L’espectacular cromatisme de la floració dels arbres fruiters de les comarques lleidatanes i de les Terres de l'Ebre  ofereix la possibilitat de fer magnífiques visites, organitzades o per lliure, als extensos camps florits, combinades a vegades amb activitats lúdiques, gastronòmiques i culturals.

La floració dels arbres de fruita dolça i també ametllers s’ha convertit en un espectacle paisatgístic de primer ordre que  permet als visitants que es desplacen a aquestes comarques de Lleida i de les Terres de l'Ebre, entre els mesos de febrer i abril, viure una experiència sensorial única en què es barregen els colors (blanc, groc, verd, rosat), les textures i les aromes dels fruiters.

Cada cop son més els municipis que ofereixen propostes interessants al voltant d’aquest producte. Com a exemple, l’Ajuntament d’Aitona, promotor a la demarcació de Lleida del turisme de floració, destaca amb la campanya “Fruiturisme” i la iniciativa “Apadrina un arbre fruiter” per fomentar el consum de fruita de qualitat com la nectarina, el préssec o el paraguaià.

O a la Ribera d'Ebre, on es pot gaudir d'aquest espectacle natural amb activitats com passejades amb carro, en bicicleta o a peu pels municipis de Flix, Tivissa, La Serra d’Almos o Ginestar, entre d’altres.

A més d’aquest marc cultural i paisatgístic, la floració correspon també a un moment molt especial per a la pagesia, ja que recompensa l’esforç, la inversió i la cura dels camps d’un sector que és part capital tant de la nostra economia com de la societat.

A les comarques de Tarragona van néixer o van passar llargues temporades dos pintors, un músic i un arquitecte de renom mundial: Joan Miró, Pablo Picasso, Pau Casals i Antoni Gaudí. Joan Miró va arribar a Mont-roig per curar-se d'unes febres tifoides. La masia familiar que va ocupar es va convertir en el seu refugi estiuenc durant 65 anys. A Mas Miró es pot conèixer part de l'anecdotari vital de l'pintor, que va arribar a afirmar que tota la seva obra estava concebuda a Mont-roig. Els colors de les seves obres eren els de el poble: el vermell de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, el blau de cel, el groc de les seves flors i el verd dels garrofers. Horta de Sant Joan sempre estarà vinculada a el nom de Pablo Picasso, que també va arribar a la població buscant recuperar-se d'una malaltia. A Horta de Sant Joan no només va recobrar l'energia sinó que va convertir els paisatges i perfils de la Terra Alta a protagonistes d'obres cubistes com La bassa d'Horta o La fàbrica d'Horta d ' Ebre, entre d'altres. «Tot el que sé ho he après a Horta», va dir l'artista d'aquesta població que avui dedica el Centre Picasso a la seva memòria.

Una altra de les localitats vinculades permanentment a un geni és el Vendrell, on és possible visitar la casa on va néixer Pau Casals, un dels violoncel·listes més importants de tots els temps, l'any 1876. Al proper barri marítim de Sant Salvador va fer construir la Vil·la Casals, una casa que, segons les seves paraules, era l'expressió de la seva vida de català i d'artista. Actualment és un museu dedicat a la seva obra i figura. Reus, la capital del Baix Camp, també va ser bressol d'un artista de renom internacional, Antoni Gaudí, que va passar a la ciutat els primers setze anys de la seva vida. Encara que mai va arribar a construir a la ciutat que el va veure néixer, Reus li dedica un centre d'interpretació interactiu, el Gaudí Centre, on un aprèn que la sala hipòstila de Parc Güell amaga un sistema de recollida d'aigua de pluja o que la famosa Creu de Gaudí es va inspirar en les pinyes dels xiprers. Reus també compta amb vint edificis modernistes, obra d'arquitectes de la talla de Lluís Domènech i Montaner o Pere Caselles i Tarrats.

El parc PortAventura World no ha parat de créixer des de la inauguració l’any 1995. Té sis àrees temàtiques: la Mediterrània, Polinèsia, la Xina, Mèxic, el Far West i Sésamo Aventura, dirigida als més petits de la família. Algunes de les atraccions més sol·licitades són el Shambhala, una gran muntanya russa en la qual s’aconsegueixen velocitats de més de 130 quilòmetres per hora; Furius Baco, una altra muntanya russa, dedicada al món del vi, i Angkor, una aventura aquàtica inspirada en Cambodja en la qual es fa un recorregut en una barca que s’endinsa a l’interior de la jungla, on van apareixent diferents animals salvatges amb els quals cal lluitar amb pistoles d’aigua. Una gran batalla naval posa punt final a l’emocionant aventura. Un altre senyal d’identitat del parc és la gran qualitat dels seus espectacles, la programació dels quals van renovant anualment, incloent-hi actuacions i jornades temàtiques en períodes com Halloween o Nadal. L’oferta d’oci es complementa amb els parcs Ferrari Land i Caribe Aquatic Park. A la zona dedicada al món del Cavallino Rampante, recomanada per a tota la família, podem convertir-nos en pilots gràcies a un avançat simulador, provar la nostra habilitat com a mecànics en una aturada a boxs (pit stop) o sentir la força de l’acceleració d’un vehicle de Fórmula 1 aconseguint els 180 quilòmetres per hora en només cinc segons.

La fabricació de vidre va ser una activitat molt important per a aquesta petita localitat fins als anys 50 del segle passat. A les sales superiors del Museu ens expliquen aspectes de la història del vidre i es mostren peces d’ús quotidià que van ser cedides pels mateixos habitants de Vimbodí. La part més interessant del Museu és el taller de Paco Ramos, on aquest artesà fa demostracions de vidre calent a “mà volant”, és a dir, sense la utilització de motlles. En Paco escalfa, bufa, retorça, refreda i torna a escalfar el vidre a la forja, mentre va explicant tot el procés i les temperatures a les quals treballa per donar forma a aquestes peces delicades.

Les visites a la cova són guiades i tenen una durada d’una hora. Mitjançant audiovisuals i recreacions amb figures ens expliquen com van viure els nostres avantpassats. La cova té 3.950 metres descoberts, que transcorren en bona part sota el nucli urbà de l’Espluga de Francolí. Si amb la part històrica no n’hi ha prou, es pot optar per la Ruta Aventura. Amb vestit de neoprè, casc i frontal, anem caminant pel riu subterrani, a vegades amb l’aigua fins a la cintura, fins arribar a la sala del Pou de la Biela, on es passa una espècie de sifó abans de tornar enrere. La ruta té una durada aproximada d’unes tres hores i la temperatura a l’interior de la cova és bastant estable, entre els 14 i els 16 graus.

Els beneficis dels banys de bosc, pràctica nascuda al Japó fa gairebé quatre dècades, després d’un passeig de només dues hores, són nombrosos: baixen la pressió sanguínia i la glucosa, s’estabilitza el sistema nerviós autònom, es redueixen els nivells de cortisol, l’indicador de l’estrès, i augmenta la presència de cèl·lules NK (natural killers). Les fitoncides despreses pels arbres ens ajuden a respirar millor i els nivells d’hemoglobina es redueixen a la part del cervell relacionada amb activitats més estressants, i augmenten a la que té a veure amb l’emoció, l’empatia i el plaer. Al Parc Natural dels Ports podem dur a terme aquesta activitat guiada, caminant amb consciència entre boscos madurs i alguns grans arbres que estan inclosos en la llista d’arbres monumentals de Catalunya. Durant el passeig també ens parlen de la importància d’aquesta mena de boscos com a aliats contra el canvi climàtic.

La gent del Paleolític i del Neolític ens va deixar un llegat artístic important: pintures rupestres en coves, abrics i roques a l’aire lliure. L’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco l’any 1998. A les muntanyes de Prades hi ha més de quaranta localitzacions amb art rupestre, una tercera part del total de Catalunya, gairebé una vintena en el municipi de Capçanes, i també trobem pintures importants a Ulldecona i el Cogul. Són mostres d’art llevantí, corresponent als caçadors-recol·lectors, i d’art esquemàtic, en aquest cas dels agricultors-ramaders. L’any 2019 s’han complert dos-cents anys del descobriment de la primera cova amb art rupestre a Catalunya, el Portell de les Lletres, a les muntanyes de Prades. A Montblanc podem visitar el CIAR (Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre), un centre important per a la divulgació i la conservació de les pintures trobades a les muntanyes de Prades.

Eduard Toda, diplomàtic, arqueòleg i egiptòleg català, va ser el responsable de la rehabilitació del Castell Monestir d’Escornalbou, lloc on va viure. Una vegada a l’any, al mes de juliol, Escornalbou acull el festival gastronòmic i de territori Santa Teca. Amb la bandera del producte sostenible, de temporada i de proximitat, durant dos dies ofereixen una agenda plena de propostes culturals, molta música i gastronomia honesta, de la qual s’encarreguen productors de cervesa artesana, de vins naturals, de formatges, i reconeguts cuiners de la zona. En les edicions anteriors hi ha hagut teatre, literatura, fotografia, contacontes, una simpàtica equilibrista o explicacions emotives del cel estrellat amb una copa de vi a la mà. Un dels principals objectius d’aquest esdeveniment és generar consciència en els assistents sobre la cuina respectuosa amb el territori.

El festival de recreació històrica de Tarragona va néixer, l’any 1999, sense més pretensions que donar suport a la candidatura de la ciutat per optar a ser Patrimoni de la Humanitat. Després de més de dues dècades, continuen dedicant dues setmanes durant el mes de maig a la divulgació del món clàssic en general i del romà en particular. Hi ha representacions totalment consolidades, com ara les lluites de gladiadors a l’amfiteatre i els concerts de música amb instruments tradicionals; la resta respon a la temàtica concreta que Tarraco Viva té cada any. En aquests dies en què la ciutat torna a ser Tarraco, una de les ciutats importants que va tenir l’Imperi Romà, hem vist històries d’emperadors, les reproduccions de la policromia de l’August de Prima Porta o del Ara Pacis, el funcionament del senat o de les legions. El festival inclou activitats participatives, com ara petits tallers de cuina romana o la possibilitat de ser gladiador per un dia.