Encara que la vall de Lord està a una vintena de quilòmetres al nord de Solsona, aquest petit desviament de la ruta val la pena. A l’alba, les boires matinals emergeixen del pantà de la Llosa del Cavall i el seu entorn paisatgístic afavoreix la pràctica d’esports d’aventura com ara l’escalada, el barranquisme, el parapent o les rutes en BTT. El joc de llums que es filtra entre la boira deixa una dotzena d’imatges impactants en la targeta de la meva càmera de fotos. Quan el sol ja escalfa prou, llogo un caiac per remar per aquestes aigües d’un color turquesa intens. Amb un últim cop d’ull al paisatge des d’un dels ponts que creuen l’embassament, agafo la carretera panoràmica que segueix el congost del riu Cardener per arribar fins a Solsona.

Ens retrobem a Olot. Una visita guiada pel mercat i les botigues centenàries del centre ens ajuda a familiaritzar-nos amb les delícies per les quals és coneguda la comarca: els llegums, que comprem a granel, els embotits, la xocolata i la ratafia. Fem coincidir l’hora de menjar amb la visita a Santa Pau, un altre dels Pobles amb Encant, per provar els fesols. Si es busca el contacte amb la natura, una bona opció és anar a passejar per la fageda d’en Jordà, un bosc que va créixer sobre el camp de lava del volcà Croscat i que es pot recórrer a peu o en un carruatge tirat per cavalls. Joan Maragall va dedicar un poema a aquest bonic paratge: “Li agafa un dolç oblit de tot lo món, en el silenci d’aquell lloc profond”.

Un dels punts de pas d’aquest vell camí duaner, que va des de Portbou fins a Blanes, és la localitat de Portlligat, a la qual accedim per una carretera panoràmica des del cap de Creus. En aquest modest poblet de pescadors, el matrimoni format per Dalí i Gala va establir la seva residència durant més de trenta anys. En la visita a la seva casa-museu, d’arquitectura laberíntica, constatem que l’artista no només modelava el surrealisme en les seves obres sinó també en la seva pròpia vida. Passem la tarda passejant per Cadaqués. Al capvespre, busquem refugi en un restaurant per gaudir d’una bona mostra de cuina marinera i dels vins de la DO Empordà.

La nostra següent parada serà Balaguer, on agafarem forces amb una coca de recapte. La carretera panoràmica entre Balaguer i la Baronia de Sant Oïsme és un recorregut de gran bellesa paisatgística, amb vistes sobre el riu Segre i el magnífic pantà de Camarasa. L’entorn del pantà, que mira a la serra del Montsec, és propici per a la pràctica del senderisme —una etapa del GR-1 hi passa—, l’observació de pintures rupestres i per sobrevolar-lo amb globus, parapent o ala delta a baixa altura. Aquests paisatges són un bon preludi del que ens espera en el congost de Mont-rebei. Aquest espai de vertigen i pedra es pot recórrer a peu, a través d’un estret congost, o en caiac al llarg del riu Noguera Ribagorçana. Nosaltres ens decidim pel vessant terrestre per caminar al costat de parets l’alçària de les quals, en alguns trams, supera els cinc-cents metres.

El dia comença amb un gran esmorzar, on no hi falten el pa amb tomàquet amb oli d’oliva de la denominació d’origen protegida (DOP) Les Garrigues, els embotits i les peres de Lleida, també amb DOP. Seguim amb un passeig pels voltants de la Seu Vella, un temple amb un magnífic cimbori i un campanar octogonal de seixanta metres d’alçària, des d’on es té una àmplia panoràmica de la ciutat i de les terres que l’envolten. La Seu forma part, amb el castell del Rei o de la Suda, d’un conjunt monumental que ajuda a entendre la història de la ciutat. Aquesta és terra de camps que s’estenen fins a l’horitzó: tot un verger de fruites i hortalisses que acabaran a les receptes de molts plats de la gastronomia lleidatana. En aquestes planes fèrtils que envolten Lleida, Ciutat i Vila amb Caràcter, visitem el castell de Gardeny, que en el segle XII va allotjar els soldats templers assentats en aquesta zona. Una de les activitats que es poden fer al castell és la de posar-se en la pell d’un templer per un dia.

Avui baixem des de les muntanyes, passant per la comarca del Vallès Oriental, fins arribar a les platges de sorra fina del litoral del Maresme. Ja a tocar de la mar, des del far de Calella veiem una part d’aquesta costa que avui recorrerem. Comencem per una de les dues poblacions de la comarca que tenen el segell de Barris i Viles Marineres, Sant Pol de Mar, caminant pels seus carrerons fins arribar a la platja urbana de les Escaletes, on, assegudes a la sorra, deixem que el temps passi mentre contemplem una mar totalment en calma.

Sona el despertador abans que comenci el dia. Matinar està més que justificat perquè hem reservat un vol amb globus aerostàtic sobre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un lloc únic a la Península, de valor paisatgístic excepcional i densos boscos d’alzines, roures i faigs. Una part del grup decideix conèixer els volcans des de terra i recorrerà amb bicicleta un dels trams de la Via Verda del Carrilet d’Olot. Els que pugem al globus estem citats a poc més de cinc quilòmetres al sud d’Olot. L’experiència comença muntant els instruments i inflant el globus. Els primers raigs de sol donen el tret de sortida d’aquesta aventura que té un gran component de silenci i contemplació. Als nostres peus, els volcans de Santa Margarida i el Croscat; més enllà, els Pirineus coberts de boira. És impossible registrar tanta bellesa en les dues dimensions d’una fotografia, això cal viure-ho. Encara que els volcans també es poden recórrer a peu, res iguala la visió que se’n té des del cel.

Des de Banyoles, la carretera transcorre entre pinedes fins a la vila noble de Besalú, on veiem el magnífic pont romànic sobre el riu Fluvià, emblema de la Catalunya medieval. El nucli històric i el call jueu, el barri sefardita del segle XIII que encara conserva la sinagoga i el micvé, estan en un extraordinari estat de conservació. A la tarda continuem la nostra ruta fins a Figueres, la ciutat natal del geni Salvador Dalí. Sopem en una de les terrasses de la Rambla, on trobem les cafeteries on el Dalí adolescent va passar moltes hores dibuixant. En una d’aquestes, el cafè Emporium, el pintor surrealista i el seu amic Luis Buñuel van escriure el guió del curtmetratge Un gos andalús.

Ens dirigim a Tarragona per retrocedir fins a l’època romana i visitar el conjunt arqueològic de Tarraco: l’amfiteatre al costat del Mediterrani, el circ i les muralles ens traslladen als dies en què l’emperador passejava pels carrers de la ciutat. La ciutat, Patrimoni de la Humanitat, celebra anualment el festival Tarraco Viva, una important trobada dedicada a la divulgació i la recreació històrica del món clàssic.

Passo la tarda amb diverses visites: les tines de la Vall del Montcau, unes enormes construccions de pedra seca on s’elaborava el vi a peu de vinya quan la comarca del Bages n’era una gran productora; la localitat de Mura, Poble amb Encant, que conserva un espectacular nucli medieval entre els seus carrers d’empedrat i un interessant molí amb més de mil anys d’història; i el monestir de Sant Benet de Bages, un conjunt monàstic medieval en un estat excel·lent de conservació, on expliquen com es va desenvolupar la vida monàstica entre les parets de l’església, el claustre i les cel·les. El complex ha incorporat un modern i innovador centre de recerca culinària, la Fundació Alícia, que promou les bondats de l’alimentació saludable, tres restaurants i una botiga de productes agroalimentaris ecològics. Continuo la ruta cap als voltants de Solsona, a la província de Lleida, on he reservat nit en una antiga masia situada a la vall de Lord.

La Val d’Aran és cultura ancestral, però sobretot és aire pur i és muntanya. Per contemplar-la en tota la seva esplendor emprenem una excursió a peu fins a Montgarri. Aquest pintoresc poblet pirinenc, que va estar habitat fins als anys setanta, està situat a la capçalera del riu Noguera Pallaresa i avui és un lloc idíl·lic i relativament aïllat. El sender transcorre per un bonic paisatge d’alta muntanya entre boscos de pi negre i avet. En els mesos d’hivern és una zona popular per recórrer-la amb raquetes de neu o en trineus tirats per gossos. En el refugi de Montgarri gaudim d’una de les receptes per les quals la comarca és famosa, l’olla aranesa. A la tarda tornem a Vielha, on comprem alguns embotits i ens relaxem amb un bany ben merescut a l’espai de benestar de l’hotel.

La vall de Boí, acreditada amb la marca Natura i Muntanya en Família, és un paradís per als amants del senderisme, amb recorreguts adaptats a tots els nivells, des dels que tenen una dificultat baixa i són ideals per fer amb nens, fins a rutes més exigents per a senderistes experimentats. Nosaltres triem pujar fins al planell d’Aigüestortes des de Boí, en un taxi 4x4, per iniciar una excursió suau que ens portarà fins a l’estany Llong. El sender que puja fins al port de Rus és el camí històric que empraven els habitants de la vall de Boí per anar a Barcelona abans que es construïssin les carreteres. El mateix sender, però en sentit contrari i a cavall d’un ruc, era molt transitada per la burgesia catalana que es desplaçava des de la Ciutat Comtal per visitar els banys termals de Caldes de Boí. Després de la caminada, se’ns ha obert la gana, per sort la vall de Boí és un lloc idoni per tastar la contundent gastronomia pirinenca: bolets, formatges de pastor i la carn a la llosa, entre d’altres.

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici té tres entrades. Una és per Boí i Espot, els pobles on hi ha les seus principals i on s’ha d’anar per poder visitar els indrets més coneguts, com Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Una segona entrada és a través dels pobles de Sort i Llessui, on hi ha un centre d'informació del parc. I la tercera, és la de Pont de Suert i Senet, on també hi ha un centre d'informació del parc.

Passem les últimes hores de la tarda a les platges de la Costa Daurada, enllaçades pel camí de ronda que surt de Tarragona en direcció al castell de Tamarit. La sendera transita per platges, cales petites i pel bosc de la Marquesa, l’únic espai natural verge d’aquesta part del litoral. Cambrils, una important destinació gastronòmica de la Costa Daurada, és una bona opció si es vol provar la cuina marinera tradicional. Per a una divertida experiència en família, PortAventura World compta amb atraccions excitants per a totes les edats.

Nosaltres seguim fins a Palamós perquè ens hem apuntat a un dels tallers de cuina de l’Espai del Peix. En aquesta aula gastronòmica fem un recorregut històric i cultural pel consum de peix i aprenem a cuinar diversos plats de la que es coneix amb el nom de “cuina de barca”, la que fan els pescadors a bord. En un dels plats que preparem no hi poden faltar l’arròs de Pals i la gamba de Palamós. Amb els vaixells entrant a port per portar les seves captures a la llotja, que també es pot visitar per seguir en viu la subhasta, posem el rumb cap al celler Brugarol, a prop de Palamós, que a més de destacar pels vins ho fa per l’arquitectura, ja que va ser dissenyat per l’estudi RCR, de la localitat d’Olot, guanyadors del prestigiós premi Pritzker.

Acabem el dia com l’hem començat, a la mar, però aquesta vegada a bord d’un catamarà per veure la posta de sol. Després de sortir del port despleguen les veles i silencien els motors. Després d’una estona de navegació, sense perdre de vista Barcelona, aturen l’embarcació i ens conviden a banyar-nos al Mediterrani, invitació que acceptem de seguida. De tornada a bord ens han preparat un aperitiu amb fruita de temporada i una copa de cava, amb la qual brindem per un gran viatge mentre el sol es pon per darrere les muntanyes de Collserola.

Des de Vielha conduïm seguint el curs del riu Garona fins a un dels llocs més pintorescos de la Val d’Aran, Era Artiga de Lin, una successió de prats verds, barrancs i rius que formen una de les valls més boniques i de més fàcil accés de la Val d’Aran. A partir d’aquí, una curta caminada ens acosta a Els Uelhs Deth Joeu, una cascada que s’alimenta de les aigües de la glacera de l’Aneto. El fenomen és excepcional, ja que el curs d’aigua desapareix quatre quilòmetres més amunt, a la vall de Benasc, per ressorgir en aquest lloc amb tota la seva força.

Conduïm entre les vinyes de la denominació d’origen (DO) Empordà, que s’estenen des de les muntanyes dels Pirineus fins a les platges del Mediterrani, per arribar al monestir de Sant Pere de Rodes. La guia ens explica anècdotes curioses sobre el cultiu del vi per part dels monjos mentre visitem l’església, els dos claustres i el celler. Acabem la visita en el mirador del bar, amb vista d’ocell sobre el Port de la Selva i amb una degustació d’aquest vi tocat per la tramuntana. Per les boniques carreteres que creuen el Parc Natural del Cap de Creus arribem fins a la casa de Dalí a Portlligat, enclavada entre un conjunt de cases blanques al peu d’una cala on descansen petites barques de pescadors. Aquesta casa, que Dalí va convertir en taller, va ser punt de trobada de molts artistes i intel·lectuals de la seva època, com ara els seus amics Luís Buñuel, cineasta, i el poeta García Lorca. Decidim menjar a Cadaqués, un dels pobles més bonics del litoral. El barri antic de carrerons estrets i ascendents és una invitació al passeig calmat amb la remor de la mar com a companyia.

La Seu d’Urgell és una ciutat amb un interessant patrimoni vinculat a la seva condició de bisbat, on destaca per sobre de tot la catedral de Santa Maria, l’única íntegrament romànica que es pot veure a Catalunya. Conduïm per la carretera panoràmica que uneix la Seu d’Urgell amb Gósol, amb un traçat que serpenteja entre les pinedes que marquen el límit occidental del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Els primers raigs de sol acaricien les parets de color mel de les viles que anem passant al llarg del camí: el Ges, Adraén, Fórnols, Cornellana o Tuixent, entre d’altres, pobles pintorescos de pedra els habitants dels quals s’han acostumat a viure en altitud i en un aïllament relatiu.

La primera parada del dia és a l’Ametlla de Mar, una localitat inclosa a la llista de Barris i Viles Marineres. L’encant mariner que encara conserva es pot apreciar en un  passeig tranquil per l’animat port i caminant per les seves cales íntimes i diverses: urbanes, de sorra fina, rocoses, al peu de frondosos boscos, o de còdols. Però ens hem llevat amb ganes d’aventura i ens introduïm dins d’un vestit de neoprè per fer una activitat curiosa, nedar entre enormes exemplars de tonyina vermella del Mediterrani. Arribem a les piscines després d’un viatge curt des de la costa, durant el qual ens donen unes instruccions bàsiques. És colpidor veure sortir les tonyines de la profunditat i passar al costat nostre. L’activitat acaba amb la degustació d’aquest apreciat peix, que ja era font d’aportació proteica per als legionaris romans.

La tarda és per al romànic de la vall de Boí, inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Aquests petits temples, vuit esglésies i una ermita encantadora, ens connecten amb l’edat mitjana, quan l’art romànic estava al servei de la fe. Triem l’església de Sant Climent de Taüll, on contemplem un pantocràtor del cèlebre Crist en Majestat com si l’haguessin acabat de pintar, gràcies a la tècnica del videomapatge. És emocionant veure com devia ser l’interior en el seu estat primitiu. Sant Climent ens desperta les ganes de més romànic, i ens acostem fins a l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, amb la seva esvelta torre llombarda, i a l’ermita de Sant Quirc de Durro, on el capvespre ens regala una variada gamma de tons rosats sobre els cims pirinencs.

Pujo fins a Montjuïc per acomiadar-me de Barcelona des de les altures, un lloc on es poden veure jardins destacats, com el Botànic, i museus com ara la Fundació Miró, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Pavelló Mies van der Rohe. Faig cap a Santa Coloma de Cervelló per visitar la cripta de la Colònia Güell, una espectacular obra de l’etapa naturalista de Gaudí. Malgrat que la cripta també forma part dels set edificis de l’arquitecte declarats Patrimoni Mundial, és l’obra menys coneguda de les que integren aquesta prestigiosa llista.

Torno a les vistes sobre la mar, pujant al mirador de Colón amb l’ascensor instal·lat a l’interior de la columna del monument. La visita es complementa, una vegada es torna a peu de carrer, amb una degustació de quatre vins de les denominacions d’origen Alella, Pla de Bages, Catalunya i Penedès. Amb l’encesa de les primeres llums artificials comença el recorregut nocturn per Ciutat Vella i el barri Gòtic, i visito Santa Maria del Pi, la catedral i places encisadores com la de Sant Felip Neri, un lloc que ens parla de la Barcelona dels gremis i que encara mostra les tràgiques marques de la Guerra Civil en alguna de les seves parets.

En les últimes hores del dia ens acostem fins a Horta de Sant Joan, la localitat que va enamorar Picasso. “Tot el que sé ho he après a Horta”, va arribar a dir el pintor. Veient vesprejar sobre les roques de Benet, una de les formacions més conegudes dels Ports, un parc natural idoni per a la pràctica del senderisme, podem intuir les raons que van portar Picasso a fer aquesta afirmació.

Per la carretera que envolta el pantà de Foix canvio de comarques, a les de Tarragona, però segueixo en terres de la denominació d’origen (DO) Penedès. Arribo fins a Sant Salvador, un dels barris marítims del Vendrell, on hi ha la que va ser la casa d’estiueig del violoncel·lista Pau Casals, avui convertida en museu. A través d’objectes personals vaig fent un recorregut per la vida d’aquest músic universal i per l’ambient on va crear la seva obra. Pau Casals va sostenir que aquesta casa era l’expressió i la síntesi de la seva vida com a català i artista. Penso en l’emoció que devia sentir el músic, la mateixa que sento jo ara, cada vegada que tornava d’un viatge i traspassava la porta per trobar-se directament amb la mar.

Avui ens hem llevat amb ganes de muntanya. Per començar amb energia optem per un esmorzar de forquilla, alguns es decanten per la botifarra amb seques i altres per una carn de caça estofada en la qual seria delicte no sucar pa. Després de l’esmorzar ens acostem al monestir de Santa Maria de Ripoll per veure de prop aquest símbol magnífic de la Catalunya medieval, fundat l’any 879. La seva portada monumental, coneguda com “la bíblia de pedra”, està composta per tota una miríada de motius geomètrics, estructures vegetals i personatges esculpits en gres i mereix una contemplació pausada.

Començo el matí a la ribera del riu Gaià, davant la porta de Santes Creus, un dels grans monestirs cistercencs. Al contrari dels altres dos monestirs de la Ruta del Cister, ara habitats de nou, Santes Creus va quedar despoblat després de la desamortització de Mendizábal. Va ser el lloc de repòs triat per dos reis catalans; en el seu interior podem veure els impressionants sepulcres reials i un conjunt de vitralls notable.

A Cabra del Camp faig una activitat de marxa nòrdica entre vinyes i camps de cereals. La brisa suau que bressola els cultius i l’agradable temperatura conviden a la introspecció, un moment íntim que em connecta amb les bondats del paisatge mediterrani. L’activitat finalitza amb la degustació d’un vi de la DO Tarragona i de l’oli de la denominació d’origen protegida (DOP) Siurana.

Comencem el matí fent un petit desviament per visitar Guimerà, un bon exemple de recinte medieval rural. En les primeres hores del dia tenim el privilegi de passejar en solitud pels carrers d’un poble que ofereix una de les postals més perfectes de les terres de Lleida.

Tenim una cita al mercat, per tant agafem els cabassos d’artesania de palma que havíem comprat el dia anterior en una de les botigues del barri del Born i ens disposem a deixar-nos assessorar pel nostre guia per comprar els productes més frescos, amb els quals prepararem els plats en el taller de cuina. Després de menjar-nos la paella de marisc que cuinem, i apuntar tots els passos de la recepta per triomfar quan tornem a casa, ens dirigim a la confraria de pescadors per veure l’arribada de les barques de pesca i assistir a la subhasta a la llotja. Resulta molt interessant veure com ha sobreviscut l’activitat pesquera en una metròpoli tan gran, amb una confraria capaç de servir peix fresc a la gran demanda dels restaurants de la Barceloneta.

La carretera entre Rupit i Manlleu creua el Collsacabra; ens desviem uns deu quilòmetres per arribar fins a Tavertet i fer una excursió senzilla que ens permet tenir vistes espectaculars dels cingles que agafen el nom del poble i del pantà de Sau, un embassament del riu Ter, al peu de la serra de les Guilleries, envoltat de boscos de pins exòtics i avets. Ja a Manlleu, ciutat marcada pel riu Ter tant en l’àmbit de l’orografia com en el del passat industrial, fem una interessant visita teatralitzada. Assumpta, un dels “esperits del Ter”, ens explica la importància que van tenir les colònies industrials que es van establir al llarg del riu per al desenvolupament de Catalunya, relacionades principalment amb els treballs de transformació del cotó en fil per servir-lo a les indústries tèxtils.

Després d’un passeig pel centre de la localitat, seiem al volant per recórrer la carretera panoràmica entre Balaguer i la Baronia de Sant Oïsme, un itinerari de gran bellesa paisatgística amb vista sobre el riu Segre i el pantà de Camarasa, al costat de la serra del Montsec. El cel d’aquesta zona està declarat Reserva Starlight i és propici per a l’observació astronòmica. En l’espectacular congost de Mont-rebei recorrem el riu Noguera Ribagorçana en caiac, remant al costat de parets de pedra imponents entre les quals discorre el curs fluvial. El congost també es pot recórrer a peu gràcies a un sistema de passarel·les elevades. Acabem el dia a la Pobla de Segur, on abans de sopar assistim a un taller d’elaboració de ratafia, el conegut licor fet a base d’herbes.

De camí cap a la costa, conduint per la Carretera del Vi, faig una parada al castell d’Olèrdola, un conjunt monumental des del qual es té una vista excel·lent de la plana del Penedès i del Garraf. Sitges, en la llista de Barris i Viles Marineres, és una de les localitats més boniques de la costa catalana. Des del passeig marítim pujo les escales fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, situada en un petit promontori que ofereix una àmplia panoràmica de les platges de Sitges. El passeig pel centre històric, de carrers emblanquinats i frescos, em porta fins al museu Maricel, amb una col·lecció artística notable. En sortir, no dubto a tastar un dels vins més curiosos que es produeixen a Catalunya, un dolç fet amb malvasia, que es continua elaborant gràcies a la Fundació Hospital Sant Joan Baptista.

El clima privilegiat d’aquest litoral tan divers, amb platges que van des de les de sorra fina fins a bells rocams amb l’aigua turquesa, convida a passar la tarda navegant en el catamarà que surt des de l’estació nàutica de Cambrils. Des de la mar veiem el perfil de Salou, un destí amb platges excel·lents, i les vertiginoses muntanyes russes de PortAventura, a les quals prometem pujar quan tornem amb els més petits de la família. Atès que som a Cambrils, gran destinació gastronòmica, no podem marxar sense tastar el deliciós suquet de romesco, un dels pilars de la cuina marinera de la localitat.

En baixar de la muntanya fem cap als dominis de la denominació d’origen (DO) Penedès, un territori amb una tradició vitivinícola molt antiga. És un plaer conduir per les carreteres d’aquesta terra de vins i caves excel·lents, travessant un paisatge de vinyes que a estones sembla un jardí. L’enoturisme està molt implantat al Penedès, amb una oferta atractiva de tastos i experiències entorn del vi en molts dels seus cellers. Per tenir les millors panoràmiques fem la ruta Miravinya, que ens porta fins a cinc miradors sobre les extenses vinyes i les  construccions característiques de pedra seca. A Sant Sadurní d’Anoia visitem el Centre d’Interpretació del Cava, situat en una antiga fàbrica d’aiguardent. En aquest centre modern disposen d’una àmplia informació sobre l’oferta del territori i les diferents festes que se celebren amb el cava com a protagonista. Vilafranca del Penedès és una de les grans places castelleres de Catalunya: per aprofundir en la cultura dels castells podem fer una activitat interessant que consisteix en una doble visita: a un celler i a un local per veure un assaig en viu, amb la possibilitat de participar en la construcció d’aquestes grans torres humanes. De nou a la costa, val la pena aturar-se a l’elegant vila de Sitges.

Montserrat és, sens dubte, la nostra muntanya més emblemàtica. Ens dirigim cap allà, deixem el vehicle a la zona d’aparcament habilitada i pugem a Montserrat en l’Aeri, el telefèric que sobrevola la vall del Llobregat i ens acosta a aquest paisatge vertiginós creat fa milions d’anys, amb formes úniques al món i un conjunt monacal de gran interès. Al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat podem fer moltes excursions per camins de diversa dificultat. Després de saludar la Mare de Déu de Montserrat —la Moreneta— iniciem una ruta curta caminant per una de les sendes del parc, amb la presència de formacions tan conegudes com el Cavall Bernat.

Canviem de vall per continuar recorrent el cor dels Pirineus, traslladant-nos fins a la Val d’Aran. Una tercera part del territori està per sobre dels 2.000 metres i l’orientació atlàntica influeix en la tipologia dels boscos i en la fauna pirinenca. Els seus pobles, amb cases de pedra al voltant d’una església, són el punt de partida d’excursions per barrancs, rius i prats verds. L’orografia escarpada de la Val d’Aran sempre va mantenir una mica al marge els seus habitants, cosa que va accentuar unes particularitats socials i culturals que han arribat fins als nostres dies. Entre elles, una gastronomia rotunda, la seva pròpia llengua i l’arquitectura romànica que aquí és tan particular. No és fàcil triar entre les més de trenta esglésies de la zona, destaquem la intimitat d’Era Mair de Diu dera Purificacion, a Bossòst, i la bonica Santa Eulària d’Unha, totes dues aixecades en el segle XII.

Surto d’hora per passejar per la façana marítima de la ciutat i tornar a gaudir de la sortida del sol. Per entendre una mica millor l’urbanisme barceloní podem contractar un recorregut privat amb un arquitecte per recórrer l’Eixample, l’expansió urbanística que va connectar el barri antic amb la Vila de Gràcia formant un escaquer que sembla traçat amb escaire i cartabó. Aquest barri concentra una bona part dels edificis amb més valor patrimonial de la ciutat, entre els quals importants obres modernistes com ara la Casa de les Punxes, La Pedrera, la Casa Amatller o la Casa Batlló.

Comença el dia a la Val d’Aran. L’orientació atlàntica d’aquesta vall, amb gairebé un terç del seu territori per sobre dels 2.000 metres, marca el clima i la tipologia de les espècies dels seus boscos, algunes diferents de les que trobem en altres parts dels Pirineus. A Vielha, capital de la Val d’Aran, un cartell que anuncia una fira d’artesania hèt a man, hèt aciu (fet a mà, fet aquí) ens recorda que aquí es parla una altra llengua, l’aranès. L’arquitectura també és peculiar, amb pobles de pedra que van créixer al voltant d’una església i amb d’altres penjats dels vessants de les muntanyes, amb àmplies vistes sobre la vall.

Ens traslladem des de la costa a l’interior de l’Empordà. Enrere van quedant la silueta del Montgrí amb el seu castell, muntanya que divideix l’Alt i el Baix Empordà, i l’accés a l’Estartit, port de sortida per visitar el petit arxipèlag de les Medes, una de les reserves de flora i fauna marines més importants del Mediterrani i visita imprescindible per a amants del submarinisme. Després d’arribar a Peratallada, i esmorzar a base d’embotits i formatges de l’Empordà, iniciem un recorregut en burricleta (bicicletes rurals amb assistència elèctrica) pels pobles medievals de l’Empordanet: Peratallada mateix, Ullastret, Canapost, la Bisbal d’Empordà, capital catalana de la ceràmica, i Pals, amb l’inconfusible recinte emmurallat.

La ruta segueix en direcció sud vorejant la badia de Roses, integrada en el grup de les badies més belles del món, i creuant el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, un espai natural amb gran varietat d’ocells. La tarda la reservem per a la història perquè volem conèixer les ruïnes d’Empúries, el lloc on grecs i romans van entrar a la Península. Triem una visita guiada especialitzada en el comerç i el consum de vi en el món antic. La situació privilegiada de les ruïnes, a peu de platja, ens permet una cosa insòlita: banyar-nos al costat del moll on fa vint-i-cinc segles van atracar els vaixells grecs. A uns sis quilòmetres al sud del recinte arqueològic hi ha l’Escala, localitat declarada Vila Marinera per la seva connexió històrica amb la mar, on visitem el Museu de l’Anxova i de la Sal per conèixer el treball de les factories de salaó que tanta prosperitat van portar a la localitat. Com no pot ser altrament, degustem les famoses anxoves de l’Escala en una de les tradicionals tavernes del centre històric.

A l’estany d’Ivars i Vila-sana hem reservat una de les activitats especials que ofereixen, la de l’anellament d’ocells. Recorrent el perímetre de l’aqüífer, en un passeig de poc més de 2,5 quilòmetres, veiem com s’ha recuperat un espai que va arribar a dessecar-se i avui resulta d’importància vital per a les aus. Arribem a Lleida quan comença a caure la tarda, a temps per accedir a la visita del conjunt monumental de la Seu Vella i castell del Rei. Per sopar ens decantem per menjar una bona ració de caragols a la llauna.

A la tarda ho tenim clar, toca caminar una mica. Ens acostem fins a Castellar de n’Hug, un dels Pobles amb Encant i punt d’arribada del Tren del Ciment. La localitat és coneguda pel seu espectacular entorn natural, pel seu romànic i per la mida desmesurada dels seus croissants. També perquè aquí neix el riu que vertebra totes les comarques de Barcelona: el Llobregat. El camí fins a les seves fonts és curt i està molt humanitzat amb escales i passamans de fusta. En arribar al final veiem la cascada espectacular que brolla directament de diverses esquerdes de la paret. Abans que enfosqueixi, després de comprar un parell de croissants de quilo, arribem a Ripoll, on passem la nit.

Després de tastar els plats que hem preparat s’imposa un bon passeig. Optem per una ruta literària i ens deixen triar entre la que recorre els escenaris de L’ombra del vent o els de L’església del mar. Ens decantem per la segona proposta per visitar la basílica de Santa Maria del Mar, situada al barri del Born, i poder continuar així el passeig sense pressa per aquest animat barri on disposem de moltes opcions per menjar unes tapes i prendre una copa de vi.

Ens desplacem fins a la veïna ciutat de Reus, lloc de naixement de Gaudí, per arribar puntuals a la tradicional hora del vermut. Ens expliquen la història d’aquesta beguda macerada per traslladar-nos als dies en què s’exportava a mig món i Reus va ser, juntament amb París i Londres, una de les tres ciutats que regulaven el preu de l’aiguardent. Els principals productors ofereixen visites guiades, alguna de teatralitzada, i degustació del producte. Els dies d’esplendor que el vermut va portar a la ciutat es van traduir en molts encàrrecs a destacats arquitectes modernistes. La Ruta del Modernisme recorre 26 edificis importants, com ara la Casa Navàs, la Casa Rull, la Casa Gasull i l’Institut Pere Mata, obres de Lluís Domènech i Montaner, o la Casa Anguera, de Pere Caselles.

Deixem Tarragona d’hora per arribar fins a les Terres de l’Ebre. Comencem el dia amb la visita a l’Ametlla de Mar, localitat amb algunes de les millors i més variades cales de Catalunya i que forma part de la marca Barris i Viles Marineres. En el port, que encara conserva l’encant dels antics pobles mariners, pugem a una embarcació on ens equipen amb vestits de neoprè per nedar entre tonyines vermelles del Mediterrani, exemplars enormes amb un pes superior als dos-cents quilos. L’activitat acaba amb una degustació d’aquest producte: la gastronomia és un dels grans pilars de les Terres de l’Ebre. Una altra bona alternativa al bany amb les tonyines és continuar fins a l’Ampolla per navegar per la badia del Fangar, activitat que inclou la visita a les muscleres on es conreen les preuades ostres i els musclos, uns productes frescos que es poden degustar allí mateix acompanyats d’una copa de cava.

Sense deixar la costa, fem un petit desviament en la ruta per arribar fins a Lloret de Mar i visitar els jardins de Santa Clotilde, plantats sobre un impressionant cingle des d’on contemplem la mar. El paisatgista i arquitecte Nicolau Rubió es va inspirar en el Renaixement italià per dissenyar aquest bonic espai. A l’escalinata que es dirigeix a la mar, flanquejada per estàtues de sirenes, no veiem el moment de deixar de fer fotos per publicar-les a les nostres xarxes socials. A Blanes trobem un altre jardí important, el de Marimurtra. Aquest jardí botànic, on es duen a terme importants estudis científics, va ser fundat per l’alemany Carl Faust. El templet que mira a la cala de sa Forcanera és un dels llocs més fotografiats de la Costa Brava. Posem direcció al nord, cap a terres de l’interior, per arribar a Girona, declarada Ciutat amb Caràcter. Triem una visita a la ciutat seguint els seus sabors. A més de passejar pel patrimoni, com ara la catedral, el call i les cases de colors sobre el riu Onyar, assaborim el xuixo de crema, els brunyols, formatges amb pa amb tomàquet i oli d’oliva, la fideuà i el gelat que elabora un dels germans Roca, entre d’altres coses.

Continuem amb un taller per aprendre la tècnica del trencadís, recurs ornamental característic del Modernisme. Amb unes eines bàsiques i trossos petits de ceràmica i vidre sortim d’aquí amb la nostra pròpia peça i grans idees per reciclar materials vells de construcció. En un altre edifici modernista, al passeig de Gràcia, assistim a un taller de cuina on aprenem a preparar plats com ara l’esqueixada i la crema catalana.

Són moltes les opcions i les activitats per conèixer la morfologia del Delta, podem navegar pel riu o la mar, pedalar per tranquils camins rurals o conèixer els processos del cultiu de l’arròs. Nosaltres ens decantem per aproximar-nos a la fauna d’aquest espai natural singular, per tant toca matinar molt perquè ens hem apuntat a una sortida per observar aus al delta de l’Ebre i els animals estan molt més actius durant les primeres hores del dia. Amb l’ajuda d’uns prismàtics i un telescopi, que ens facilita el naturalista que ens acompanya, observem espècies com ara l’arpella, el capó reial, el cabussó i una bandada de vistosos flamencs. Per entendre una mica millor el Delta i la fragilitat d’aquest valuós espai natural declarat Reserva de la Biosfera —més de 300 espècies d’ocells hi nien o s’hi aturen de pas—, entrem a MónNatura Delta, centre d’interpretació de la natura i de les formes de vida i recursos tradicionals.

En un dels edificis modernistes del passeig de Gràcia participem en un taller de cuina, on ens ensenyen a preparar esqueixada i crema catalana. Contemplem el capvespre a bord d’un catamarà. Durant la navegació no podem evitar caure en la temptació de gaudir d’un bany relaxant a les plàcides i càlides aigües mediterrànies, amb vistes impressionants que abasten des de la façana marítima de Barcelona fins al teló de fons format per la muntanya de Collserola.

El nostre idil·li amb el Modernisme continua a la ciutat de Reus, una de les Ciutats i Viles amb Caràcter i localitat natal de Gaudí. Encara que és a Lluís Domènech i Montaner a qui devem els millors edificis de la ciutat, com ara la Casa Rull, la Casa Gasull, la Casa Navàs i l’Institut Pere Mata, amb el seu espectacular Pavelló 6 o dels Distingits. La visita acaba en el Gaudí Centre, un centre d’interpretació on aprenem com organitzava Gaudí els espais en funció d’elements com l’aigua, la llum i l’aire. Molts dels edificis modernistes van ser aixecats gràcies a la bonança econòmica que va portar l’exportació del vermut. Reus ha conservat una gran tradició del vermut com a beguda protagonista a l’hora de l’aperitiu. Al migdia, entrem en una antiga fàbrica per degustar i conèixer la història d’aquesta beguda macerada.

La ruta continua cap a Montblanc passant per Prades, un altre Poble amb Encant. La localitat, envoltada d’un entorn natural de gran valor, és també coneguda com la Vila Vermella pel característic color de la pedra de moltes de les seves edificacions. Agafant un petit desviament, uns set quilòmetres des de Prades, podem visitar Capafonts, on fem una activitat interessant que consisteix a fer de pastor durant algunes hores i aprendre a elaborar formatge.

La vista des del terrat de l’hotel, on tinc preparat l’esmorzar, m’ofereix una panoràmica de 360 graus sobre Barcelona, des de la ciutat que mira a la mar fins a la que mira a les muntanyes. Tinc la platja als peus, al fons es veu la Sagrada Família i els moderns edificis de la Vila Olímpica i la torre Glòries, icones arquitectòniques del perfil de la ciutat. El cel, com durant més de tres-cents dies l’any, és clar: una invitació a recórrer els carrers de la ciutat amb bicicleta. La ruta triada em porta a pedalar, amb una curiosa bicicleta ecològica de bambú, per arribar a diversos murals d’art urbà.

Toquen les campanes de l’església de Sant Pere de Figueres, un dels espais vitals de Dalí, el geni de bigotis sublims. Dedicarem el matí a unir els punts clau de la ruta del pintor surrealista, el Triangle Dalinià format per la seva ciutat natal, la casa de Portlligat i el castell de Púbol, i farem algunes parades pel camí. Al Teatre-Museu Dalí quedem fascinades pels mil detalls que trobem en els trompe-l’oeil de l’artista. Al Museu del Joguet veiem una exposició sobre els seus anys de joventut, i a l’espai Dalí-Joies, una preciosa col·lecció dels seus dissenys per a joieria. Una altra visita interessant, també vinculada a l’art, especialment al comarcal i al contemporani, és el Museu de l’Empordà.

Els encantadors pobles medievals de l’Empordanet es poden recórrer de diverses maneres, a peu, mitjançant visites guiades especialitzades en patrimoni o en l’artesania de la ceràmica, en cotxe i fins i tot en un vol en globus. Nosaltres optem per aparcar el cotxe i visitar-los en unes bicicletes rurals elèctriques, a les quals anomenen burricletes. A Peratallada, els seus carrers ens traslladen als dies en què cavallers, nobles i mestres picapedrers van passejar-hi; des de Pals, poble de silueta inconfusible amb la muralla al voltant, tenim vistes de la plana de l’Empordà, el Montgrí i les illes Medes. De retorn a la costa entrem a Calella de Palafrugell, a la llista dels Pobles amb Encant, com els dos anteriors. La nostra guia ens explica que en aquesta localitat marinera, de cases blanques porticades i havaneres tradicionals, el gran escriptor Josep Pla va passar els estius de la seva infància. Si es busca alguna opció de turisme actiu, es pot recórrer el tram més salvatge del camí de ronda, entre Llafranc i Palamós, passant per localitzacions tan espectaculars com el petit nucli pesquer de s’Alguer i cales rocoses d’aigua d’un color turquesa com Canyers o Corbs.

Deia Camilo José Cela en el seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida que les cames són les ales del cor. Caminar pels camins és una de les millors maneres de conèixer el territori, així que a la tarda, des de Salardú, emprenem una caminada per visitar una meravella de la natura: la concentració lacustre més gran dels Pirineus, el circ de Colomèrs, situat en l’àrea d'influència del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La ruta completa abasta set llacs glacials, però nosaltres no som tan ambiciosos i només pugem fins al refugi. Al llarg del camí ens trobem amb dos llacs, diversos rierols, ponts i variades formacions rocoses. Ja al refugi, ens asseiem amb un cafè a la mà per gaudir de les vistes de l’estanh de Colomèrs i els cims de les muntanyes circumdants que s’hi reflecteixen. La pau era això. Des del refugi es poden iniciar un parell d’itineraris circulars, un de curt i un altre de llarg, per enllaçar els diferents llacs. Acabem el dia amb una olla aranesa que ens ajuda a carregar de nou les piles.

Al port de l’Ampolla ens espera una embarcació per navegar per la badia del Fangar i fer una degustació de musclos i ostres de la manera més fresca possible, acabats de treure de les muscleres on es conreen. Per passar la nit triem una antiga barraca, la casa tradicional dels arrossars, convertida en allotjament. Al capvespre, amb una copa de vi de la garnatxa blanca que tan bons resultats dona a la Terra Alta i els camps d’arròs inundats com a mirall, gaudim d’una de les millors postes de sol que hem vist.

Al peu del Montsant, abans d’arribar a Poboleda, un altre dels bonics pobles del Priorat, ens trobem amb Escaladei. La primera cartoixa de la Península, responsable del nom de la comarca del Priorat, ens parla del passat monacal i eremític de l’actual Parc Natural del Montsant, una serra carregada de gran simbolisme i molt apreciada per escaladors de tot el món. A l’allotjament ens havien recomanat una excursió que surt de la Morera de Montsant i puja al Montsant pel grau de Barrots, un itinerari curt de senderisme que arriba fins al Balcó del Priorat, una terrassa natural enganxada a la roca amb vista àmplia sobre la comarca. Ens l’apuntem per quan tornem perquè volem gaudir de la tarda a Siurana, Poble amb Encant, amb les seves cases penjades d’un cingle i una vista privilegiada sobre el pantà. Mentre la guia que dirigeix la visita ens parla dels sarraïns que van arribar a la localitat, a la muntanya del davant els escaladors es posen a prova per encadenar algunes de les rutes d’escalada esportiva més prestigioses del món.

Boniques carreteres comarcals envoltades de vinyes em porten fins a Montferri. En una petita talaia s’aixeca un santuari obra de Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí. La planta del santuari té forma de vaixell orientat a les muntanyes de Montserrat, formacions rocoses en les quals es va inspirar Jujol. M’acosto de nou a la costa passant al costat d’Altafulla, localitat amb un bon centre històric conegut com a Vila Closa, i un barri marítim, les Botigues, que encara conserva el sabor mariner d’abans. En arribar a Tarragona recorro el barri de la Part Alta i entro a la Casa Castellarnau, un valuós exemple d’arquitectura burgesa entre les cases nobles que trobem al carrer Cavallers.

Són tantes les opcions per conèixer la Garrotxa, des de l’aire amb globus, a peu o amb bicicleta al costat dels volcans, sempre amb bons productes autòctons a taula, que prometem de tornar-hi mentre anem en direcció a les comarques de Barcelona. La primera parada del dia és en un dels Pobles amb Encant, Rupit, amb el seu encisador conjunt de cases de pedra al mig del Collsacabra, un paisatge natural de muntanyes amb cingles vertiginosos, rierols i cascades. A l’oficina de turisme de Rupit contractem una visita perquè ens expliquin la història d’aquesta localitat crescuda a recer d’una enorme roca on un dia va haver-hi un castell.

Des que vam arribar a les Terres de l’Ebre hem tingut la companyia del riu Ebre, ara ha arribat el moment d’entrar a l’aigua per recórrer un dels seus trams en caiac. El so del rem i el cant dels ocells són la banda sonora d’un trajecte tranquil que ens porta fins a l’espectacular població de Miravet, amb les seves cases i el castell templer traient el cap al riu. A la localitat, a més de visitar el castell, podem participar en un taller de ceràmica per  conèixer la seva tradició terrissaire. Després de la navegació, continuem cap al Priorat. Entre les localitats de Móra d’Ebre i Móra la Nova fem un petit desviament, de deu minuts, per pujar al poblat ibèric del Castellet de Banyoles, des d’on es veu un meandre de l’Ebre i les hortes de la Ribera d’Ebre. La vista és especialment corprenedora durant els mesos de floració dels arbres. L’explosió de color comença a principi de febrer amb els ametllers i s’estén fins a l’abril amb cirerers i presseguers.

El matí comença a Girona per visitar el seu patrimoni més destacat, el call més ben conservat de Catalunya, els banys àrabs, les cases de colors sobre el riu Onyar i la catedral de Santa Maria, i continuar amb un recorregut guiat pels sabors de la ciutat: el xuixo de crema, els formatges de la zona i el gelat que elabora un dels germans Roca. Per arribar a Rupit creuem amb cotxe la part sud del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un lloc de valor paisatgístic excepcional pels seus volcans, les colades de lava, els boscos densos i els petits pobles amb bona oferta de turisme rural. Una vegada a Rupit, després d’un esmorzar amb plats de la gastronomia de muntanya característica del Collsacabra —cuina contundent en la qual no falten els embotits típics d’Osona i els estofats—, contractem una visita perquè ens expliquin la història d’aquesta localitat crescuda sota una enorme roca on un dia va haver-hi un castell. El poble està envoltat de boscos i salts d’aigua on podem relaxar-nos en plena natura.

Faig un petit salt en el temps per traslladar-me a la Barcelona bohèmia de finals del segle XIX i principi del XX, la ciutat que va tenir entre els seus carrers el jove Picasso. Passejo per llocs essencials en la seva vida, com ara l’escola on va estudiar, el carrer Avinyó i la cerveseria on va fer la primera exposició individual. L’obra de l’artista m’ha obert la gana; aprofitant que la ruta acaba al Museu Picasso, situat al barri del Born, continuo amb una ruta gastronòmica per tavernes emblemàtiques del barri. Una bona opció per acabar la tarda és un passeig tranquil visitant botigues, algunes de centenàries, de productes fets a mà, com ara joieries, botigues de moda, de cosmètica, d’artesania i de torrons.

Fem cap a la Seu d’Urgell, on després de passar per la catedral de Santa Maria, d’arquitectura íntegrament romànica, ens ve de gust tastar algunes especialitats locals, com els formatges de la denominació d’origen protegida (DOP) de l’Alt Urgell i la Cerdanya, l’única denominació d’origen protegida de formatge a Catalunya. Gràcies als seus productors coneixem com s’elaboren i, encara millor, quin gust tenen. A la tarda ens dediquem a recórrer amb cotxe alguns dels petits pobles de pedra de la Cerdanya. Són llogarrets de toponímia breu i gran encant, com ara Talló, Prullans, Pi, Bor, Riu, Alp o Urtx, que sempre han viscut sota la mirada dels cims del Parc Natural del Cadi-Moixeró. En el vessant sud del Parc, apuntant sobre una corona d’avets i faigs, s’erigeix el majestuós Pedraforca. Entre Puigcerdà, localitat amb un bell llac, i Figueres les carreteres transcorren al recer dels Pirineus i ens donen bones raons per fer una parada: les fonts del Llobregat i les colònies industrials a Castellar de n’Hug, la portada romànica de Santa Maria de Ripoll, i Castellfollit de la Roca, un poble sobre un cingle vertiginós.

A la tarda ens reunim tots de nou i continuem per carretera fins a Bagà, i fem una breu parada a Guardiola de Berguedà per visitar el magnífic cenobi benedictí de Sant Llorenç. Acabem el dia amb un assortit ben merescut de receptes locals. Sobre la taula van desfilant els pèsols negres amb cansalada viada, les patates emmascarades amb botifarra negra i els trumfos (patates) amb col. Després de sopar fem una passejada pel pintoresc poble de Bagà.

Durant la visita guiada a aquesta ciutat, amb un bon patrimoni barroc, veig coses tan curioses com la col·lecció d’enormes figures del Quarto dels Gegants, on mostren tot el bestiari que desfila pels carrers en els dies de festa. El santuari del Miracle es troba a uns dotze quilòmetres de Solsona, Ciutat amb Caràcter, el seu altar barroc és un bon motiu per plantejar-se una visita. El viatge segueix en direcció sud, entrant de nou a les comarques de Barcelona, amb diferents opcions per fer una parada, com ara Cardona, amb el castell i les mines de sal, el Poble Vell de Súria, que s’eleva sobre el marge esquerre del riu Cardener i va ser un important enclavament en la ruta de la sal, o Manresa, Ciutat amb Caràcter amb un bon patrimoni modernista.

El llac de Banyoles, situat a mig camí entre els cims dels Pirineus i les àmplies planes de l’Empordà, ens dona el bon dia amb una hipnòtica alba de colors rosacis sobre les seves aigües. A primera hora només hi som nosaltres i els ornitòlegs que s’han acostat per fotografiar algunes de les espècies protegides per la Xarxa Natura i el conveni RAMSAR, que va qualificar aquest aiguamoll com a Zona Humida d’Importància Internacional.

El parc PortAventura World no ha parat de créixer des de la inauguració l’any 1995. Té sis àrees temàtiques: la Mediterrània, Polinèsia, la Xina, Mèxic, el Far West i Sésamo Aventura, dirigida als més petits de la família. Algunes de les atraccions més sol·licitades són el Shambhala, una gran muntanya russa en la qual s’aconsegueixen velocitats de més de 130 quilòmetres per hora; Furius Baco, una altra muntanya russa, dedicada al món del vi, i Angkor, una aventura aquàtica inspirada en Cambodja en la qual es fa un recorregut en una barca que s’endinsa a l’interior de la jungla, on van apareixent diferents animals salvatges amb els quals cal lluitar amb pistoles d’aigua. Una gran batalla naval posa punt final a l’emocionant aventura. Un altre senyal d’identitat del parc és la gran qualitat dels seus espectacles, la programació dels quals van renovant anualment, incloent-hi actuacions i jornades temàtiques en períodes com Halloween o Nadal. L’oferta d’oci es complementa amb els parcs Ferrari Land i Caribe Aquatic Park. A la zona dedicada al món del Cavallino Rampante, recomanada per a tota la família, podem convertir-nos en pilots gràcies a un avançat simulador, provar la nostra habilitat com a mecànics en una aturada a boxs (pit stop) o sentir la força de l’acceleració d’un vehicle de Fórmula 1 aconseguint els 180 quilòmetres per hora en només cinc segons.

La ruta passa per Puigcerdà, localitat al costat d’un bonic llac. Entre els seus carrers podem seguir els passos d’una de les novel·les de Carlos Ruiz Zafón. A set quilòmetres escassos de Puigcerdà, en un desviament de la ruta, hi ha l’opció de visitar la farmàcia de Llívia, una de les més antigues d’Europa. Seguim per carreteres locals que arriben a pobles de toponímia curta i embotits contundents, com el bull blanc i negre i el pa de fetge. Després de passar Urtx, Alp i Das, pugem fins a Meranges, un poble de perfecta arquitectura rústica de muntanya i un llac preciós, el de Malniu. Des dels 1.590 metres d’altitud del poble contemplem tota la Cerdanya.

Continuem fins a la Casa Museu de Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes modernistes, a Canet de Mar. És una meravella veure les maquetes d’algunes de les seves obres més emblemàtiques, com ara el Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau. En un dels cafès del poble provem els vitralls dolços modernistes, unes curioses pastes de te que van néixer com a iniciativa dels pastissers locals. Seguim fins a Arenys de Mar, l’altra Vila Marinera del Maresme. Al seu port pesquer se celebra totes les tardes una subhasta pintoresca en la qual podem veure les conegudes gambes que després formaran part de la carta d’importants restaurants. A Arenys de Mar ens acostem a una curiosa forma de modernisme, la del cementiri de Sinera, un lloc que Salvador Espriu va elevar a la categoria de poesia. Si es busca una altra perspectiva de la localitat, des del port surten embarcacions que fan rutes guiades per l’entorn natural i permeten gaudir del paisatge, del fons marí i dels ocells pelàgics. També hi ha la possibilitat de fer la navegació nocturna, per observar les estrelles i escoltar històries mitològiques.

La història dels empresaris que van fer fortuna amb la indústria tèxtil, com vam veure en la visita a les colònies del Ter, es veu reflectida en cases com la Coll i Regàs de Mataró, la parada següent. A la capital comarcal també visitem la Nau Gaudí, la primera obra de l’arquitecte, convertida avui en museu d’art contemporani. Dediquem una part de la tarda a anar de compres, sense oblidar-nos d’algunes capses de neules, tant de les clàssiques com de les farcides de crema catalana i de catànies.

Matinem per arribar aviat a la vall de Boí, porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Llacs d’origen glacial, pics que ronden els 3.000 metres d’alçària, plantes com les gencianes i els nerets, i una fauna tan espectacular com el trencalòs, la perdiu blanca o de neu, el gall fer o l’isard, formen part del paisatge de l’únic parc nacional de Catalunya. És un paradís per als amants del senderisme, amb rutes adaptades a qualsevol nivell i públic. Nosaltres ens decantem per pujar fins al planell d’Aigüestortes, en un taxi 4x4 des de la localitat de Boí, per fer una excursió fins als fotogènics estanys de Llebreta i Llong. Després de la caminada ens fotografiem davant de l’espectacular cascada de Sant Esperit i tornem de nou en taxi a la vall, on recuperem forces amb un bon esmorzar a base de carn, bolets i formatges de pastor locals.

Aquesta tranquil·litat pastoral de la muntanya berguedana va atreure Pablo Picasso a un altre d’aquests pobles. A dalt d’una mula i carregat amb els seus cavallets va pujar fins a la modesta localitat de Gósol per passar-hi la primavera de 1906. Expliquen que el geni, que es va instal·lar en l’única fonda local, va esbossar en només tres mesos més de cent obres que van marcar el començament de la seva etapa cubista. Va pintar les cases del poble, els habitants i va omplir de notes un petit quadern de viatge, el Carnet català, la reproducció del qual es guarda en el Centre Picasso de Gósol. Mentre una part del grup visita aquest museu i es rendeix a la gastronomia local, la resta ens calcem les botes de muntanya i emprenem una ruta circular que ens portarà a recórrer el perímetre del Pedraforca. En els 17 quilòmetres i 790 metres de desnivell contemplem els quatre vessants d’aquest colós petri, a més de fer un tros del camí que van recórrer els càtars a l’edat mitjana durant la seva fugida de la Inquisició des d’Occitània.

No tenim gaire més companyia en la parada següent, només algunes monges que continuen habitant el monestir de Vallbona de les Monges. Ens expliquen durant la visita que el fet que estigui envoltat pel poble, no com els altres dos monestirs amb els quals comparteix la Ruta del Cister, respon a les concessions que va haver de fer l’abadessa per evitar la prohibició, imposada pel concili de Trento, que hi hagués monestirs femenins en paisatges aïllats. Després de veure els espais més destacats, com el claustre, i la botiga de records on les monges venen les reproduccions que fan de la ceràmica antiga del monestir, seguim la ruta cap a l’estany d’Ivars i Vila-sana passant abans per Belianes, Arbeca i les Borges Blanques, terres on es produeixen els olis excel·lents de la denominació d’origen protegida (DOP) Les Garrigues.

Dediquem les hores següents a fer una visita pausada a un dels millors espais expositius de Barcelona, la Fundació Miró. Va ser creada amb el fons procedent de la col·lecció privada del pintor i es complementa amb obres d’artistes contemporanis. Una altra opció interessant és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que fa un recorregut per més de mil anys d’història de l’art gràcies a una de les millors col·leccions mundials d’art romànic. Decidim acomiadar-nos de Barcelona com vàrem iniciar el viatge, des de les altures. Viatjant en la cabina del telefèric de Montjuïc tenim vistes privilegiades de la ciutat. Baixem a la parada Mirador per passejar per frondoses zones verdes, des d’on gaudim de la posta de sol i veiem com es van il·luminant els principals edificis d’aquesta ciutat oberta al Mediterrani.

Continuem fins a Vic i ens dirigim a la plaça Major, punt de celebració, cada dimarts i dissabte, d’un mercat molt animat. Entrem en un assecador centenari per participar en un taller d’elaboració dels excel·lents embotits de la localitat, com ara la llonganissa i el fuet. La parada següent és a Sant Fruitós de Bages, on ens animem a fer una d’aquestes activitats que només es fan una vegada a la vida: un salt en paracaigudes des de 4.000 metres d’altura, amb vistes dels Pirineus i de Montserrat durant el descens. Com a activitat per tocar de peus a terra és recomanable acostar-se a conèixer les tines de la vall del Montcau, grans construccions de pedra seca on elaboraven vi a peu de vinya, o Sant Benet de Bages, un conjunt monàstic medieval, en molt bon estat de conservació, en el qual es pot descobrir el passat vinícola del monestir i tastar els vins de la DO Pla de Bages. Seguint en direcció sud podem visitar Mura, un dels Pobles amb Encant, i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un paisatge amb formacions de roca conglomerada que recorden les de Montserrat. Hi ha una altra alternativa interessant per arribar a Barcelona des de Vic, que consisteix a anar a buscar la costa del Maresme passant pel Parc Natural del Montseny, un espai natural Reserva de la Biosfera i a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Al Maresme trobem tranquil·les platges de sorra fina i localitats amb un bon patrimoni modernista.

La ruta segueix fins al delta de l’Ebre, un dels ecosistemes més valuosos de la Península, especialment per a les nombroses espècies d’ocells que hi nidifiquen o que s’hi aturen de pas. Entrem a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre, a Deltebre, per entendre les particularitats i la relació de l’home amb aquest paisatge singular. Des d’un dels miradors d’aquest espai natural, considerat Reserva de la Biosfera, tenim vistes magnífiques sobre l’aiguamoll i els camps d’arròs, dels quals neix un producte que no falta en cap bona taula del Delta. En el moment de la posta de sol, una gran bandada de flamencs creua el cel en direcció al lloc on passaran la nit.

Com que som en terres de la indicació geogràfica protegida (IGP) Poma de Girona, seguim fins a Palau-sator per visitar una sidreria, on comprem diferents productes derivats d’aquestes pomes. I no només el que és més obvi, la sidra, sinó també sucs, confitures i vinagre. La ruta s’apropa de nou a la costa, a les cales de Begur, una altra de les localitats inclosa en la marca Barris i Viles Marineres. Ningú va plasmar millor les comarques de l’Empordà que l’escriptor Josep Pla. Si ens interessa la seva literatura i els seus paisatges és recomanable acostar-nos fins a Palafrugell, on hi ha la Fundació Josep Pla, i a Calella de Palafrugell, Poble amb Encant, per recórrer els paisatges d’infància de l’escriptor, que va passar els estius a la casa familiar de la platja del Canadell.

Un dels trams de la Ruta del Cister, itinerari que uneix els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, porta de Montblanc a Poblet. Com que són uns deu quilòmetres decidim fer-los caminant per gaudir del paisatge de les muntanyes de Prades. En arribar al monestir cistercenc de Poblet, declarat Patrimoni de la Humanitat, un dels monjos ens explica que al paisatge, a més del silenci, li cau magníficament la tardor, quan la terra dona les millors patates, castanyes i bolets.

Els boscos en aquesta part dels Pirineus són l’hàbitat de marmotes i grans cèrvids. Quan arriba la tardor, ‘'espectacle de la brama dels cérvols posa la banda sonora al paisatge forestal. Al llarg de la nostra caminada, sabem que els animals són aquí, però són difícils de veure, així que a la tarda optem per visitar Aranpark, a Bossòst, un poble d’arquitectura típica aranesa. En aquest parc de fauna, nens i grans ens sorprenem davant la presència imponent dels ossos bruns, els linxs i els llops grisos. Per tancar el dia tornem a Vielha. Si la visita coincideix en dimarts, podem participar en un esdeveniment que ja és tota una institució en aquesta vall, el Pintxo Pote. Pel barri antic, una ruta porta de bar en bar per gaudir de la gastronomia en miniatura.

Ha estat un encert pernoctar a Montserrat; dedico l’inici del matí a fer una ruta senzilla per l’entorn del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, recorregut que convida al passeig calmat i a la meditació mentre els primers raigs de sol van pintant de vermell les puntes de les roques més emblemàtiques, com ara el Cavall Bernat, el Serrat del Moro i la Palomera. Si la visita coincideix amb l’horari d’actuació de l’Escolania, una de les escoles de música més antigues d’Europa, val la pena entrar a la basílica per escoltar com entonen el Virolai, cançó que també és coneguda com a Rosa d’abril i està dedicada a la Moreneta.

El nostre segon dia a Barcelona estarà dedicat a la mar i al producte de proximitat, sense que hi falti la visita a algun dels mercats de la ciutat. Amb 43 integrants, la xarxa de mercats de Barcelona és una de les més grans del món. Sortim d’hora per veure la sortida del sol i fer una mica d’exercici per la façana marítima de la ciutat. En tot just uns minuts de passeig anem passant de la Barceloneta, el barri dels cellers i els bars de tapes, la roba estesa i el sabor a rumba catalana, a la nova arquitectura que treu el cap arran de mar, amb alguns quioscos de disseny interessant dels quals ens guardem la ubicació per visitar-los en un altre moment.

La primera parada del dia, a poca distància ja de Barcelona, és a Santa Coloma de Cervelló, on visitem la cripta de la Colònia Güell, una de les obres de l’etapa naturalista de Gaudí, que el mateix arquitecte va considerar com “una maqueta monumental de la Sagrada Família” perquè hi va aplicar totes les innovacions arquitectòniques que després veurem en les seves construccions. La cripta també forma part dels edificis modernistes que estan declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A l’edifici de l’antiga cooperativa de la Colònia es pot veure una exposició sobre les colònies industrials, els treballadors i l’obra de Gaudí.

Molt a prop del delta de l’Ebre podem fer altres visites atractives. És un territori amb mostres molt antigues de la presència humana, com les pintures rupestres que formen part de l’arc mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat, o les oliveres mil·lenàries, tots dos testimonis entre Ulldecona i la Sénia. A la part més acostada a la mar, Sant Carles de la Ràpita disposa d’un ampli ventall d’activitats nàutiques i les platges naturals del Delta són una invitació a la relaxació i el descans. No obstant això, nosaltres optem per seguir la ruta fins a la monumental Tortosa, que forma part de la marca Ciutat i Vila amb Caràcter; el castell, la catedral i les restes del call mereixen la visita. Al Mercat Municipal modernista trobem productes típics de les Terres de l’Ebre i algunes barres on degustar-los. Sortim d’allà amb una bossa de pastissets de cabell d’àngel.

Si ahir va tocar conèixer la història del cava, avui era el torn del Vinseum de Vilafranca del Penedès, un museu, situat en un antic palau davant de la basílica de Santa Maria, que està dedicat a les cultures del vi. No resulta fàcil decidir entre la gran oferta enogastronòmica dels cellers del Penedès, amb diferents visites temàtiques, activitats i tastos. Opto per un maridatge de vins i formatges que m’ofereix l’àmplia gamma de matisos d’aquests vins que neixen tan a prop de la mar. Abans de deixar Vilafranca del Penedès m’acosto a una confiteria per comprar un parell de capses de catànies.

La nostra ruta arriba a Figueres, ciutat natal d’un geni. Pocs artistes van tenir una fascinació semblant per la seva terra com la de Salvador Dalí per l’Empordà. Visitem el Teatre-Museu Dalí, un espai que, en paraules del mateix artista, és “un objecte surrealista absolut”. Després de gaudir d’algunes de les seves millors obres i dels seus curiosos artificis, ens dirigim al Parc Natural del Cap de Creus, un paisatge de bellesa agresta modelat pel capritx de la tramuntana, en el qual es poden fer moltes activitats, com ara senderisme, per observar la natura i la fauna, degustació de vins al capvespre o caiac per descobrir el Parc des de l’aigua. Optem per recórrer a peu un tram del camí de ferradura que forma part dels espectaculars camins de ronda de la Costa Brava.

Després de les emocions, la visita a alguns artesans del formatge de muntanya ens retorna les pulsacions al seu ritme habitual. Ens apuntem a conèixer el procés d’elaboració i a degustar els productes d’unes formatgeries que han obtingut prestigiosos guardons com ara el World Cheese Award. Abans d’acabar el nostre dia al Pallars Sobirà, ens desviem uns quilòmetres per acostar-nos a la pintoresca localitat de Gerri de la Sal, on visitem l’emmurallat barri antic, un monestir del segle XI, un pont medieval i unes salines amb el seu Reial Alfolí o Casa de la Sal, monuments, tots, catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

La parada següent és Siurana, on escoltem una història de sarraïns, guerrers i princeses, mentre passegem per aquest petit poble penjat d’un cingle amb vista al pantà del mateix nom. El poble està envoltat per muntanyes de roca calcària vermellosa, amb algunes de les vies més valorades pels millors escaladors del món. Conduïm per les carreteres que creuen el paisatge de les muntanyes de Prades per arribar a Poblet, un dels tres cenobis de la Ruta del Cister, actualment habitat per monjos. El monestir està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, perquè és una de les abadies cistercenques més completes del món. A molt poca distància de Poblet hi ha Montblanc, on val la pena visitar el recinte emmurallat de la localitat, especialment durant la celebració de la festa de Sant Jordi. L’última parada del dia és a Valls, ciutat de castells i de calçots.

Tornem a Ribes de Freser amb el tren cremallera i reprenem la ruta fins a Camprodon, on passem pel pont medieval i comprem diverses capses de galetes artesanes. Entre Camprodon i Olot la carretera passa per pobles molt bonics; si es disposa de temps, cadascun mereix una parada: Beget, Poble amb Encant, Sant Joan les Fonts, amb el seu pont medieval, i Castellfollit de la Roca, penjat d’una paret basàltica que emergeix del paisatge com si es tractés de la proa d’un vaixell. Després d’un dia complet ens dirigim a una de les masies convertides en allotjament que podem trobar al voltant d’Olot.

El cor del Penedès és el meu pròxim destí. La seva vinya està encaixada entre Montserrat i la mar Mediterrània, un paisatge marcat per algunes suaus ondulacions del terreny i grans planícies que estableixen una analogia amb aquesta mar que li dona caràcter. A Sant Sadurní d’Anoia visito el Centre d’Interpretació del Cava, en les diferents sales del qual descobreixo la història, els protagonistes i l’arquitectura d’aquesta beguda. “L’extensa vinya del Penedès sembla un jardí”, escric en el meu diari de viatge després de dedicar part de la tarda a visitar alguns dels miradors de la ruta Miravinya, cinc talaies amb vistes magnífiques sobre un paisatge vinícola de l’Alt Penedès esquitxat de marges i barraques de pedra seca. Acabo el dia amb un tast vertical en un dels cellers llegendaris del Penedès, aprenent a apreciar les diferències subtils que el pas del temps atorga al vi.

Per als amants del golf, hi ha l’opció de visitar el PGA Catalunya Resort, amb un camp de golf en un paisatge de gran bellesa, però nosaltres optem per conduir per les carreteres que entren a la Garrotxa pel sud, una comarca marcada pels paisatges de volcans i colades de lava. Ens quedem a passar la tarda als Hostalets d’en Bas, un dels bonics pobles de la Vall d’en Bas. Aquest municipi, que agrupa diverses localitats petites, és el bressol del riu Fluvià, la desembocadura del qual havíem creuat un parell de dies abans en passar per la badia de Roses.

La nostra parada següent és Vic. La seva plaça Major és una de les més emblemàtiques de les comarques catalanes, una monumental plaça porticada que sempre està més animada durant la celebració del mercat setmanal. Després de la visita guiada a la ciutat, en la qual veiem un destacat temple romà, la catedral i els carrers que van formar part del call, entrem en un assecador centenari per tastar els embotits que han donat fama a Vic, la llonganissa i el fuet. Dediquem la tarda a conèixer les llegendes de bruixes i bandolers a l’Espai Montseny de Viladrau, un centre d’interpretació sobre el Parc Natural del Montseny, i a fer senderisme per una ruta circular que recorre el cor del massís. En aquesta Reserva de la Biosfera se succeeixen els paisatges amb boscos de faigs, avets i roures; podem trobar-hi sequoies com les de Can Casades, o veure la vegetació de ribera al costat dels rius que creuen el parc. Les vistes que es tenen des de qualsevol dels cims emblemàtics del Montseny valen prou la pena per plantejar-se l’ascens si es disposa del temps necessari. Sens dubte, cal tornar a la tardor, quan les fulles formen un tapís preciós en el sotabosc i Viladrau celebra la Fira de la Castanya.

Circulem en paral·lel a la costa fins a la parada següent, Tossa de Mar, deixant al nord el massís de les Gavarres —dels seus boscos d’alzines i sureres en surt una producció important de taps de suro—. Prenem el primer cafè del dia amb vista a la muralla de Tossa de Mar. Pel barri de pescadors de Sa Roqueta arribem fins al Portal, l’accés a la Vila Vella, on hem quedat per començar una visita guiada que inclou l’entrada al Museu Municipal per veure una obra de Marc Chagall. Després del passeig per la part més antiga d’aquesta localitat fortificada, decidim seguir el tram del camí de ronda que va fins a cala de Giverola per treure el cap al mirador de Sant Jaume, un balcó amb espectaculars vistes dels penya-segats i de la població amb el castell.

El dia arrenca a Montblanc amb un bon esmorzar que ens ofereixen en un celler.

Pa amb tomàquet i oli d’oliva verge extra, botifarra blanca i negra, llonganissa seca, formatge, olives, fruita seca i una mica de vi, formen una aposta segura per començar bé la jornada. Montblanc és una localitat amb un destacat conjunt emmurallat on podem veure torres i portals en bon estat de conservació. Cada any, al mes d’abril, es representa la Llegenda de Sant Jordi dins del programa d’actes de la Setmana Medieval.

A la porta de la catedral m’espera el guia que em portarà pels diferents espais: nau, claustre i ascens al campanar, una visita amb més intrigues, traïcions, lluites, pactes i secrets que la millor de les sèries. En arribar la nit, amb tot el patrimoni romà il·luminat, trio taula en un restaurant amb poc més de mitja dotzena de taules i la cuina a la vista; accepto les recomanacions d’uns cuiners joves molt compromesos amb la cuina de productes de proximitat, on no hi falten els bons peixos que arriben directes de la Llotja de Tarragona i els vins naturals.

Després de comprar una mica de mató tradicional a les botigues que hi ha al voltant de la plaça del santuari, faig la baixada de la muntanya amb l’Aeri, el telefèric que sobrevola la vall del Llobregat. Toca recuperar el cotxe per recórrer la carretera que creua el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Encara que em crida l’atenció l’opció d’acostar-me a Sant Fruitós de Bages per fer un salt en tàndem, un minut de caiguda lliure des de 4.000 metres d’altura, decideixo ajornar-lo per quan torni en companyia i pugui compartir l’aventura.

Avui sortim sense presses en direcció a la comarca de la Cerdanya, amb els seus 17 municipis situats per sobre dels mil metres d’altitud. Parem a esmorzar a Bellver de Cerdanya, que abans de ser vila va ser un dels castells en la línia de fortificacions que controlaven el pas entre els comtats de Conflent i Urgell. El pa acabat de fer amb mantega i melmelada casolana ens dona empenta per recórrer el centre medieval de la localitat —en una de les seves cases Gustavo Adolfo Bécquer va escriure la llegenda La creu del diable— i acostar-nos a peu fins a la església veïna de Santa Maria de Talló, un dels punts importants del Camí de Sant Jaume.

La carretera que connecta les dues grans Catedrals del Vi que visitem a les Terres de l’Ebre, els cellers modernistes de Gandesa i el Pinell de Brai, transcorre pel barranc que separa les serres de Pàndols i de Cavalls. La bellesa del paisatge no ens fa oblidar que aquestes muntanyes van ser l’escenari de la batalla més coneguda de la Guerra Civil. Per aprofundir una mica més en el tema podem visitar el centre d’interpretació dedicat a la Batalla de l’Ebre a Corbera d’Ebre, anomenat 115 dies, que està obert durant tot l’any.

Continuem fins a l’Espluga de Francolí per visitar el Museu de la Vida Rural, on entrem en contacte amb els valors i l’esforç de la gent del camp. És una visita que ens emociona profundament per la familiaritat de molts dels objectes que s’hi exposen, objectes que representen formes de vida dels nostres avis i que actualment han desaparegut. Sense sortir del poble, continuem indagant en la història dels nostres avantpassats però aquesta vegada fem un salt molt més gran, entrem a la cova de la Font Major per anar a l’encontre del passat geològic i prehistòric de les comarques tarragonines. Si busquem una mica més d’aventura, la cova també ofereix la possibilitat de fer un recorregut espeleològic. Des de l’Espluga de Francolí seguim el viatge per entrar a les comarques de Lleida.

El viatge continua en direcció nord amb la intenció de conèixer el patrimoni modernista industrial de Terrassa, una de les Ciutats i Viles amb Caràcter, la masia Freixa amb els seus arcs parabòlics, i fer una ruta pels jardins més destacats de la ciutat i les seves esglésies visigòtiques. És un conjunt patrimonial d’excepció en l’àmbit europeu, on podem fer un recorregut per diversos segles de la història de l’art.

La parada següent és Monistrol de Montserrat, on agafo el tren cremallera per pujar a la muntanya de Montserrat, fer una visita a la Moreneta i gaudir d’un paisatge icònic, carregat de simbolisme. Les albes a la muntanya són impressionants, per la qual cosa decideixo quedar-me a passar la nit a les cel·les del monestir.

La tarda és per al romànic de la vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Una família feudal, els Erill, va portar a la vall els picapedrers, mestres d’obra i artesans que en poques dècades van aixecar vuit esglésies i una ermita. A Taüll, Poble amb Encant, trobem la quinta essència d’aquest art romànic, Sant Climent i Santa Maria, totes dues esglésies consagrades l’any 1123 amb només un dia de diferència. A Sant Climent, un videomapatge dona vida als frescos de l’absis major i el presbiteri. Fem una parada a Erill la Vall per visitar el Centre del Romànic de la Vall de Boí i l’església de Santa Eulàlia que, amb la torre llombarda de sis plantes, és considerada la més esvelta de tota la vall. Continuem el viatge cap al nord per arribar a una altra de les grans valls pirinenques: la Val d’Aran.

Des de Ripoll pugem fins a la població de Ribes de Freser, on canviem el cotxe pel tren cremallera de la Vall de Núria, que supera mil metres de desnivell. La imatge des d’aquí és digna d’una pintura a l’oli: arbredes, prats verds i un santuari que es veu petit amb el teló de fons dels cims pirinencs. Des del santuari de Núria surten diverses rutes senzilles on és fàcil trobar-se amb isards i marmotes. Una part del grup es decanta per una petita excursió guiada i l’altra pel passeig a cavall fins al bosc de la Verge. Per a un altre moment, amb més temps, queda el repte d’ascendir al Puigmal, que amb els seus 2.913 metres d’alçària exerceix de frontera natural amb França.

Des d’Horta de Sant Joan accedim a la Via Verda de la Val de Zafán, un itinerari cicloturista, amb molt poc desnivell, que permet arribar fins a Sant Carles de la Ràpita, en el seu traçat original, o fins al Delta si a Tortosa connectem amb el GR-99. Aquesta variant permet gaudir del paisatge canviant de les Terres de l’Ebre, des del massís del Parc Natural dels Ports, a la part nord, passant per la llera del riu Canaletes i viaductes espectaculars, fins arribar a les planícies del Delta i la costa. La facilitat del servei de lloguer de bicicletes amb recollida en un punt acordat ens porta a decidir pedalar per un dels trams de la Via Verda, en direcció a Bot. En arribar a aquesta petita localitat fem una parada en un antic ferrobús d’origen alemany reconvertit en bar.

Des de Valls, la ruta s’endinsa a les comarques de Lleida i arribem fins a la capital. Comencem el dia a la part alta de la Seu Vella, amb la sorprenent catedral medieval de Lleida que s’erigeix sobre un promontori rocós que domina la plana, i amb vista a les hortes d’on surten bones fruites i verdures. Aquest temple, que primer va ser romànic i després gòtic, és tot un símbol de les terres de Lleida, igual que els caragols a la llauna.

La Val d’Aran és un lloc de profundes supersticions, de festes de foc que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i d’artesans que passen les hores confeccionant ceràmica, forja i embotits com ara el fuet, que aquí es coneix amb el nom de langoisa seca. El dia comença amb les visites a les localitats d’Arties, amb notables cases renaixentistes en el barri antic, i de Salardú, on veiem una de les joies del romànic aranès, Sant Andreu, església amb una torre octogonal, destacats frescos murals i el seu santcristde fusta. També és possible fer el recorregut entre Arties i Salardú en E-BTT, bicicleta elèctrica de muntanya. Hi ha altres opcions per anar a trobar la idiosincràsia de la vall, en els propers pobles d’Escunhau, Bagergue o Tredós, però creiem que els paisatges de la zona són una invitació a recórrer-los a peu, pausadament, així que optem per fer una altra excursió senzilla. Si es busca una mica més de relaxament, es pot optar per la visita als Banhs de Tredòs, l’establiment termal a més altitud d’Europa i amb una situació privilegiada en plena natura.

Tot just està començant el dia quan creuem la badia de Roses, una de les més belles del món, i arribem als paisatges de vent i aigua dels Aiguamolls de l’Empordà. En aquestes primeres hores del dia els ocells que habiten la maresma estan molt més actius i el seu cant posa banda sonora a un moment de relaxació profunda. Entre aiguamolls, marenys, camps d’arròs i masies, arribem a les ruïnes d’Empúries, el lloc per on els grecs i els romans van entrar a la Península. Ens expliquen que a l’entrada del recinte se situaven les tabernae, locals on se servia alguna cosa semblant al vi; el de veritable qualitat es reservava per al convivium, reunions en les quals abundava el menjar i els vins de la província Tarraconense, a la qual pertanyia Empúries. La platja que hi ha davant de les ruïnes ofereix el privilegi de banyar-se al costat del moll on, fa vint-i-cinc segles, van atracar els vaixells grecs.

No tots els dies es té el privilegi de despertar-se en un hotel modernista, l’encanteri de les formes suggeridores del Modernisme ens porta a decidir continuar dedicant el matí a aquesta arquitectura. La Ruta del Modernisme de Barcelona recorre fins a 120 edificis d’aquest bell corrent artístic, amb obres d’arquitectes tan importants com Gaudí i Domènech i Montaner. Nosaltres optem per fer una visita guiada per algunes de les construccions més impressionants del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco a Barcelona, com ara la Casa Batlló, La Pedrera, la Casa Vicens, el Recinte Modernista de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana, on ens expliquen els orígens d’aquest moviment artístic, la importància que va tenir per a la ciutat i ens mostren detalls importants de les façanes.

Conduïm fins a la rodalia de Banyoles, al voltant del llac hi ha diverses opcions de càmping i nosaltres optem pel glamping. Les nostres habitacions són unes curioses bombolles transparents situades en plena natura que ens permeten contemplar el cel estrellat des del llit.

Les Terres de l’Ebre mereixen un altre viatge, la llista de coses pendents és llarga: navegar pel riu Ebre fins a la desembocadura, la monumentalitat de Tortosa, els paisatges del Parc Natural dels Ports, seguir les petjades de Picasso a Horta de Sant Joan, pedalar per la via verda, visitar els cellers modernistes o catedrals del vi de Gandesa i el Pinell de Brai, a la Terra Alta, entrar al castell de Miravet. Però toca continuar el viatge cap a l’interior de la Costa Daurada. Entrem a la comarca del Priorat, terra dels famosos vins de la DO Montsant i la denominació d’origen qualificada (DOQ) Priorat. La vinya en terrasses i la presència del Montsant conformen el paisatge de les carreteres panoràmiques que recorren la comarca i que conviden a la conducció pausada. Entrem en un celler per fer un recorregut per l’essència del Priorat: la vinya, els vins i també l’oli d’oliva de gran qualitat.

El matí discorre sense presses navegant en caiac per aquest aqüífer format fa més de 250.000 anys. El silenci de la nostra embarcació a rems ens permet avançar sense espantar els bernats pescaires, les cigonyes i els ànecs, que atenen les seves tasques sense que sembli importar-los la nostra presència. Després de la navegació ens acostem a una de les pesqueres que hi ha a les ribes de l'estany. Aquestes pintoresques construccions dels segles XIX i XX van exercir com a magatzem per a les eines de pesca i com a casetes de bany per a la rica burgesia local. Per a emular a aquelles elegants dames i senyors vuitcentistes, aprofitem per a fer una capbussada en una de les àrees habilitades per a això.

El record de les constel·lacions sobre els nostres caps compensa l’hora de trajecte que tenim entre la Pobla de Segur i la vall de Boí. En arribar a Senterada veiem els senyals d’accés a la vall Fosca, un altre paratge natural que mereix una escapada. La carretera inicia un ascens progressiu fins a coronar el coll de la Creu de Perves, amb bones vistes dels Pirineus. A partir del Pont de Suert, la carretera s’endinsa entre muntanyes, cap a la porta d’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquesta entrada hi ha un centre d'informació del parc. Aquí gaudim d’un entorn natural espectacular: més de 200 llacs d’origen glacial envoltats de pics amb prop de 3.000 metres d’alçària. A la primavera i l’estiu, les gencianes i els nerets posen una nota de color als prats verds.

El Parc Nacional té dues entrades més. Boí i Espot són els pobles on hi ha les seus principals i on s’ha d’anar per poder visitar els indrets més coneguts, com Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. La tercera entrada és a través dels pobles de Sort i Llessui, on també hi ha un centre d'informació del parc.

Hem arribat a Llavorsí. El dia promet una bona dosi d’emoció perquè som en una de les capitals del ràfting, juntament amb Sort, Rialp, Esterri d’Àneu i Ribera de Cardós. Tenim davant nostre un dels millors rius d’aigües braves d’Europa, el riu Noguera Pallaresa, i decidim no desaprofitar l’oportunitat de fer ràfting. Protegits per un vestit de neoprè, acompanyats d’un monitor expert, desembarquem a Sort després d’haver viscut una aventura trepidant. Si es busca una mica més de tranquil·litat, a les Valls d’Àneu i la Vall d’Àssua tenim l’opció de visitar un parell d’ecomuseus interessants i la Casa de l’Os Bru dels Pirineus.

Barcelona és una ciutat amb una riquesa cultural enorme, una gastronomia de gran qualitat, un comerç de proximitat i amb una costa on es poden practicar activitats nàutiques i gaudir de la mar. Des de la terrassa del nostre hotel, a l’hora en què el sol comença a sortir per sobre de la mar, podem veure com la llum il·lumina gradualment edificis tan icònics com la Sagrada Família, que forma part del millor conjunt modernista d’Europa, catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Barcelona és la ciutat amb més edificis en aquesta llista selecta. La influència dels arquitectes modernistes ens porta a decidir fer una visita guiada per algunes de les obres més conegudes de la Ruta del Modernisme, bastides per Gaudí i Domènech i Montaner. Ens van introduint en la història i les curiositats del Recinte Modernista de Sant Pau, la Casa Batlló, la Casa Milà o el Palau de la Música Catalana, entre d’altres construccions.

Abans que acabi el dia, val la pena retrocedir alguns quilòmetres en la ruta per arribar a Àger i conèixer un altre dels grans espectacles de la natura: la nit estrellada. Les muntanyes del Montsec, zona declarada destinació turística i Reserva Starlight, acullen el Centre d’Observació de l’Univers, on grans i petits aprenem una mica més sobre els misteris del cosmos. Després d’un dia intens i ple d’emocions, posem el rumb cap a la Pobla de Segur, punt final de l’històric Tren dels Llacs, un recorregut amb espectaculars vistes panoràmiques.

Abans de seguir cap a Barcelona, on tenim previst passar la nit, ens aturem a Alella per fer una visita a un celler, on obrim un cava rosat ecològic que combina a la perfecció amb les maduixes de Vallalta. Els vins d’Alella, citats per Plini com a vins laietans en època romana, surten de petites vinyes que miren a la mar. Dues altres visites interessants a la zona són el circuit Barcelona-Catalunya, que ofereix diverses experiències relacionades amb la conducció a alta velocitat i és la seu d’una de les proves més importants del mundial de motociclisme, i la Roca Village, amb més de 140 botigues a l'aire lliure de marques de luxe nacionals i internacionals amb estalvis de fins al 60% sobre el preu original, durant tot l'any, i a només 40 minuts de Barcelona. Entrem a Barcelona, punt final d’aquest tram del Grand Tour de Catalunya.

Continuem fins a la Seu d'Urgell, a la comarca de l'Alt Urgell, una ciutat situada entre dos rius i sota la influència de la serra del Cadí, que és propera. El sol de les últimes hores de la tarda il·lumina Santa Maria, catedral íntegrament romànica; estem just a temps de visitar el seu interessant claustre. En aquesta localitat trobem l’únic formatge de Catalunya amb denominació d’origen protegida, un producte de gran qualitat gràcies a l’entorn on es produeix. La Seu d’Urgell és considerada la capital catalana del formatge gràcies a la importància de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu que se celebra, al mes d’octubre, durant la Fira de Sant Ermengol.

Després de dos dies on quasi no hem agafat el cotxe, tornem de nou a l’asfalt i conduïm sense presses fins a Llavorsí, que juntament amb Rialp i Sort (Destinació de Turisme Esportiu de Catalunya) són les capitals del ràfting. El riu Noguera Pallaresa va ser el primer de la Península on es va iniciar aquest esport en els anys vuitanta, amb els seus trams de II, III i IV graus, és un dels millors rius d’aigües braves d’Europa. No volem perdre’ns aquesta experiència única, també apta per a nens, així que ens posem els vestits de neoprè, el casc i l’armilla salvavides, i ens llancem riu avall amb l’ajuda inestimable de l’experimentat monitor que condueix la nostra barca pneumàtica. A més del ràfting, en aquesta zona podem practicar altres esports d’aventura, com ara l’hidrotrineu (hidrospeed), descens en canoes, barranquisme o salt de pont, entre d’altres. Si es busca un programa més tranquil, a les valls d’Àneu, una altra zona acreditada amb el segell Natura i Muntanya en Família, tenim diverses alternatives per fer en família, com ara la visita a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu, o a la Casa de l’Os Bru dels Pirineus, a Isil. A la vall d’Àssua podem conèixer l’ofici dels pastors i visitar l’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua, a Llessui.

De la mateixa localitat, en direcció sud, surt un preciós tram del camí de ronda que anem seguint per trobar-nos amb alguns dels racons més ben conservats del litoral. L’itinerari, de dificultat baixa, segueix el traçat del GR-92 i ens permet accedir a precioses cales de roca vermellosa i aigua cristal·lina. Seguim fins a la localitat del Perelló, on ens vestim amb roba d’apicultor per entrar en el complex món dels ruscos on les abelles produeixen mel de gran qualitat, i participem en un taller d’elaboració de rebosteria amb mel.

Hem entrat a la comarca del Priorat, terra dels vins de la denominació d’origen (DO) Montsant i la denominació d’origen qualificada (DOQ) Priorat, conduint per una carretera amb vista al Montsant. La primera llum del dia tenyeix de tons vermellosos la cresta d’aquest massís de conglomerat. Al Priorat es poden fer moltes activitats per descobrir el món apassionant del vi i la seva cultura, nosaltres decidim començar per la part històrica i parem a la cooperativa de Falset-Marçà, un altre dels cellers d’arquitectura modernista, com els que vam visitar ahir. Quan estàvem esperant que aparegués el guia per començar la visita, es va presentar en Blai, un pretès treballador que ens va explicar, en clau d’humor, el procés d’elaboració del vi. Des de Falset iniciem un recorregut per una de les carreteres més espectaculars de les comarques de la Costa Daurada, amb vista a la vinya del Priorat, estructurada en terrasses, i als pobles de Gratallops, la Vilella Alta i la Vilella Baixa, entre d’altres. Queden pendents per a un altre viatge alguns pobles que per si mateixos mereixen una visita i que fan necessari un petit desviament de la ruta, com ara Porrera, Torroja del Priorat o Cabacés.