Tornem a creuar el Segre abans de sortir de Balaguer direcció nord per pistes que ens porten cap a Camarasa i Sant Llorenç de Montgai, on tornem a creuar el riu Segre mentre el pantà s’estén a la nostra dreta. El paisatge canvia: deixem enrere la plana agrícola i entrem a l’Espai Natural Protegit de l’Aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa, on els dos rius s’uneixen en un entorn de gran riquesa biològica i geològica. Aquí comença el desnivell de l’etapa. La pujada inicial, per pista, ofereix bones vistes del pantà abans d’endinsar-se entre camps i turons suaus. Passem per Vilanova de la Sal i comencem a notar la presència del Montsec, que ja domina l’horitzó.

Després de Vilanova, la ruta baixa per una carretera secundària que travessa Les Avellanes abans de tornar a una pista de gravel per afrontar l’última pujada del dia, direcció al Turó de les Torres. La pista és còmoda, amb algun tram més exigent, però sempre enmig d’un entorn obert entre camps i silenciós. A mesura que guanyem alçada, les vistes s’obren sobre la Serra del Montsec, que s’alça imponent a la dreta. L’últim tram és planer i molt agradable fins al Mirador d’Àger, punt panoràmic privilegiat abans d’un breu descens per carretera que ens deixa al final d’etapa, el poble d’Àger.

Comencem una llarga baixada per una carretera estreta i amb asfalt trencat, on cal anar amb precaució. El descens serpenteja entre boscos de pins i roures, alternant trams d’ombra amb obertures que regalen unes vistes privilegiades del pantà de Terradets i la serra del Montsec. Passem per petits pobles com Sant Esteve de la Sarga, l’Alzina o Moror, on el temps sembla aturat, fins arribar al Mirador de Llimiana on retrobem la Ruta dels Llacs, que seguirem fins al final d’etapa.

Des del mirador, la ruta continua suau i agradable, sempre paral·lela al riu Noguera Pallaresa. El camí, de gravel i via verda, alterna trams de pista i petits “singletracks” al marge de la carretera, passant per zones de gran biodiversitat, canals de reg i boscos de ribera. El trajecte voreja el pantà de Sant Antoni, amb trams propers a l’aigua i d’altres elevats que ofereixen vistes magnífiques de la conca del Pallars. Creuem Tremp, on el relleu ja es fa més suau, i continuem pedalant fins arribar a La Pobla de Segur, final d’etapa i punt culminant de la Ruta dels Llacs.

Deixem l’asfalt i prenem una pista que continua guanyant alçada fins al Coll de Sant Pere (1.420 m) i, més amunt, fins al Coll de Sas (1.483m), punt més alt de l’etapa. El camí serpenteja entre prats d’alta muntanya i boscos clars, amb vistes espectaculars del Tossal de la Costa (1.867 m) i la Vall de Barrabés a l’esquerra. És un tram solitari i autèntic, on només se sent el vent i el soroll de les rodes sobre la grava. Després del coll, es fa un breu descens fins al petit poble de Sas, un conjunt de cases de pedra amb encant pirinenc.

Des de Sas, la pista continua flanquejant el riuet del Port d’Erta, passant a tocar de l’església romànica de Sant Bartomeu d’Erta, envoltada de cims que superen els 2.200 metres com el Cap dels Vedats d’Erta o el Pic de la Tartera. La ruta segueix en descens fins al costat Castellars, on s’agafa un trosset de carretera que després connecta amb la pista de la Mina que ens condueix fins a Malpàs. Des d’aquí, un últim tram de carretera s’enfila lleugerament fins a Gotarta, abans d’un descens final ràpid i divertit amb vistes àmplies de la vall que ens porta directament fins a El Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça.

Des de Senet, una breu pujada asfaltada ens condueix a la presa del pantà de Baserca, també conegut com a embassament de Senet, situat a 1.361 metres d’altitud. Construït sobre el riu Noguera Ribagorçana, aquest embassament hidroelèctric està envoltat de cims que superen els 3.000 metres, com el Massís de la Maladeta, el Massís del Besiberri o el Pic de Mulleres. El paisatge és granític, abrupte i espectacular: una vall profunda excavada entre muntanyes que acumulen neu bona part de l’any. Un cop superada la presa per un tram de pista molt trencat i amb molta pendent, la pista s’eixampla i la inclinació afluixa seguint el GR11, amb trams oberts que permeten contemplar l’aigua blava del pantà a l’esquerra i els boscos alpins de pi negre i avet que marquen el camí cap al nord.

Deixem enrere el pantà i seguim paral·lels a la carretera N-230, passant pel costat del barranc de Besiberri i el refugi de Conangles, envoltats d’un paisatge d’alta muntanya entre boscos i tarteres. Arribem a l’entrada del túnel de Vielha, una infraestructura històrica que connecta l’Alta Ribagorça amb la Val d’Aran. El túnel és transitable en bicicleta, sempre que s’avisi prèviament al servei SOS Vielha mitjançant la telecabina situada a l’entrada; el personal tanca temporalment un carril al trànsit per garantir el pas segur dels ciclistes. És obligatori portar llum i armilla reflectora. Dins del túnel hi ha uns 400 metres de pujada i la resta és tot descens. En sortir, prenem el Camin deth Port, una pista de baixada que segueix el riu Nere fins arribar al centre de Vielha, final d’etapa i porta d’entrada a la Val d’Aran.

Des d’Arròs, la carretera comença a guanyar altura de forma constant. Els primers 7,5 km són exigents, amb pendents sostinguts. La vegetació i l’aigua és abundant: boscos d’avets, faigs i roures. Els últims 2,5 km fins al Saut deth Pish, una cascada emblemàtica de la Val d’Aran, són més suaus i permeten gaudir del paisatge i començar a veure la immensitat de la vall. A partir d’aquí deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que continua pujant uns 6,5 km, amb trams constants però mai tècnics. El camí s’endinsa a la vall, flanquejat per prats verds banyats per les aigües de les cascades que alimenten el riu Varradòs. Si ens girem, les vistes sobre la Val d’Aran són espectaculars. Finalment, arribem al Coll de Varradòs (2.049 m), punt més alt de la jornada.

Des del coll, el panorama és majestuós: davant nostre s’obre la Vall d’Unhòla, tancada per cims com el Cap des Closos i el Tuc Blanc de Parros. La baixada comença per una pista ample on la vegetació és més escassa i contrasta amb la verdor de la vall anterior. El riu Unhòla, que té les aigües d’un color característic, de tons marronosos a vermellosos, per la presència d’òxids-hidròxids de ferro, ens acompanya els últims quilòmetres fins arribar a Bagergue, el poble més alt de la Val d’Aran. Seguim baixant per la carretera fins arribar a Salardú, punt final de l’etapa.

Deixem l’asfalt per agafar la pista forestal que baixa suaument cap al santuari de Montgarri, un dels indrets més bells i emblemàtics de la Val l’Aran. La pista va paral·lela al riu Noguera Pallaresa, entre prats verds i boscos d’avets i bedolls. A l’estiu, les pastures s’omplen de cavalls i vaques, i la sensació de calma és absoluta. El Santuari de Montgarri, reconvertit en refugi, és un punt ideal per fer una pausa i gaudir de l’ambient d’alta muntanya. Continuem descendint per la pista fins a endinsar-nos a la vall de Bonabé, deixant enrere la Val d’Aran i entrant al Pallars Sobirà.

La pista continua baixant seguint la Noguera Pallaresa fins a Esterri d’Àneu, passant per Alòs d’Isil, Isil i Borén, finalitza la llarga baixada. A partir d’aquí, la ruta creua el riu i comença una nova pujada per una carretera secundària que condueix a Son, un mirador natural sobre el pantà de la Torrassa i tota les Valls d’Àneu. Els boscos que envolten la carretera estan formats per pi roig, pi negre i avets, típics de la muntanya mitjana pirinenca. Els últims quilòmetres alternen pujades i baixades suaus boscos fins arribar a Espot, porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i final d’una jornada que resumeix a la perfecció l’essència dels Pirineus.

Des del coll, la pista continua gairebé plana, serpentejant el llom de la muntanya des d’on sempre es pot apreciar tota la vall. El paisatge és obert i pastoral: prats immensos, ramats d’ovelles, vaques i cavalls pasturant lliurement, i barrancs que llisquen fins al fons de la vall. No hi ha arbres, només una successió de pendents fortes i verdes que transmeten una sensació d’espai infinit. En alguns trams la pista baixa lleugerament i després torna a pujar, sempre amb vistes de les valls a l’esquerra i de les muntanyes a mà dreta. És un tram perfecte per gaudir pedalant sense pressa, envoltat només de natura i tranquilitat.

Seguim la pista fins a un punt on la pista gira cap a la dreta i s’obre sobre la Vall d’Àssua, on serpenteja el riu Berasti. La pista flanqueja la vall a mitja alçada, amb les bordes de Llessui a baix i els cims de més de 2.500 metres al capdamunt com el Montsent de Pallars (2.883 m) que, a mesura que avancem, es va quedant darrere nostre. A poc a poc el camí comença a baixar, passant prop del Coll de Triador i travessant les antigues instal·lacions de l’estació d’esquí abandonada de Llessui. El descens continua en ziga-zaga per una pista ampla que desemboca a la carretera de Llessui. A partir d’aquí, només queda deixar-se portar per l’asfalt, passant per Llessui, Sorre i Altron, fins arribar a Sort, vila d’origen medieval, on el riu Noguera Pallaresa torna a aparèixer com a fil conductor i punt final de la jornada. Els més aventurers podran canviar la bici per la piragua i practicar esports d’aigües braves en un dels millors rius d’Europa.

Des d’aquest mirador natural es pot contemplar bona part dels cims de la zona, la plana de l’Alt Urgell i fins i tot el Principat d’Andorra. L’Orri és un punt d’enllaç natural entre el Pallars i l’Alt Urgell, i la seva panoràmica és una de les més àmplies de tot Catalunya. Des del cim, comença un llarg descens per pistes forestals que serpentegen la cara sud del massís. Els primers trams són suaus i ràpids, mentre que més avall el terreny es torna més pedregós i tècnic en alguns punts, sempre envoltat de boscos de pi negre, bedolls i roures.

El descens ens condueix fins al refugi de la Basseta, al santuari de Sant Joan de l’Erm, un oasi de calma entre prats i boscos d’alta muntanya. A partir d’aquí, la ruta continua alternant petites pujades i baixades seguint la vall del riu de Santa Magdalena, amb trams de pista estreta, barrancs i zones d’aigua que aporten frescor i contrast. Després d’una nova pujada d’uns 7,5 km, el camí baixa pel Serrat de les Cabanelles, un descens llarg i divertit amb revolts en ziga-zaga i trams panoràmics. La pista, tot i ser còmoda, presenta algun punt tècnic que demana atenció. En els últims quilòmetres passem per Sendes i Bellestar, ja a la comarca de l’Alt Urgell, abans d’arribar a la Seu d’Urgell. Final d’etapa i del tram 3.