Superat el punt més alt, la pista comença una llarga baixada amb vistes espectaculars sobre Llançà i el mar. Després de passar per Valleta i Vilajuïga, comencem la pujada per carretera al monestir de Sant Pere de Rodes (8,8 km +484 m). És una ascensió constant i agradable, ja dins dins del Parc Natural del Cap de Creus, envoltada d’oliveres i vinyes i amb vistes de l’empordà i el golf de Roses. A dalt de tot ens trobem el monestir de Sant Pere de Rodes que emergeix imponent sobre la muntanya de Verdera. Fundat al segle IX i considerat una de les joies del romànic català, el conjunt reuneix els tres símbols de la societat feudal: el monestir (la fe), el poble de Santa Creu de Rodes (el treball) i el Castell de Sant Salvador de Verdera (la defensa). Des d’aquí les vistes sobre la costa empordanesa són immenses, amb el Port de la Selva i el Cap de Creus al fons.

Des del monestir comença una baixada inoblidable, per carretera plena de revolts i vistes al mar que donen la sensació que hi caurem a dins. A mesura que perdem alçada, el blau del Mediterrani s’apropa fins que entrem a Port de la Selva, pintoresc poble mariner envoltat de muntanyes i banyat pel mar, on el silenci del Cap de Creus es barreja amb l’olor de sal i el so de les veles al port i punt final d’aquesta etapa.

De Cadaqués seguim per una carretera estreta i sinuosa que passa per Portlligat, on la casa de Salvador Dalí s’obre al mar, i continua ascendint entre roques erosionades fins al Far de Cap de Creus, el punt més oriental de la península Ibèrica. El far, situat a 87 metres sobre el nivell del mar, domina un entorn d’una bellesa mineral i salvatge: penya-segats, cales amagades i formacions rocoses, on Dalí trobava inspiració en les formes del vent i la pedra. El descens de tornada a Cadaqués és curt però espectacular, amb el mar sempre de fons i el vent portant olor de sal.

Després de Cadaqués, la ruta s’endinsa per pistes interiors que travessen el vessant sud del parc. El camí passa prop del Castell de la Guardiola i baixa fins a la costa, resseguint trams de pista que alternen pujada. Passem per cales emblemàtiques com Montjoi i Murtra. Després d’un últim ascens curt, arribem a un mirador natural des d’on hi ha una vista privilegiada sobre tot el golf de Roses. Des d’aquí baixem cap a Roses, que travessem i enfilem cap a la plana pels camins rurals que entren al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El paisatge canvia completament: les muntanyes donen pas a camps d’arròs, llacunes i canals habitats per ocells aquàtics com el bernat pescaire o el flamenc rosat. Els últims quilòmetres són completament planers, ideals per pedalar relaxadament fins arribar a Castelló d’Empúries, antiga vila comtal amb un patrimoni històric important i porta d’entrada a la plana empordanesa.

Des de Sant Pere Pescador seguim per pistes rurals i trams de la ruta Pirinexus fins a l’Escala, on el recorregut voreja la costa pel camí de ronda abans d’entrar a l’interior. Creuem zones agrícoles i fins a arribar al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Passarem per Ullà i Torroella de Montgrí, al peu del castell del segle XIII que corona el massís calcari. Els boscos de pi blanc i els arbusts es barregen amb conreus d’arròs i canals. A banda i banda del riu, el mosaic de camps i masies ens recorda la importància agrícola i històrica d’aquesta plana fluvial.

Un cop creuem el Ter, la ruta esdevé més rural i cultural. Passem per Gualta i Ullastret, antic poblat ibèric i un dels nuclis medievals més ben conservats de la zona. La següent parada és La Bisbal d’Empordà, capital comarcal i coneguda per la seva tradició ceràmica, als tallers encara s’hi sent el soroll dels torns i el color de les rajoles omple els carrers. Els últims quilòmetres ens porten a Peratallada, un autèntic tresor medieval amb carrers empedrats, portals fortificats i façanes de pedra daurada, i a Sant Feliu de Boada, petit nucli d’origen feudal envoltat de camps i masos centenaris. Des d’aquí, un últim tram entre camps i camins rurals ens condueix fins a Pals, final d’etapa, on el nucli antic i la seva torre romànica tanquen una jornada plena d’història i autenticitat empordanesa.

Baixem de Begur cap a Regencós i Palafrugell, centre històric de la indústria surera catalana, i des d’aquí ens incorporem a la via verda de la ruta Pirinexus. Aquest tram és pla i molt agradable, rodejat per camps i masies, fins arribar al mar a Palamós. Antic port de pescadors amb una llarga tradició pesquera, el seu passeig marítim i el port conserven un ambient autèntic, on encara es descarrega peix a primera hora del matí.

Després de Palamós, la ruta segueix el litoral per Platja d’Aro, S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols, on comença una de les carreteres més espectaculars de la costa: coneguda com la ruta de les 365 corbes. Són 30 quilòmetres de costa pura, amb pujades i baixades suaus, revolts constants i miradors sobre cales amagades i boscos de pins que cauen fins al mar. Cada corba obre una vista diferent: penya-segats, aigües blaves i la línia infinita de l’horitzó. L’etapa finalitza a Tossa de Mar, presidida pel seu castell medieval i les muralles que s’alcen sobre el mar.

Després del coll, baixem pel Camí de Caulés per una llarga baixada per deixar enrere el massís i entra a les terres més obertes del Gironès. Creuem l’autovia per un pas subterrani i pedalem entre camps de conreu, masies i petits boscos de pi i alzina. El terreny és suau i planer, ideal per mantenir un ritme constant. Passem per Cassà de la Selva i Quart, pobles tranquils envoltats de terres de cultiu, on ja es respira l’ambient de la plana gironina.

A Quart ens incorporem a la via verda Ruta del Carrilet II Girona–Sant Feliu de Guíxols, antic traçat ferroviari convertit en una de les rutes ciclistes més agradables del territori. El camí, ben condicionat i rodejat de vegetació, avança paral·lel al riu Onyar entre trams de bosc i prats de conreu. Els ponts i les passarel·les ferroviàries restaurades donen un encant especial al recorregut. L’entrada a Girona és progressiva, amb el nucli antic i la catedral visibles des de la distància. Un cop aparquem la bici, podem passejar pels seus carrers empedrats i descobrir els vestigis romans i el Call jueu, un dels més ben conservats d’Europa, i fer una parada en algun dels bike-cafès.

A partir de Bonmatí ens incorporem a la Via Verda del Carrilet I, que segueix l’antic traçat del tren que unia Girona amb Olot. El camí, de terra compactada i ben senyalitzat, avança per un entorn natural ple d’encant, travessant ponts i petits túnels que recorden el passat ferroviari de la línia. A mesura que guanyem alçada, la vegetació es fa més frondosa i el paisatge més verd, amb el curs del riu Brugent i passant pels pobles de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles.

El tram final ens porta cap a la Garrotxa, seguint un pendent suau fins al coll d’en Bas (589 m), punt més alt del recorregut. Des d’aquí, una lleugera baixada ens introdueix a la Vall d’en Bas, una de les zones agrícoles més fèrtils i boniques de la comarca. Els camps verds, les masies disperses, boscos i pobles amb encant i el perfil dels mes de quaranta cons volcànics anuncien l’arribada a Sant Esteve d’en Bas, final d’etapa i l’entrada a la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Després de coronar, descendim uns quilòmetres per l’altra banda fins a un trencall a l’esquerra que ens condueix per pista cap a Sant Julià de Cabrera. Ens endinsem en l’Espai Natural de Collsacabra, un indret d’una geologia impactant, amb cingles abruptes i una gran riquesa biològica. El paisatge és verd i humit, dominat per roures, boixedes i fagedes que cobreixen l’entorn. Tornem a la carretera per descendir uns quilòmetres i encarar una nova pujada fins al Coll de Bac, travessant boscos propis de l’Alta Garrotxa. Des del coll, una baixada ondulada ens porta fins a Rupit, un dels pobles més bucòlics del país: cases de pedra, carrerons empedrats i un pont penjant sobre el riu, tot envoltat de cingles i saltants d’aigua que defineixen la seva bellesa.

Sortim de Rupit per una carretera secundària que s’endinsa a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. El camí baixa de manera constant fins al pantà de Sau, un embassament emblemàtic del riu Ter, conegut per les ruïnes del campanar del poble antic que emergeixen quan baixa el nivell de l’aigua. Creuem la presa i continuem per una carretera que rodeja el pantà però rodejada per boscos densos que impedeixen veure l’aigua. Deixem enrere el pantà i seguim direcció Tavèrnoles, on agafem una pista, entre camps de conreu i masies, ens porta fins a Roda de Ter i, finalment, a Vic, capital d’Osona, amb el seu centre històric porticat com a punt final de l’etapa.

A partir de Viladrau comença la part més espectacular de l’etapa. La carretera s’endinsa dins del Parc Natural del Montseny i comença a guanyar altura de forma constant. Pugem fins al Coll de Bordoriol i després continuem cap al Coll de Sant Marçal (1.324 m), sempre envoltats per boscos densos de faig, avet i roure. A les zones més altes, la llum entra filtrada i el silenci és absolut, mentre que a l’estiu els verds són intensos i a la tardor el bosc s’omple de tons daurats i rogencs. Des dels punts més oberts es poden veure les muntanyes que rodegen el massís, i la vall de Santa Fe.

Superat el punt més alt, comença una llarga i espectacular baixada. Els primers quilòmetres transcorren per la zona de Santa Fe del Montseny, entre túnels naturals d’arbres alts i ombrívols. Més avall, la carretera s’obre i es multipliquen les corbes, és una baixada ràpida, divertida i amb l’asfalt en excel·lent estat. Des de diversos miradors es pot veure la plana del Vallès i la serralada litoral al fons. A mesura que perdem altura, la temperatura puja i la vegetació canvia, deixant pas als pins i als alzinars mediterranis. Un últim tram per pista, ja de baixada suau, ens porta fins a Sant Celoni, poble amb carrers plens d’història, esglésies barroques i encant medieval, on finalitza l’etapa.

Després del coll comença una baixada, amb pendent forta, fins arribar a Sant Iscle de Vilalta. Aquí comença una nova pujada exigent que porta fins al Sender dels Miradors, des d’on ja podem veure el mar brillant a l’horitzó. La pista descendeix cap al Maresme, entre boscos i camps, fins arribar a Canet de Mar, vila costanera amb una rica tradició modernista i marinera, coneguda també pels seus tallers d’artesania i pel llegat arquitectònic de Domènech i Montaner. Seguim per camins rurals que creuen petits torrents fins a Arenys de Munt, on enllacem amb la carretera del Coll del Pollastre (267 m). És una pujada curta però plena de corbes i bones vistes sobre la costa, que culmina amb un descens ràpid fins a Mataró, capital del Maresme, antiga ciutat romana i avui un nucli viu i amb ric patrimoni modernista, com la Nau Gaudí, la primera obra d’Antoni Gaudí.

Creuem Mataró i seguim cap a Argentona, on deixem enrere la costa per tornar a enfilar la Serralada Litoral. Pugem parcialment el Coll de Parpers per carretera i després prenem una pista forestal que travessa el massís en direcció al Vallès. El terreny alterna trams de sauló amb zones boscoses i obertes, fins a començar la baixada cap a Cardedeu, vila amb un ric passat agrícola i modernista, on encara es conserven masies i edificis d’estil noucentista envoltats de camps i plataners. Ja al pla, el paisatge esdevé rural i agrícola: pistes entre camps de cereals, torrents i masies, amb la Riera de Cànoves i el Torrent del Pla com a companys de ruta. Els últims quilòmetres són de pujada progressiva i suau fins arribar a L’Ametlla del Vallès, final d’etapa entre camps i boscos, amb vistes a la plana del Vallès.

El camí es manté irregular, amb trams de pujada i baixada constants fins que el relleu comença a descendir cap al sud. Avancem paral·lels a la riera de Santiga, entre zones agrícoles i petits boscos, i més endavant seguim un tram del riu Ripoll per una via ciclista senyalitzada. Passem per Ripollet i Cerdanyola del Vallès, on el paisatge ja mostra la transició entre la plana i la muntanya. A partir d’aquí, la ruta s’endinsa al Parc Natural de Collserola, una autèntica frontera verda entre la ciutat i la zona industrial de l’àrea metropolitana. La pista és ampla i còmoda, però amb rampes exigents que s’enfilen a la muntanya de Collserola.

Un cop a dalt, enllacem amb el Passeig de les Aigües, un dels espais més emblemàtics per als ciclistes i caminants barcelonins. Aquest antic camí de servei, avui reconvertit en via panoràmica, recorre la vessant de Collserola amb vistes úniques sobre tota la ciutat. A mesura que avancem, Barcelona s’estén als nostres peus: la Sagrada Família, el mar i, al fons, el port i la muntanya de Montjuïc amb el seu castell. El descens final, per carretera suau i serpentejant, ens porta fins a la Plaça de Karl Marx, on entrem a la ciutat per carrils bici fins a la Plaça Catalunya, punt final d’aquesta etapa i tancament de la ruta del Grand Tour de Catalunya gravel.