Els amants de la natura, i especialment de la fauna salvatge, tenen una cita obligada al Pirineu durant la tardor: es tracta de la brama del cérvol, una curiosa cerimònia sonora que té lloc en els idíl·lics escenaris del Pirineu i el Prepirineu lleidatans. Espais com els parcs naturals de l’Alt Pirineu i el Cadí-Moixeró, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i especialment la Reserva Nacional de Boumort acullen aquesta meravella del món animal entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre, període en què els mascles batallen entre ells per guanyar-se les femelles, marquen territori i bramen de manera constant. És tota una experiència conèixer de primera mà com aquests animals se les enginyen per aconseguir reproduir el seu llinatge entre les femelles del grup: marcant els pins amb les banyes, furgant la terra per deixar el seu rastre, lluitant acarnissadament a cops de banya o orquestrant aquests grans concerts des del capvespre fins ben entrada la nit. A la zona hi ha empreses i cases rurals que organitzen sortides guiades per gaudir al màxim d’aquesta experiència i observar l’activitat en tota la seva esplendor, interferint el menys possible en aquest moment vital per a l’espècie animal.

Sense comptar l’espai natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que té entitat de parc nacional, dos parcs naturals es reparteixen la zona occidental dels Pirineus. El Parc Natural de l’Alt Pirineu és un lloc de xifres superlatives; les seves 80.000 hectàrees el converteixen en el parc natural més gran de Catalunya. En els seus dominis també compta amb una altra xifra de rècord, la Pica d’Estats, la muntanya més alta en territori català amb els seus 3.143 metres. Al parc habiten algunes espècies amenaçades, com ara el gall fer, l’os bru i l’endèmica sargantana pallaresa, que no són gens fàcils de veure.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu forma part del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. El formen quatre parcs naturals ubicats a Andorra, Catalunya i França i inclou també el Parc Naturel Regional des Pyrénées Ariégeoises, el Parc Natural comunal de les Valls del Comapedrosa i el Parc Natural de la Vall de Sorteny.

El seu veí més immediat és el Parc Natural Cadí-Moixeró, que protegeix l'àrea de les dues serralades que li donen nom, unides pel serral de Tancalaporta. És el millor lloc de Catalunya per observar el pela-roques a més d’altres ocells propis dels boscos montans i subalpins dels Pirineus, com ara el picot negre, emblema del logotip del parc, o el mussol pirinenc.

Hi ha trenta-tres esglésies romàniques a la Val d’Aran, una per cada poble de la vall. D’aquestes, n’hi ha cinc que els experts consideren de més interès. La primera és a Vielha, la de Sant Miquèu, que es va construir en el segle XIII, quan el romànic ja començava a utilitzar elements de l’estil que l’havia de succeir, el gòtic. La segona església es troba a Bossòst, Era Mair de Diu dera Purificacion, aixecada al segle XII en plena disputa dels senyors feudals pel control de la regió. Al mateix Bossòst, per cert, també s’erigeixen set capelles romàniques que els parroquians van construir per protegir-se contra la pesta. Camí al port de la Bonaigua podem acostar-nos a tres poblacions veïnes que presumeixen de tenir un impressionant llegat romànic: Arties, Salardú i Unha. L’església de Santa Maria d’Arties és Bé Cultural d’Interès Nacional i llueix una espectacular escena del judici final. Les dues últimes esglésies de la ruta, Sant Andrèu de Salardú i Santa Eulària d’Unha, també destaquen per les seves pintures murals.

Inaugurada l’any 1951, la línia fèrria que uneix Lleida i la Pobla de Segur formava part d’un projecte transpirinenc que havia d’unir la ciutat de Lleida amb Saint Girons, a l’altre costat de la frontera. Però el traçat complet mai no va arribar a veure la llum. Actualment, podem fer aquest viatge nostàlgic fins a la Pobla de Segur gràcies a dues locomotores dels anys seixanta conegudes com “ye-yés”, de tracció dièsel. Al llarg del recorregut es travessen quatre pantans, 41 túnels de muntanya i 31 ponts, amb la vista sempre posada al riu Noguera Pallaresa i a les serres de Mont-roig i del Montsec. El viatge del Tren dels Llacs dura una hora i cinquanta minuts.

Ha passat en moltes regions de muntanya, i Catalunya no és una excepció: les carreteres van arribar a les valls pirinenques molt després que a la resta del territori. L’escarpada orografia sempre les va mantenir una mica al marge, cosa que va accentuar unes particularitats socials i culturals que han arribat fins als nostres dies. A les terres de Lleida, hi ha diversos museus interessants per conèixer aquest patrimoni cultural, com ara l’Espai Raier, a la Pobla de Segur, dedicat als antics sistemes de transport fluvial de la fusta pel riu Noguera Pallaresa. Esterri d’Àneu és el centre vertebrador dels ecomuseus a les Valls d’Àneu, una nova concepció museística que ens acosta a l’estil de vida del Pallars de principi de segle a través d’una sèrie d’activitats participatives. A Vilamòs es pot visitar l’Ecomusèu Çòde Joanchiquet, una casa tradicional dels segles XVII-XIX que recrea la vida a la Val d’Aran d’aquesta època.

A Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a la comarca de l’Alta Ribagorça; Arties i Les, a la Val d’Aran; Isil i Alins, al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, tenen lloc les falles del Pirineu català, una tradició festiva reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Durant uns dies concrets al voltant del solstici d’estiu, variant segons cada població, se celebra aquesta festa en la qual un queda encisat per les falles, uns troncs encesos que baixen de les muntanyes a espatlles dels joves de la zona per arribar al poble, on s’encén una foguera al so de música i danses tradicionals.

Lleida és sinònim d’esquí i són moltes les opcions que hi ha per practicar aquest esport a la zona. La vall de Boí compta amb Boí Taüll Resort, que presumeix de ser l’estació d’esquí situada a més altitud dels Pirineus, i la Val d’Aran compta amb l’emblemàtica Baqueira-Beret. Però també hi ha altres estacions més modestes on és possible practicar l’esquí alpí i l’esquí nòrdic. La llista és llarga i heterogènia: Espot Esquí, Port Ainé, Tavascan, Port del Comte, Virós-Vallferrera, Aransa, Lles de Cerdanya, Sant Joan de l’Erm i Tuixent-La Vansa. Molts d’aquests dominis també compten amb opcions per a la pràctica d’altres activitats amb la neu com a protagonista, com ara els passejos en trineus estirats per gossos o els itineraris amb raquetes de neu.

A la vall de Boí, a 1.500 metres d’altitud, brollen diverses deus mineromedicinals les temperatures de les quals oscil·len entre els 4 i els 56 graus. Els romans ja van constatar les virtuts terapèutiques d’aquestes fonts als segles I i II, així com també els senyors d’Erill que van dominar aquestes terres mil anys després, però la primera casa de banys com a tal no es va construir fins al segle XVII. L’històric Balneari Caldes de Boí compta avui amb 37 fonts termals d’aigües clorades, sulfatades i bicarbonatades, a més de disposar de dos hotels que obren de la primavera fins a la tardor i d’una coneguda embotelladora d’aigua mineral. És el balneari amb més varietat d’aigües, fet que li ha permès aparèixer al llibre Guinness.

Molt abans que els senyors feudals construïssin els seus castells en els pujols de Lleida o que grecs i romans aixequessin les seves ciutats a la vora del Mediterrani, el Prepirineu va estar habitat pels dinosaures. En diverses comarques de les províncies de Lleida i Barcelona s’han trobat petjades, ossos, ous fossilitzats i altres restes que han ajudat els paleontòlegs a comprendre com degué ser la vida a la fi del cretàcic on avui és Catalunya. A Isona i Conca Dellà es pot visitar el Parc Cretaci, compost per un centre museístic i diversos jaciments en els quals es continua treballant. El Geoparc Orígens engloba els territoris de la província de Lleida amb valors geològics excepcionals. Forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la Unesco. A l’epicentre, el centre de visitants del Pallars Jussà, expliquen la importància del Geoparc, tant en l’àmbit del patrimoni natural com del cultural, i en la primera planta hi ha una interessant exposició anomenada “Geologia i Terra de Dinosaures”. Una altra opció interessant és “Dinosfera”, a la localitat de Coll de Nargó.