El Modernisme català va sorgir entre final del segle xix i principi del xx a Catalunya, i Barcelona n’és el màxim exponent. Va destacar sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives. El Pla Cerdà, el projecte urbanístic d’Ildefons Cerdà pel creixement de la ciutat més enllà de les muralles medievals al districte de l’Eixample, va donar l’espai pel desenvolupament de l’arquitectura modernista.
Aquest estil arquitectònic, tant civil com industrial, es caracteritza per formes curvilínies inspirades en la natura, estructures orgàniques, asimetries i l’ús de nous materials i noves tècniques com el “trencadís”.
Barcelona és la ciutat europea amb la màxima presència de Modernisme. No en va 9 dels edificis modernistes han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les façanes modernistes de l’Eixample estan associades famílies de la burgesia barcelonina així com als arquitectes més destacats. N’és un exemple l’anomenada “mansana de la discòrdia”, on els arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, van construir-hi una casa per a les famílies Lleó Morera, Ametller i Batlló respectivament. Si bé és al districte de l’Eixample, i més concretament a la zona coneguda com el “Quadrat d’Or”, on es troba la més gran concentració d’edificis modernistes, també se’n troben en molts altres indrets de Barcelona. En son exemples la Torre Bellesguard als peus de Collserola; el Palau Güell, al Raval; la Casa Vicens a Gràcia; la Casa Bruno Quafros, a La Rambla; el Col·legi de les Teresianes, a Sant Gervasi; l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona, a Montjuic; i un llarg etcètera de construccions que no us deixaran indiferents.
