El Triangle Dalinià està format pel Teatre-Museu Dalí de Figueres, la Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat. «En aquest lloc privilegiat el real i el sublim gairebé es toquen. El meu paradís místic comença en el pla de l’Empordà, envoltat pels cims de les Alberes i troba la seva plenitud en la badia de Cadaqués. Aquest país és la meva inspiració permanent». Són paraules de Salvador Dalí, el geni del surrealisme. Els paisatges de l’Empordà, els nuclis de cases blanques, el cel del Mediterrani, les formacions rocoses i la tramuntana formen un territori que és part indissoluble de l’univers del pintor. A Figueres hi ha diverses localitzacions vinculades a la seva vida. L’11 de maig de 1904, en un edifici modernista del carrer Monturiol de Figueres va néixer Salvador Dalí; l’església de Sant Pere va tenir protagonisme en diverses etapes essencials de l’artista: el baptisme, la comunió i el funeral. En el Museu del Joguet de Catalunya podem veure una exposició sobre la joventut de Dalí, composta per objectes com ara joguines o àlbums de fotos, i a l’espai Dalí-Joies hi ha una col·lecció de trenta-set joies i més de vint dibuixos dels dissenys que l’artista va fer durant tres dècades. En el Teatre-Museu Dalí mostren una àmplia col·lecció d'obres del pintor. Si l’edifici és original per fora, fidel reflex de la vida i l’obra de l’artista, l’interior és un veritable temple del surrealisme. El Castell de Púbol va ser un regal del pintor a la seva esposa i musa Gala. Hi destaquen una antiga cuina convertida en bany, el saló del piano, la piscina del jardí i el mausoleu de Gala. Cadaqués va ser per a Dalí una espècie de refugi creatiu. Amb el temps va acabar comprant un conjunt de cases de pescadors, a la platja local de Portlligat, que va convertir en la seva casa i el seu taller. Aquesta casa de Portlligat va ser el punt de trobada de molts artistes i intel·lectuals de l’època, com ara els seus amics Luis Buñuel, cineasta, i el poeta Federico García Lorca.

Durant l’edat mitjana, Besalú tenia una comunitat jueva que vivia en un barri propi delimitat i separat de la resta. L’any 1264, el rei Jaume I el Conqueridor va autoritzar aquesta pròspera col·lectivitat, majoritàriament metges i botiguers, que construïssin els seus propis llocs de culte. A Besalú podem visitar un micvé, l'espai sagrat on es feien els rituals de purificació espiritual, pel mètode d’immersió total, d’acord amb la llei jueva. Hi ha altres ciutats que conserven un ric patrimoni cultural sefardita: a Girona, el barri del Call, amb els seus carrers estrets i laberíntics, constitueix un dels grans atractius turístics de la ciutat. El Museu d’Història dels Jueus de Girona ens convida a fer un recorregut per la cultura i la història de les comunitats jueves a Catalunya durant l’època medieval. Cada any, durant el mes de setembre, la ciutat de Girona és part activa en les Jornades Europees de la Cultura Jueva, celebrant diversos actes i exposicions per donar a conèixer el llegat d’aquesta important comunitat. A Castelló d’Empúries encara es conserva la denominació de carrer dels Jueus en el lloc del call on es va situar la primera sinagoga de la localitat. A la ciutat de Barcelona és possible passejar per l’antic call del segle XII, situat als carrers adjacents a la catedral, com ara la baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous i Call. En terres tarragonines el millor exponent es troba a Tortosa, amb els seus dos barris jueus, el Call Vell i el Call Nou.

Les vies verdes són antigues infraestructures ferroviàries en desús reconvertides en camins aptes per recórrer a peu, amb bicicleta o a cavall. A Catalunya n’hi ha vuit, tres a la província de Barcelona (Llobregat, del Nicolau, del Vallès), quatre a la de Girona (Carrilet I i II, del Ferro i del Carbó, del Tren Pinxo) i una a Tarragona, que connecta amb Terol (Val de Zafán). Una d’elles, la ruta del Ferro i el Carbó, recupera el camí que antigament feien els trens que unien Ripoll amb les antigues mines d’Ogassa, clausurades el 1967. L’itinerari té quinze quilòmetres i passa per Sant Joan de les Abadesses, on podem visitar un espectacular monestir benedictí del segle IX. Aquesta ruta pot enllaçar-se amb les vies verdes del Carrilet I i II, que uneixen Olot i Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, passant per la ciutat de Girona.

A principi del segle XIX, les grans indústries tèxtils van modelar el paisatge cultural i humà al llarg del riu Llobregat. Es van organitzar en colònies tèxtils, unes comunitats industrials que es componien d’una fàbrica i d’un espai on vivien les famílies treballadores, amb les seves corresponents escola, església i zones d’ús comú. La primera colònia tèxtil del Berguedà va ser la de Cal Rosal, fundada el 1858, i després d’aquesta van arribar-ne més, com la Colònia Vidal de Puig-reig, avui convertida en museu.

Altres destinacions per fer turisme industrial a la comarca són el Tren del Ciment, que recorre el traçat entre la Pobla de Lillet —que compta amb els Jardins Artigas, dissenyats per Gaudí— i l’antiga fàbrica de ciment Asland a Castellar de n’Hug, situada en un espectacular complex modernista que avui acull el Museu del Ciment.

A principi del segle XX ja s’esquiava a la Molina, però l’arribada del ferrocarril el 1922 va ser el que va dinamitzar la  vinguda d’esquiadors a aquesta modesta estació pirinenca situada en el municipi d’Alp, a la Cerdanya. El primer teleesquí de l’Estat espanyol es va instal·lar aquí, el 1943, i poc després, el 1946, La Molina repetia com a pionera en la instal·lació de remuntadors amb la posada en funcionament del telecadira del Turó de la Perdiu. Actualment, a més del domini esquiable que suma 71 quilòmetres en 68 pistes, La Molina ofereix dues experiències d’altitud que combinen la pràctica de l’esport amb la gastronomia. La primera proposa un sopar al refugi Niu de l’Àliga, a la cota 2.520, amb accés en telecabina, vistes de la posta de sol, sopar d’especialitats de muntanya i descens amb esquís a la llum de la lluna. La segona proposta consisteix a prendre una copa i gaudir d’un sopar en el chill out Costa Rasa, situat a 2.000 metres d’altitud. El final de la festa també inclou un descens nocturn amb esquís per la pista Volta Muntanya Sagrada.

El GR-107 o Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc que recorre les sendes de migració que van utilitzar els càtars, en els segles XIII i XIV, durant la fugida de la croada i la Inquisició. Crítics amb l’Església catòlica i el sistema feudal del moment, van ser considerats heretges i perseguits per mandat del rei de França. L’itinerari complet, de 189 quilòmetres, té el punt de partida en el Santuari de Queralt, a Berga, i acaba al castell de Montsegur, situat a la regió occitana de l’Arièja. A la població de Bagà es pot visitar el Centre d’Interpretació del Catarisme, on s’explica la història d’aquesta comunitat religiosa, formada per homes i dones, assentada a Occitània.