Ha passat en moltes regions de muntanya, i Catalunya no és una excepció: les carreteres van arribar a les valls pirinenques molt després que a la resta del territori. L’escarpada orografia sempre les va mantenir una mica al marge, cosa que va accentuar unes particularitats socials i culturals que han arribat fins als nostres dies. A les terres de Lleida, hi ha diversos museus interessants per conèixer aquest patrimoni cultural, com ara l’Espai Raier, a la Pobla de Segur, dedicat als antics sistemes de transport fluvial de la fusta pel riu Noguera Pallaresa. Esterri d’Àneu és el centre vertebrador dels ecomuseus a les Valls d’Àneu, una nova concepció museística que ens acosta a l’estil de vida del Pallars de principi de segle a través d’una sèrie d’activitats participatives. A Vilamòs es pot visitar l’Ecomusèu Çòde Joanchiquet, una casa tradicional dels segles XVII-XIX que recrea la vida a la Val d’Aran d’aquesta època.
A Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a la comarca de l’Alta Ribagorça; Arties i Les, a la Val d’Aran; Isil i Alins, al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, tenen lloc les falles del Pirineu català, una tradició festiva reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Durant uns dies concrets al voltant del solstici d’estiu, variant segons cada població, se celebra aquesta festa en la qual un queda encisat per les falles, uns troncs encesos que baixen de les muntanyes a espatlles dels joves de la zona per arribar al poble, on s’encén una foguera al so de música i danses tradicionals.