La Seu d’Urgell – Figueres

Diu la llegenda que Hug de Mataplana, el senyor de la Pobla i Castellar, va triar una noia estrangera com a esposa. Una dona que va resultar altiva i orgullosa. Per això quan Hug va morir, el poble va sospitar de l’esposa, que estava embarassada. Diu la història que com a càstig va tenir una filla d’allò més lletja, però que, en fer-se gran, la mare es va proposar que la filla guanyés popularitat i fos la més bonica del regne. En una nit de bruixeria, totes les nenes del regne van desaparèixer. El poble les va buscar per tot arreu i tan sols van sentir uns plors llunyans sortint d’entre les roques. Diuen que l’aigua del brollador del Llobregat és en realitat de les llàgrimes d’aquelles nenes.

Quan passem per la Cerdanya, aprofitem per menjar xicoies, una planta terapèutica lligada a la tradició culinària del Pirineu. La xicoia, coneguda amb molts noms, com ara dent de lleó o pixallits,  es menja principalment com una amanida acompanyada de formatges, codonyat, xató o bolets. Menjar-ne és com tastar el Pirineu.