Tarragona – Lleida
El gran sud

Les curiositats del trajecte
El delta de l’Ebre no existia fa cinc segles. Encara que sembli sorprenent, la seva formació és força recent. Durant bona part de l’edat mitjana, només hi havia fangs i llims penetrant temporalment el mar, cosa que canvia a partir del segle xv. L’única teoria disponible de per què va passar això fou a partir de la desforestació dels Monegres, arran de la desamortització d’Aranda i també de la creació d’una desembocadura al nord del Delta que va permetre acumular llims per guanyar espai al mar.

La llegenda popular diu que el rei Alfons I el Cast, durant el segle xii, va decidir fer donació d’unes terres a l’orde de la Cartoixa perquè hi construïssin un monestir. L’orde va enviar uns monjos a cercar el lloc més adient.
Durant la recerca, trobaren un pastor que somniava en uns àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho van interpretar com un senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l’origen de la cartoixa de Santa Maria d’Escaladei.

Etapes del Tram 02
“El baix Gaià és calma absoluta”
“El baix Gaià és calma absoluta”

Visitar la desembocadura del riu Gaià, o fer les rutes de bicicleta, que n’hi ha moltes, o visitar els pobles petits com la Nou de Gaià, un poblet preciós, o Vespella de Gaià. És calma absoluta. La millor recomanació que us podria fer és “no vingueu perquè estem molt tranquils!”. Però, en tot cas, crec que és una cosa que s’ha de compartir i que val la pena deixar-s’hi caure. Aprofiteu per posar-vos les botes i feu els nostres camins, al voltant de la natura que encara es conserva.
Visitar la desembocadura del riu Gaià, o fer les rutes de bicicleta, que n’hi ha moltes, o visitar els pobles petits com la Nou de Gaià, un poblet preciós, o Vespella de Gaià. És calma absoluta. La millor recomanació que us podria fer és “no vingueu perquè estem molt tranquils!”. Però, en tot cas, crec que és una cosa que s’ha de compartir i que val la pena deixar-s’hi caure. Aprofiteu per posar-vos les botes i feu els nostres camins, al voltant de la natura que encara es conserva.




























