En un dels edificis modernistes del passeig de Gràcia participem en un taller de cuina, on ens ensenyen a preparar esqueixada i crema catalana. Contemplem el capvespre a bord d’un catamarà. Durant la navegació no podem evitar caure en la temptació de gaudir d’un bany relaxant a les plàcides i càlides aigües mediterrànies, amb vistes impressionants que abasten des de la façana marítima de Barcelona fins al teló de fons format per la muntanya de Collserola.

En baixar de la muntanya fem cap als dominis de la denominació d’origen (DO) Penedès, un territori amb una tradició vitivinícola molt antiga. És un plaer conduir per les carreteres d’aquesta terra de vins i caves excel·lents, travessant un paisatge de vinyes que a estones sembla un jardí. L’enoturisme està molt implantat al Penedès, amb una oferta atractiva de tastos i experiències entorn del vi en molts dels seus cellers. Per tenir les millors panoràmiques fem la ruta Miravinya, que ens porta fins a cinc miradors sobre les extenses vinyes i les  construccions característiques de pedra seca. A Sant Sadurní d’Anoia visitem el Centre d’Interpretació del Cava, situat en una antiga fàbrica d’aiguardent. En aquest centre modern disposen d’una àmplia informació sobre l’oferta del territori i les diferents festes que se celebren amb el cava com a protagonista. Vilafranca del Penedès és una de les grans places castelleres de Catalunya: per aprofundir en la cultura dels castells podem fer una activitat interessant que consisteix en una doble visita: a un celler i a un local per veure un assaig en viu, amb la possibilitat de participar en la construcció d’aquestes grans torres humanes. De nou a la costa, val la pena aturar-se a l’elegant vila de Sitges.

Ens dirigim a Tarragona per retrocedir fins a l’època romana i visitar el conjunt arqueològic de Tarraco: l’amfiteatre al costat del Mediterrani, el circ i les muralles ens traslladen als dies en què l’emperador passejava pels carrers de la ciutat. La ciutat, Patrimoni de la Humanitat, celebra anualment el festival Tarraco Viva, una important trobada dedicada a la divulgació i la recreació històrica del món clàssic.

Passem les últimes hores de la tarda a les platges de la Costa Daurada, enllaçades pel camí de ronda que surt de Tarragona en direcció al castell de Tamarit. La sendera transita per platges, cales petites i pel bosc de la Marquesa, l’únic espai natural verge d’aquesta part del litoral. Cambrils, una important destinació gastronòmica de la Costa Daurada, és una bona opció si es vol provar la cuina marinera tradicional. Per a una divertida experiència en família, PortAventura World compta amb atraccions excitants per a totes les edats.

La ruta segueix fins al delta de l’Ebre, un dels ecosistemes més valuosos de la Península, especialment per a les nombroses espècies d’ocells que hi nidifiquen o que s’hi aturen de pas. Entrem a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre, a Deltebre, per entendre les particularitats i la relació de l’home amb aquest paisatge singular. Des d’un dels miradors d’aquest espai natural, considerat Reserva de la Biosfera, tenim vistes magnífiques sobre l’aiguamoll i els camps d’arròs, dels quals neix un producte que no falta en cap bona taula del Delta. En el moment de la posta de sol, una gran bandada de flamencs creua el cel en direcció al lloc on passaran la nit.

La parada següent és Siurana, on escoltem una història de sarraïns, guerrers i princeses, mentre passegem per aquest petit poble penjat d’un cingle amb vista al pantà del mateix nom. El poble està envoltat per muntanyes de roca calcària vermellosa, amb algunes de les vies més valorades pels millors escaladors del món. Conduïm per les carreteres que creuen el paisatge de les muntanyes de Prades per arribar a Poblet, un dels tres cenobis de la Ruta del Cister, actualment habitat per monjos. El monestir està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, perquè és una de les abadies cistercenques més completes del món. A molt poca distància de Poblet hi ha Montblanc, on val la pena visitar el recinte emmurallat de la localitat, especialment durant la celebració de la festa de Sant Jordi. L’última parada del dia és a Valls, ciutat de castells i de calçots.

Després d’un passeig pel centre de la localitat, seiem al volant per recórrer la carretera panoràmica entre Balaguer i la Baronia de Sant Oïsme, un itinerari de gran bellesa paisatgística amb vista sobre el riu Segre i el pantà de Camarasa, al costat de la serra del Montsec. El cel d’aquesta zona està declarat Reserva Starlight i és propici per a l’observació astronòmica. En l’espectacular congost de Mont-rebei recorrem el riu Noguera Ribagorçana en caiac, remant al costat de parets de pedra imponents entre les quals discorre el curs fluvial. El congost també es pot recórrer a peu gràcies a un sistema de passarel·les elevades. Acabem el dia a la Pobla de Segur, on abans de sopar assistim a un taller d’elaboració de ratafia, el conegut licor fet a base d’herbes.

La tarda és per al romànic de la vall de Boí, inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Aquests petits temples, vuit esglésies i una ermita encantadora, ens connecten amb l’edat mitjana, quan l’art romànic estava al servei de la fe. Triem l’església de Sant Climent de Taüll, on contemplem un pantocràtor del cèlebre Crist en Majestat com si l’haguessin acabat de pintar, gràcies a la tècnica del videomapatge. És emocionant veure com devia ser l’interior en el seu estat primitiu. Sant Climent ens desperta les ganes de més romànic, i ens acostem fins a l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, amb la seva esvelta torre llombarda, i a l’ermita de Sant Quirc de Durro, on el capvespre ens regala una variada gamma de tons rosats sobre els cims pirinencs.

La Val d’Aran és cultura ancestral, però sobretot és aire pur i és muntanya. Per contemplar-la en tota la seva esplendor emprenem una excursió a peu fins a Montgarri. Aquest pintoresc poblet pirinenc, que va estar habitat fins als anys setanta, està situat a la capçalera del riu Noguera Pallaresa i avui és un lloc idíl·lic i relativament aïllat. El sender transcorre per un bonic paisatge d’alta muntanya entre boscos de pi negre i avet. En els mesos d’hivern és una zona popular per recórrer-la amb raquetes de neu o en trineus tirats per gossos. En el refugi de Montgarri gaudim d’una de les receptes per les quals la comarca és famosa, l’olla aranesa. A la tarda tornem a Vielha, on comprem alguns embotits i ens relaxem amb un bany ben merescut a l’espai de benestar de l’hotel.

Fem cap a la Seu d’Urgell, on després de passar per la catedral de Santa Maria, d’arquitectura íntegrament romànica, ens ve de gust tastar algunes especialitats locals, com els formatges de la denominació d’origen protegida (DOP) de l’Alt Urgell i la Cerdanya, l’única denominació d’origen protegida de formatge a Catalunya. Gràcies als seus productors coneixem com s’elaboren i, encara millor, quin gust tenen. A la tarda ens dediquem a recórrer amb cotxe alguns dels petits pobles de pedra de la Cerdanya. Són llogarrets de toponímia breu i gran encant, com ara Talló, Prullans, Pi, Bor, Riu, Alp o Urtx, que sempre han viscut sota la mirada dels cims del Parc Natural del Cadi-Moixeró. En el vessant sud del Parc, apuntant sobre una corona d’avets i faigs, s’erigeix el majestuós Pedraforca. Entre Puigcerdà, localitat amb un bell llac, i Figueres les carreteres transcorren al recer dels Pirineus i ens donen bones raons per fer una parada: les fonts del Llobregat i les colònies industrials a Castellar de n’Hug, la portada romànica de Santa Maria de Ripoll, i Castellfollit de la Roca, un poble sobre un cingle vertiginós.

Un dels punts de pas d’aquest vell camí duaner, que va des de Portbou fins a Blanes, és la localitat de Portlligat, a la qual accedim per una carretera panoràmica des del cap de Creus. En aquest modest poblet de pescadors, el matrimoni format per Dalí i Gala va establir la seva residència durant més de trenta anys. En la visita a la seva casa-museu, d’arquitectura laberíntica, constatem que l’artista no només modelava el surrealisme en les seves obres sinó també en la seva pròpia vida. Passem la tarda passejant per Cadaqués. Al capvespre, busquem refugi en un restaurant per gaudir d’una bona mostra de cuina marinera i dels vins de la DO Empordà.

Els encantadors pobles medievals de l’Empordanet es poden recórrer de diverses maneres, a peu, mitjançant visites guiades especialitzades en patrimoni o en l’artesania de la ceràmica, en cotxe i fins i tot en un vol en globus. Nosaltres optem per aparcar el cotxe i visitar-los en unes bicicletes rurals elèctriques, a les quals anomenen burricletes. A Peratallada, els seus carrers ens traslladen als dies en què cavallers, nobles i mestres picapedrers van passejar-hi; des de Pals, poble de silueta inconfusible amb la muralla al voltant, tenim vistes de la plana de l’Empordà, el Montgrí i les illes Medes. De retorn a la costa entrem a Calella de Palafrugell, a la llista dels Pobles amb Encant, com els dos anteriors. La nostra guia ens explica que en aquesta localitat marinera, de cases blanques porticades i havaneres tradicionals, el gran escriptor Josep Pla va passar els estius de la seva infància. Si es busca alguna opció de turisme actiu, es pot recórrer el tram més salvatge del camí de ronda, entre Llafranc i Palamós, passant per localitzacions tan espectaculars com el petit nucli pesquer de s’Alguer i cales rocoses d’aigua d’un color turquesa com Canyers o Corbs.

Continuem fins a Vic i ens dirigim a la plaça Major, punt de celebració, cada dimarts i dissabte, d’un mercat molt animat. Entrem en un assecador centenari per participar en un taller d’elaboració dels excel·lents embotits de la localitat, com ara la llonganissa i el fuet. La parada següent és a Sant Fruitós de Bages, on ens animem a fer una d’aquestes activitats que només es fan una vegada a la vida: un salt en paracaigudes des de 4.000 metres d’altura, amb vistes dels Pirineus i de Montserrat durant el descens. Com a activitat per tocar de peus a terra és recomanable acostar-se a conèixer les tines de la vall del Montcau, grans construccions de pedra seca on elaboraven vi a peu de vinya, o Sant Benet de Bages, un conjunt monàstic medieval, en molt bon estat de conservació, en el qual es pot descobrir el passat vinícola del monestir i tastar els vins de la DO Pla de Bages. Seguint en direcció sud podem visitar Mura, un dels Pobles amb Encant, i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un paisatge amb formacions de roca conglomerada que recorden les de Montserrat. Hi ha una altra alternativa interessant per arribar a Barcelona des de Vic, que consisteix a anar a buscar la costa del Maresme passant pel Parc Natural del Montseny, un espai natural Reserva de la Biosfera i a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Al Maresme trobem tranquil·les platges de sorra fina i localitats amb un bon patrimoni modernista.

Dediquem les hores següents a fer una visita pausada a un dels millors espais expositius de Barcelona, la Fundació Miró. Va ser creada amb el fons procedent de la col·lecció privada del pintor i es complementa amb obres d’artistes contemporanis. Una altra opció interessant és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que fa un recorregut per més de mil anys d’història de l’art gràcies a una de les millors col·leccions mundials d’art romànic. Decidim acomiadar-nos de Barcelona com vàrem iniciar el viatge, des de les altures. Viatjant en la cabina del telefèric de Montjuïc tenim vistes privilegiades de la ciutat. Baixem a la parada Mirador per passejar per frondoses zones verdes, des d’on gaudim de la posta de sol i veiem com es van il·luminant els principals edificis d’aquesta ciutat oberta al Mediterrani.