Lleida – La Seu d’Urgell

Un dels colls que connecta el Pallars amb la zona de Coserans, a l’Arieja, és el port de Salau. Aquest havia estat un punt clau de les comunicacions a peu, entre els dos països, fins i tot van arribar a situar duanes a Alós d’Isil i Salau. També durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial fou un pas habitual de refugiats que creuaven la frontera, en un sentit o en l’altre. A principis dels anys noranta, el Govern català va sospesar construir-hi un túnel que unís les dues regions, però mai es va arribar a concretar en favor d’altres opcions com una futura nova connexió amb Andorra o un túnel al port de la Bonaigua. El primer diumenge d’agost se celebra una trobada entre catalans i occitans de banda i banda de la frontera per reivindicar el Pirineu com a punt d’unió, renovant llaços de germanor entre catalanoparlants. Una relació comercial que va durar segles i lliure de fronteres i tot això, mentre es gaudeix de la natura i de la música.

Les comarques de muntanya tenen receptes populars que concentren tota l’energia necessària per sobreviure en paisatges hostils. L’olla és el plat més típic de la Vall d’Aran. Imprescindible a l’hivern i gairebé impossible a l’estiu, és una escudella en la qual trobem verdures, llegums, pasta, carn i embotits locals. Hi ha documents medievals que ja parlen d’aquest plat, el qual ha sabut sobreviure al pas dels segles fins a arribar a tots els restaurants de la Vall. La botifarra blanca i la mongeta de Bossòst són dos dels ingredients imprescindibles per a una bona olla aranesa.