Conduïm entre les vinyes de la denominació d’origen (DO) Empordà, que s’estenen des de les muntanyes dels Pirineus fins a les platges del Mediterrani, per arribar al monestir de Sant Pere de Rodes. La guia ens explica anècdotes curioses sobre el cultiu del vi per part dels monjos mentre visitem l’església, els dos claustres i el celler. Acabem la visita en el mirador del bar, amb vista d’ocell sobre el Port de la Selva i amb una degustació d’aquest vi tocat per la tramuntana. Per les boniques carreteres que creuen el Parc Natural del Cap de Creus arribem fins a la casa de Dalí a Portlligat, enclavada entre un conjunt de cases blanques al peu d’una cala on descansen petites barques de pescadors. Aquesta casa, que Dalí va convertir en taller, va ser punt de trobada de molts artistes i intel·lectuals de la seva època, com ara els seus amics Luís Buñuel, cineasta, i el poeta García Lorca. Decidim menjar a Cadaqués, un dels pobles més bonics del litoral. El barri antic de carrerons estrets i ascendents és una invitació al passeig calmat amb la remor de la mar com a companyia.

La ruta segueix en direcció sud vorejant la badia de Roses, integrada en el grup de les badies més belles del món, i creuant el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, un espai natural amb gran varietat d’ocells. La tarda la reservem per a la història perquè volem conèixer les ruïnes d’Empúries, el lloc on grecs i romans van entrar a la Península. Triem una visita guiada especialitzada en el comerç i el consum de vi en el món antic. La situació privilegiada de les ruïnes, a peu de platja, ens permet una cosa insòlita: banyar-nos al costat del moll on fa vint-i-cinc segles van atracar els vaixells grecs. A uns sis quilòmetres al sud del recinte arqueològic hi ha l’Escala, localitat declarada Vila Marinera per la seva connexió històrica amb la mar, on visitem el Museu de l’Anxova i de la Sal per conèixer el treball de les factories de salaó que tanta prosperitat van portar a la localitat. Com no pot ser altrament, degustem les famoses anxoves de l’Escala en una de les tradicionals tavernes del centre històric.

Com que som en terres de la indicació geogràfica protegida (IGP) Poma de Girona, seguim fins a Palau-sator per visitar una sidreria, on comprem diferents productes derivats d’aquestes pomes. I no només el que és més obvi, la sidra, sinó també sucs, confitures i vinagre. La ruta s’apropa de nou a la costa, a les cales de Begur, una altra de les localitats inclosa en la marca Barris i Viles Marineres. Ningú va plasmar millor les comarques de l’Empordà que l’escriptor Josep Pla. Si ens interessa la seva literatura i els seus paisatges és recomanable acostar-nos fins a Palafrugell, on hi ha la Fundació Josep Pla, i a Calella de Palafrugell, Poble amb Encant, per recórrer els paisatges d’infància de l’escriptor, que va passar els estius a la casa familiar de la platja del Canadell.

Nosaltres seguim fins a Palamós perquè ens hem apuntat a un dels tallers de cuina de l’Espai del Peix. En aquesta aula gastronòmica fem un recorregut històric i cultural pel consum de peix i aprenem a cuinar diversos plats de la que es coneix amb el nom de “cuina de barca”, la que fan els pescadors a bord. En un dels plats que preparem no hi poden faltar l’arròs de Pals i la gamba de Palamós. Amb els vaixells entrant a port per portar les seves captures a la llotja, que també es pot visitar per seguir en viu la subhasta, posem el rumb cap al celler Brugarol, a prop de Palamós, que a més de destacar pels vins ho fa per l’arquitectura, ja que va ser dissenyat per l’estudi RCR, de la localitat d’Olot, guanyadors del prestigiós premi Pritzker.

Sense deixar la costa, fem un petit desviament en la ruta per arribar fins a Lloret de Mar i visitar els jardins de Santa Clotilde, plantats sobre un impressionant cingle des d’on contemplem la mar. El paisatgista i arquitecte Nicolau Rubió es va inspirar en el Renaixement italià per dissenyar aquest bonic espai. A l’escalinata que es dirigeix a la mar, flanquejada per estàtues de sirenes, no veiem el moment de deixar de fer fotos per publicar-les a les nostres xarxes socials. A Blanes trobem un altre jardí important, el de Marimurtra. Aquest jardí botànic, on es duen a terme importants estudis científics, va ser fundat per l’alemany Carl Faust. El templet que mira a la cala de sa Forcanera és un dels llocs més fotografiats de la Costa Brava. Posem direcció al nord, cap a terres de l’interior, per arribar a Girona, declarada Ciutat amb Caràcter. Triem una visita a la ciutat seguint els seus sabors. A més de passejar pel patrimoni, com ara la catedral, el call i les cases de colors sobre el riu Onyar, assaborim el xuixo de crema, els brunyols, formatges amb pa amb tomàquet i oli d’oliva, la fideuà i el gelat que elabora un dels germans Roca, entre d’altres coses.

Per als amants del golf, hi ha l’opció de visitar el PGA Catalunya Resort, amb un camp de golf en un paisatge de gran bellesa, però nosaltres optem per conduir per les carreteres que entren a la Garrotxa pel sud, una comarca marcada pels paisatges de volcans i colades de lava. Ens quedem a passar la tarda als Hostalets d’en Bas, un dels bonics pobles de la Vall d’en Bas. Aquest municipi, que agrupa diverses localitats petites, és el bressol del riu Fluvià, la desembocadura del qual havíem creuat un parell de dies abans en passar per la badia de Roses.

La carretera entre Rupit i Manlleu creua el Collsacabra; ens desviem uns deu quilòmetres per arribar fins a Tavertet i fer una excursió senzilla que ens permet tenir vistes espectaculars dels cingles que agafen el nom del poble i del pantà de Sau, un embassament del riu Ter, al peu de la serra de les Guilleries, envoltat de boscos de pins exòtics i avets. Ja a Manlleu, ciutat marcada pel riu Ter tant en l’àmbit de l’orografia com en el del passat industrial, fem una interessant visita teatralitzada. Assumpta, un dels “esperits del Ter”, ens explica la importància que van tenir les colònies industrials que es van establir al llarg del riu per al desenvolupament de Catalunya, relacionades principalment amb els treballs de transformació del cotó en fil per servir-lo a les indústries tèxtils.

La nostra parada següent és Vic. La seva plaça Major és una de les més emblemàtiques de les comarques catalanes, una monumental plaça porticada que sempre està més animada durant la celebració del mercat setmanal. Després de la visita guiada a la ciutat, en la qual veiem un destacat temple romà, la catedral i els carrers que van formar part del call, entrem en un assecador centenari per tastar els embotits que han donat fama a Vic, la llonganissa i el fuet. Dediquem la tarda a conèixer les llegendes de bruixes i bandolers a l’Espai Montseny de Viladrau, un centre d’interpretació sobre el Parc Natural del Montseny, i a fer senderisme per una ruta circular que recorre el cor del massís. En aquesta Reserva de la Biosfera se succeeixen els paisatges amb boscos de faigs, avets i roures; podem trobar-hi sequoies com les de Can Casades, o veure la vegetació de ribera al costat dels rius que creuen el parc. Les vistes que es tenen des de qualsevol dels cims emblemàtics del Montseny valen prou la pena per plantejar-se l’ascens si es disposa del temps necessari. Sens dubte, cal tornar a la tardor, quan les fulles formen un tapís preciós en el sotabosc i Viladrau celebra la Fira de la Castanya.

Continuem fins a la Casa Museu de Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes modernistes, a Canet de Mar. És una meravella veure les maquetes d’algunes de les seves obres més emblemàtiques, com ara el Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau. En un dels cafès del poble provem els vitralls dolços modernistes, unes curioses pastes de te que van néixer com a iniciativa dels pastissers locals. Seguim fins a Arenys de Mar, l’altra Vila Marinera del Maresme. Al seu port pesquer se celebra totes les tardes una subhasta pintoresca en la qual podem veure les conegudes gambes que després formaran part de la carta d’importants restaurants. A Arenys de Mar ens acostem a una curiosa forma de modernisme, la del cementiri de Sinera, un lloc que Salvador Espriu va elevar a la categoria de poesia. Si es busca una altra perspectiva de la localitat, des del port surten embarcacions que fan rutes guiades per l’entorn natural i permeten gaudir del paisatge, del fons marí i dels ocells pelàgics. També hi ha la possibilitat de fer la navegació nocturna, per observar les estrelles i escoltar històries mitològiques.

La història dels empresaris que van fer fortuna amb la indústria tèxtil, com vam veure en la visita a les colònies del Ter, es veu reflectida en cases com la Coll i Regàs de Mataró, la parada següent. A la capital comarcal també visitem la Nau Gaudí, la primera obra de l’arquitecte, convertida avui en museu d’art contemporani. Dediquem una part de la tarda a anar de compres, sense oblidar-nos d’algunes capses de neules, tant de les clàssiques com de les farcides de crema catalana i de catànies.

Abans de seguir cap a Barcelona, on tenim previst passar la nit, ens aturem a Alella per fer una visita a un celler, on obrim un cava rosat ecològic que combina a la perfecció amb les maduixes de Vallalta. Els vins d’Alella, citats per Plini com a vins laietans en època romana, surten de petites vinyes que miren a la mar. Dues altres visites interessants a la zona són el circuit Barcelona-Catalunya, que ofereix diverses experiències relacionades amb la conducció a alta velocitat i és la seu d’una de les proves més importants del mundial de motociclisme, i la Roca Village, amb més de 140 botigues a l’aire lliure de marques de luxe nacionals i internacionals amb estalvis de fins al 60% sobre el preu original, durant tot l’any, i a només 40 minuts de Barcelona. Entrem a Barcelona, punt final d’aquest tram del Grand Tour de Catalunya.

Continuem amb un taller per aprendre la tècnica del trencadís, recurs ornamental característic del Modernisme. Amb unes eines bàsiques i trossos petits de ceràmica i vidre sortim d’aquí amb la nostra pròpia peça i grans idees per reciclar materials vells de construcció. En un altre edifici modernista, al passeig de Gràcia, assistim a un taller de cuina on aprenem a preparar plats com ara l’esqueixada i la crema catalana.

Després de tastar els plats que hem preparat s’imposa un bon passeig. Optem per una ruta literària i ens deixen triar entre la que recorre els escenaris de L’ombra del vent o els de L’església del mar. Ens decantem per la segona proposta per visitar la basílica de Santa Maria del Mar, situada al barri del Born, i poder continuar així el passeig sense pressa per aquest animat barri on disposem de moltes opcions per menjar unes tapes i prendre una copa de vi.

Tenim una cita al mercat, per tant agafem els cabassos d’artesania de palma que havíem comprat el dia anterior en una de les botigues del barri del Born i ens disposem a deixar-nos assessorar pel nostre guia per comprar els productes més frescos, amb els quals prepararem els plats en el taller de cuina. Després de menjar-nos la paella de marisc que cuinem, i apuntar tots els passos de la recepta per triomfar quan tornem a casa, ens dirigim a la confraria de pescadors per veure l’arribada de les barques de pesca i assistir a la subhasta a la llotja. Resulta molt interessant veure com ha sobreviscut l’activitat pesquera en una metròpoli tan gran, amb una confraria capaç de servir peix fresc a la gran demanda dels restaurants de la Barceloneta.

Acabem el dia com l’hem començat, a la mar, però aquesta vegada a bord d’un catamarà per veure la posta de sol. Després de sortir del port despleguen les veles i silencien els motors. Després d’una estona de navegació, sense perdre de vista Barcelona, aturen l’embarcació i ens conviden a banyar-nos al Mediterrani, invitació que acceptem de seguida. De tornada a bord ens han preparat un aperitiu amb fruita de temporada i una copa de cava, amb la qual brindem per un gran viatge mentre el sol es pon per darrere les muntanyes de Collserola.