Oli

Les primeres oliveres que van arribar a la península Ibèrica ho van fer per mar, en vaixells fenicis. Només estaven de pas, per a comerciar. Més tard van arribar els romans i van estendre el cultiu d’aquests arbres que formen part de la tríada mediterrània: vinya, cereal i olivera. Les oliveres són part del paisatge de Catalunya i en alguns casos testimonis vius de la seva història en el sentit més literal de la paraula. A la serra de Godall, per exemple, al costat de l’antiga via Augusta romana, podem veure una olivera mil·lenària que segons els estudis va començar a germinar l’any 314 de la nostra era, veient com avançava la humanitat fins als nostres dies. No és l’únic, Catalunya té catalogades nombroses oliveres mil·lenàries, repartides des del Cap de Creus fins al Delta de l’Ebre. I si hi ha oliveres en el paisatge, hi ha oli a la taula. Hi ha cinc denominacions d’origen protegides (D. O. P.) de l’oli a Catalunya: Les Garrigues, Siurana, Oli Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià i Oli de l’Empordà. En altres comarques, com el Bages, la Noguera i el Baix Llobregat, s’estan recuperant varietats autòctones. En totes aquestes zones productores és possible visitar alguns trulls, on es realitzen tastos. A part de l’elaboració d’excel·lents olis verge extra, en aquestes cinc D. O. P. també s’organitzen nombroses fires temàtiques, existeixen centres d’interpretació especialitzats i s’ofereixen originals propostes d’oleoturisme. A les Terres de l’Ebre podem fer la Ruta de les Oliveres Mil·lenàries, el territori de la Sénia compta amb més de 4.500 oliveres mil·lenàries, només en el municipi d’Ulldecona tenen catalogades més de 1.300. A Horta de Sant Joan trobem El Parot, un arbre monumental que s’ha convertit en tot un símbol de la regió. Altres visites interessants són les cooperatives de Pinell de Brai, Gandesa o Falset, que estan situades en imponents edificis d’arquitectura modernista. També hi ha algunes empreses familiars que es dediquen a l’elaboració de productes de bellesa derivats de l’oli d’oliva.