Tot just està començant el dia quan creuem la badia de Roses, una de les més belles del món, i arribem als paisatges de vent i aigua dels Aiguamolls de l’Empordà. En aquestes primeres hores del dia els ocells que habiten la maresma estan molt més actius i el seu cant posa banda sonora a un moment de relaxació profunda. Entre aiguamolls, marenys, camps d’arròs i masies, arribem a les ruïnes d’Empúries, el lloc per on els grecs i els romans van entrar a la Península. Ens expliquen que a l’entrada del recinte se situaven les tabernae, locals on se servia alguna cosa semblant al vi; el de veritable qualitat es reservava per al convivium, reunions en les quals abundava el menjar i els vins de la província Tarraconense, a la qual pertanyia Empúries. La platja que hi ha davant de les ruïnes ofereix el privilegi de banyar-se al costat del moll on, fa vint-i-cinc segles, van atracar els vaixells grecs.