Descobriu el tresor que comparteixen els dos claustres de Girona i Sant Cugat i els detalls escultòrics que els fan únics. Unes visites guiades on coneixereu el romànic i l'obra del mestre Arnau Cadell.

A Girona visitareu el claustre de la Catedral i a Sant Cugat el Claustre del Monestir, agermanats perquè comparteixen pare: el mestre Arnau Cadell. És el primer artífex català conegut amb nom i cognom, es va retratar en un capitell de la galeria oriental del claustre de Sant Cugat del Vallès tallant un capitell corinti, al costat d'una inscripció on va deixar constància de l'autoria del claustre.

Una escapada on descobrireu la històrica ciutat de Girona amb més de 2.000 anys d'antiguitat. De la mà dels amfitrions locals, coneixereu la seva part medieval i la seva arquitectura, com l'antic Monestir de Sant Pere de Galligants, la imperial Catedral amb els seus 122 capitells creats per Arnau Cadell o els tradicionals Banys Àrabs. També, gaudireu d'unes meravelloses vistes pujant a les seves muralles.

A Sant Cugat del Vallès, us endinsareu en el seu majestuós Monestir amb els seus 144 capitells, també obres del mestre Arnau Cadell. Us podreu relaxar al Parc Natural de la Serra de Collserola seguint el camí de Sant Jaume i passejareu pels màgics espais verds de la ciutat.

https://turismovivencial.com/tour-item/sant-cugat-y-girona-ruta-del-maestro-arnau-cadell/

La importància històrica de la Segarra es veu reflectida en les restes arqueològiques i monumentals que es conserven a molts indrets de la comarca. A través d’aquests vestigis es pot fer un viatge per la història del territori, des de la prehistòria fins al modernisme del segle XX, passant per l’època romana i pels estils romànic, gòtic i barroc. Cervera, Guissona i Sant Guim de Freixenet són alguns dels municipis segarrencs on descobrir els seus elements més significatius.

Però és l’abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes que hi ha a la Segarra el que fa que, moltes vegades, es conegui la comarca com a “Terra de Castells”. De fet, és aquí on es troba la famosa Ruta dels Castells del Sió, que discorre seguint la riba del riu que li dona nom; un recorregut suau ple d’història, que s’endinsa en els paisatges de secà propis de la Segarra, i apte per a tot tipus d’excursions familiars, tant en cotxe com a peu o en BTT.

Segons l’època de l’any, una gamma de colors diversos tenyeix la comarca, des de les seves planes cerealistes fins a la muntanya mitjana, on abunden conreus típicament mediterranis d’olivera i d’ametller, que fan que el paisatge de la Segarra sigui únic al territori. Quan comença la primavera es fa difícil d’oblidar la imatge de l’espectacular contrast de la flor de l’ametller amb els camps verds de cereals i tot plegat afavoreix el poder gaudir de la natura i de la seva tranquil·litat.

Situada terra endins, Cervera ofereix als visitants una passejada per la seva història. Recorrent el centre històric de la capital de la Segarra hi trobem edificis i elements que ens parlen del seu passat esplendorós amb una amalgama d’estils que desperten l’interès dels més curiosos. Una ciutat ideal on perdre’s tot contemplant les muralles del segle XIV, visitant la Paeria d’estil barroc o caminant pels seus carrers emblemàtics com el Carrer Major, amb les seves cases senyorials, el carreró de les Bruixes o la Plaça Major, que acull els esdeveniments que se celebren a la ciutat, el més espectacular dels quals és l’Aquelarre de Cervera, festivitat que posa de manifest el lligam de la vila amb les bruixes de l’Edat Mitjana. Igualment, la Passió Medieval de Cervera, un altre gran esdeveniment que aplega més de 500 anys d’història, continua sent la representació que convida el visitant a retornar a l’època medieval.

Gràcies al seu estil neoclàssic amb part d’elements barrocs i al seu paranimf, la Universitat de Cervera és un dels edificis més espectaculars i una visita obligada de la ciutat, que també disposa al seu terme municipal d’un total de 16 esglésies de diferents estils arquitectònics, des del romànic de l’ermita de Sant Pere Gros i l’església de Sant Miquel de Tudela fins al neoclàssic de la de Sant Magí, passant pel gòtic de l’església de Santa Maria.

A Barcelona es donen cita al llarg de l’any més de 160 festivals, que ofereixen les últimes tendències artístiques en cinema, dansa, literatura, disseny, art... Destaquen per la popularitat i projecció internacional el Sonar, el festival de música electrònica, i el Primavera Sound, de música independent. L’agenda anual de festivals musicals inclou, a més, moltes altres propostes interessants com ara el festival Barcelona Obertura Spring Festival, al març, amb concerts de grans intèrprets nacionals i internacionals, tant als tres auditoris barcelonins com a diversos espais emblemàtics. Durant els mesos de juny i juliol se celebra el Festival Jardins de Pedralbes, que ofereix un repertori variat de concerts a l'aire lliure. I el Festival Grec, el festival cultural d’estiu de Barcelona, proposa teatre, dansa, música i activitats al carrer. El Saló Internacional del Còmic, el segon més important del món, és un cita ineludible de primavera pels amants d’aquest gènere. I si us agrada el manga, podeu visitar el Saló del Manga de Barcelona, el segon en el ranking europeu. El Loop Festival està dedicat al vídeo art. El 48H Open House Barcelona és la cita principal de la ciutat amb l’arquitectura: més de 200 edificis obren les seves portes durant un cap de setmana. El millor cinema independent internacional contemporani es presenta al Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona-d’A. I si us agrada el món de la música, el festival In-Edit és un referent en les pel·lícules de temàtica musical. Això és només una tria, hi ha festivals per triar i remenar: escolliu el vostre i a gaudir!

Les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell mostren un paisatge de terres fèrtils que va cridar l’atenció dels monjos cistercencs. En cadascuna d’aquestes comarques hi van construir un monestir: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. La Ruta del Cister enllaça els tres en un recorregut circular que segueix el traçat del GR-175, apte per recórrer-lo en diverses etapes fent senderisme (105 quilòmetres) o amb bicicleta de muntanya (108 quilòmetres). Santes Creus va ser un centre de poder i gran influència durant la Corona d’Aragó. Pere el Gran i Jaume II, al costat de la seva dona Blanca d’Anjou, van voler ser enterrats a Santes Creus, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major. En les visites guiades podem conèixer les llegendes medievals vinculades a aquest monestir situat al costat de la ribera del riu Gaià. Poblet, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, està situat en un entorn privilegiat, al peu de les muntanyes de Prades, amb el bosc de Poblet i les seves fonts fresques a un pas. Un paisatge representatiu del jardí mediterrani, amb abundància de camps de vinya, cereal i oliveres. Vallbona de les Monges és l’únic dels tres monestirs que està envoltat d’un nucli urbà; va ser la concessió que va haver de fer l’abadessa per eludir el concili de Trento, que va prohibir que hi hagués monestirs femenins en llocs aïllats. Vallbona de les Monges i Poblet segueixen habitats en l’actualitat.

El castell de Cardona corona el promontori sota el qual trobem aquesta població que va viure la seva esplendor a l’edat mitjana gràcies al comerç de la sal. Encara que el preuat mineral ja s’extreia en el Neolític, va ser la Carta de població de Cardona, en la qual es recull el dret perpetu a explotar la sal, la que va acabar de donar l’impuls definitiu perquè la prosperitat fluís pels seus carrers. Les mines van tornar a tenir una gran importància a principi del segle XX i van estar en funcionament fins a l’any 1990. Després del tancament es va posar en marxa la creació d’un parc cultural que protegís l’antiga explotació minera. Actualment, és possible conèixer el castell de Cardona i el Parc Cultural de la Muntanya de Sal mitjançant dues visites guiades i dues de teatralitzades: “La veritable història de la Torre de la Minyona” i “Projecte Alquímia: el secret del Liber Salis”. En la primera coneixerem els espais més importants del vell castell comtal, com la col·legiata de Sant Vicenç i les llegendes sorgides entre els seus murs. En la visita a la mina acompanyem dos científics exploradors que segueixen els passos d’un alquimista del segle XV. Resulta molt emocionant ficar-se en la pell dels miners entrant a l’interior de les galeries, a 86 metres de profunditat. Com a curiositat, cal dir que a Cardona es van rodar algunes de les escenes principals de la pel·lícula d’Orson Welles Campanades a mitjanit.

L’any 1983, els arqueòlegs Joan Santacana i Joan Sanmartí van iniciar les excavacions de la ciutadella ibèrica de Calafell, un assentament fundat a principi del segle VI aC. Es creu que va ser el poblat fortificat d’un cabdill de la tribu dels cossetans, els ibers que van viure al Camp de Tarragona. Entre 1992 i 1994, el poblat va ser reconstruït amb tècniques d’arqueologia experimental i museografia didàctica, seguint l’exemple del jaciment d’Eketorp, a l’illa sueca d’Öland. Durant la visita podem pujar a les torres i les muralles o entrar a les cases, les sitges i els tallers per veure reproduccions d’objectes quotidians i comprovar com era un dia en la vida d’una comunitat ibera. La ciutadella forma part de la Ruta dels Ibers, un projecte de turisme cultural impulsat i coordinat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Va haver-hi un temps en què mans rudes i sàvies s’encarregaven de les construccions rurals, encaixant una pedra amb una altra amb mestratge, estudiant pesos i mesures perquè no s’utilitzava cap classe de material d’unió. Les barraques de pedra seca servien perquè el pagès s’aixoplugués i guardés les eines i el bestiar. En plena Ruta del Cister, a la localitat del Pla de Santa Maria, podem fer la Ruta de la Capona, amb bons exemples d’aquest patrimoni envoltat de camps de cultiu, principalment vinyes. És un camí pràcticament pla, d’una mica més de dos quilòmetres, que es pot recórrer a peu o en bicicleta. A més de barraques trobarem marges i construccions destinades a l’aprofitament de l’aigua de la pluja. L’any 2018, la Unesco va inscriure l’arquitectura i la cultura de la pedra seca a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Encara que originàriament la temporada del calçot es reduïa als mesos d’hivern, la popularització d’aquest producte ha fet que es pugui menjar des de novembre fins a l’arribada de la primavera, fins i tot fins ben avançat el mes d’abril. La manera tradicional de fer els calçots és cuinant-los a foc viu, preparat amb els sarments que resulten de podar les vinyes. Quan la part exterior es torna negra, els calçots s’emboliquen en paper de diari durant alguns minuts perquè s’acabin de coure i es conservin calents. El calçot es menja amb les mans, estirant de la capa exterior cap avall amb els dits i sucant-lo en salsa romesco. A continuació se sol servir una bona graellada de carn. El calçot de Valls està emparat sota la figura d’Indicació Geogràfica Protegida. L’últim diumenge de gener se celebra a la localitat la Festa de la Calçotada. Al programa hi destaca el concurs de menjar calçots, el rècord del qual està en més de tres-centes unitats.

Valls també és una de les capitals dels castells, on està previst que s’obri el Museu Casteller de Catalunya. Ha estat projectat per l’arquitecte Dani Freixas, Premi Nacional d’Arquitectura, i en els seus gairebé 3.000 metres quadrats podrem conèixer, mitjançant les tecnologies audiovisuals més avançades, la complexitat de la construcció d’aquestes torres humanes que arriben als deu pisos d’alçada i el profund sentiment amb què es viuen les diades entre els integrants de les colles.