La muntanya d’Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l’edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX. Dels primers pobladors ens han arribat les troballes d’una sepultura tumular situada prop de l’actual zona d’entrada. Als inicis del segle I aC els romans establiren un campament militar. Quasi mil anys més tard, a l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Olèrdola fou “fundada” en un moment indeterminat entre el 911 i el 937 per Sunyer, comte de Barcelona, que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. A inicis del segle XII, s’inicia la decadència d’Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. L’església de Sant Miquel va ser parroquial fins el 1884.