Encara que originàriament la temporada del calçot es reduïa als mesos d’hivern, la popularització d’aquest producte ha fet que es pugui menjar des de novembre fins a l’arribada de la primavera, fins i tot fins ben avançat el mes d’abril. La manera tradicional de fer els calçots és cuinant-los a foc viu, preparat amb els sarments que resulten de podar les vinyes. Quan la part exterior es torna negra, els calçots s’emboliquen en paper de diari durant alguns minuts perquè s’acabin de coure i es conservin calents. El calçot es menja amb les mans, estirant de la capa exterior cap avall amb els dits i sucant-lo en salsa romesco. A continuació se sol servir una bona graellada de carn. El calçot de Valls està emparat sota la figura d’Indicació Geogràfica Protegida. L’últim diumenge de gener se celebra a la localitat la Festa de la Calçotada. Al programa hi destaca el concurs de menjar calçots, el rècord del qual està en més de tres-centes unitats.
Valls també és una de les capitals dels castells, on està previst que s’obri el Museu Casteller de Catalunya. Ha estat projectat per l’arquitecte Dani Freixas, Premi Nacional d’Arquitectura, i en els seus gairebé 3.000 metres quadrats podrem conèixer, mitjançant les tecnologies audiovisuals més avançades, la complexitat de la construcció d’aquestes torres humanes que arriben als deu pisos d’alçada i el profund sentiment amb què es viuen les diades entre els integrants de les colles.
