A diferència d’altres productes típics catalans, com l’oli o el vi que tenen el seu origen vinculat a l’arribada de fenicis, grecs i romans a la península, l’elaboració de formatge a Catalunya té una història més recent. Si bé en zones rurals sempre va ser un aliment bàsic, no és fins al segle XV en el Llibre de Sent Soví —el primer llibre de cuina conegut escrit en català— quan apareixen els primers textos que parlen específicament del formatge. Algunes receptes de l’època, com el capó farcit o diferents salses, ja l’incloïen entre els seus ingredients principals.
En l’actualitat, Catalunya ofereix un enorme ventall de varietats artesanes fetes a base de llet de vaca, ovella i cabra. Entre els frescos destaquen el mató de Montserrat i el brossat del Pirineu, elaborats amb llet de vaca; i els recuits tan típics de Girona que es fan principalment amb llet d’ovella o cabra. Entre les especialitats més particulars trobem els formatges en oli, els cendrats del Montsec, el curiós formatge de muntanya tupí, de segona fermentació, i els formatges de la D. O. P. de l’Alt Urgell i la Cerdanya, l’única denominació d’origen protegida de formatge a Catalunya.
En tot el territori català és possible visitar fires especialitzades, petites formatgeries artesanes i fins i tot acompanyar a un pastor en les seves ocupacions diàries i aprendre com s’elabora el formatge. En la gastronomia catalana també destaquen els embotits, curats o bullits, principalment elaborats amb carn de porc. Les excepcions a la regla són la girella de les comarques de Lleida, feta a base de carn de xai, així com algunes especialitats de muntanya que utilitzen la carn de caça. Entre els imprescindibles estan el cèlebre fuet, els bulls, la catalana i la llonganissa, que compten amb una I. G. P. a Osona. La Cerdanya és també zona de bull, bisbe i pa de fetge; a la Garrotxa destaca el paltruc negre, i al Pallars cal provar el xolís característic dels Pirineus lleidatans.
