A partir de Bellpuig, la ruta s’endinsa en un paisatge totalment pla i agrícola fins arribar a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, un espai natural recuperat que és avui un dels aiguamolls més importants de l’interior de Catalunya. El recorregut que envolta l’estany és tranquil i exclusiu per a vianants i ciclistes, on s'hi poden observar més de 200 especies diferents d’ocells, i gaudir de la calma de l’entorn. Després de completar la mitja volta, deixem enrere l’estany i prenem el Camí de Vila-sana fins a Mollerussa, final de l’etapa, on el paisatge ja és plenament de la plana lleidatana.

De Cadaqués seguim per una carretera estreta i sinuosa que passa per Portlligat, on la casa de Salvador Dalí s’obre al mar, i continua ascendint entre roques erosionades fins al Far de Cap de Creus, el punt més oriental de la península Ibèrica. El far, situat a 87 metres sobre el nivell del mar, domina un entorn d’una bellesa mineral i salvatge: penya-segats, cales amagades i formacions rocoses, on Dalí trobava inspiració en les formes del vent i la pedra. El descens de tornada a Cadaqués és curt però espectacular, amb el mar sempre de fons i el vent portant olor de sal.

El record de les constel·lacions sobre els nostres caps compensa l’hora de trajecte que tenim entre la Pobla de Segur i la vall de Boí. En arribar a Senterada veiem els senyals d’accés a la vall Fosca, un altre paratge natural que mereix una escapada. La carretera inicia un ascens progressiu fins a coronar el coll de la Creu de Perves, amb bones vistes dels Pirineus. A partir del Pont de Suert, la carretera s’endinsa entre muntanyes, cap a la porta d’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En aquesta entrada hi ha un centre d'informació del parc. Aquí gaudim d’un entorn natural espectacular: més de 200 llacs d’origen glacial envoltats de pics amb prop de 3.000 metres d’alçària. A la primavera i l’estiu, les gencianes i els nerets posen una nota de color als prats verds.

El Parc Nacional té dues entrades més. Boí i Espot són els pobles on hi ha les seus principals i on s’ha d’anar per poder visitar els indrets més coneguts, com Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. La tercera entrada és a través dels pobles de Sort i Llessui, on també hi ha un centre d'informació del parc.

Pujo fins a Montjuïc per acomiadar-me de Barcelona des de les altures, un lloc on es poden veure jardins destacats, com el Botànic, i museus com ara la Fundació Miró, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Pavelló Mies van der Rohe. Faig cap a Santa Coloma de Cervelló per visitar la cripta de la Colònia Güell, una espectacular obra de l’etapa naturalista de Gaudí. Malgrat que la cripta també forma part dels set edificis de l’arquitecte declarats Patrimoni Mundial, és l’obra menys coneguda de les que integren aquesta prestigiosa llista.

Barcelona és una ciutat amb una riquesa cultural enorme, una gastronomia de gran qualitat, un comerç de proximitat i amb una costa on es poden practicar activitats nàutiques i gaudir de la mar. Des de la terrassa del nostre hotel, a l’hora en què el sol comença a sortir per sobre de la mar, podem veure com la llum il·lumina gradualment edificis tan icònics com la Sagrada Família, que forma part del millor conjunt modernista d’Europa, catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Barcelona és la ciutat amb més edificis en aquesta llista selecta. La influència dels arquitectes modernistes ens porta a decidir fer una visita guiada per algunes de les obres més conegudes de la Ruta del Modernisme, bastides per Gaudí i Domènech i Montaner. Ens van introduint en la història i les curiositats del Recinte Modernista de Sant Pau, la Casa Batlló, la Casa Milà o el Palau de la Música Catalana, entre d’altres construccions.

La tarda és per al romànic de la vall de Boí, inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Aquests petits temples, vuit esglésies i una ermita encantadora, ens connecten amb l’edat mitjana, quan l’art romànic estava al servei de la fe. Triem l’església de Sant Climent de Taüll, on contemplem un pantocràtor del cèlebre Crist en Majestat com si l’haguessin acabat de pintar, gràcies a la tècnica del videomapatge. És emocionant veure com devia ser l’interior en el seu estat primitiu. Sant Climent ens desperta les ganes de més romànic, i ens acostem fins a l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall, amb la seva esvelta torre llombarda, i a l’ermita de Sant Quirc de Durro, on el capvespre ens regala una variada gamma de tons rosats sobre els cims pirinencs.

Tot just està començant el dia quan creuem la badia de Roses, una de les més belles del món, i arribem als paisatges de vent i aigua dels Aiguamolls de l’Empordà. En aquestes primeres hores del dia els ocells que habiten la maresma estan molt més actius i el seu cant posa banda sonora a un moment de relaxació profunda. Entre aiguamolls, marenys, camps d’arròs i masies, arribem a les ruïnes d’Empúries, el lloc per on els grecs i els romans van entrar a la Península. Ens expliquen que a l’entrada del recinte se situaven les tabernae, locals on se servia alguna cosa semblant al vi; el de veritable qualitat es reservava per al convivium, reunions en les quals abundava el menjar i els vins de la província Tarraconense, a la qual pertanyia Empúries. La platja que hi ha davant de les ruïnes ofereix el privilegi de banyar-se al costat del moll on, fa vint-i-cinc segles, van atracar els vaixells grecs.

La ruta ens porta fins a la Casa de Fusta, un dels emblemes del Delta i actual centre d’interpretació del parc. D’aquí prenem un itinerari que ressegueix el perímetre de la Llacuna de l’Encanyissada, un dels espais més icònics i fotogènics del territori. El paisatge és totalment pla, amb horitzons amplis i una llum especial que canvia al llarg del dia. Seguim per les infinites pistes envoltades de camps fins arribar a Amposta on agafem la pista del Canal de l’Esquerra de l’Ebre que ens guia paral·lela direcció Tortosa, i més endavant seguim un tram del Camí Natural de la Via Verda de la Val de Zafán per arribar al final de l’etapa, Tortosa, una ciutat plena d’història i punt d’enllaç entre la plana deltaica i les muntanyes del Parc Natural del Ports on hi podrem veure la seva imponent Catedral de Santa Maria. Una jornada per recordar, on natura i calma són absolutes protagonistes.

En la visita a una granja de Lleida gaudim de la millor manera possible de la fèrtil horta del Pla, agafant directament de l’arbre les delicioses peres de Lleida. D’aquesta horta també en surten les hortalisses i les verdures amb les quals elaboren les coques de recapte de Balaguer. A l’hora de dinar ens atrevim amb un dels plats típics de Lleida, els caragols a la llauna. El punt dolç el posa la visita al Museu del Torró i de la Xocolata d’Agramunt, una de les parades en la Ruta Gastronòmica de l’Urgell. Tanquem el dia en un antic monestir, sopant sota el cel estrellat del Montsec.

Seguim la pista fins a un punt on la pista gira cap a la dreta i s’obre sobre la Vall d’Àssua, on serpenteja el riu Berasti. La pista flanqueja la vall a mitja alçada, amb les bordes de Llessui a baix i els cims de més de 2.500 metres al capdamunt com el Montsent de Pallars (2.883 m) que, a mesura que avancem, es va quedant darrere nostre. A poc a poc el camí comença a baixar, passant prop del Coll de Triador i travessant les antigues instal·lacions de l’estació d’esquí abandonada de Llessui. El descens continua en ziga-zaga per una pista ampla que desemboca a la carretera de Llessui. A partir d’aquí, només queda deixar-se portar per l’asfalt, passant per Llessui, Sorre i Altron, fins arribar a Sort, vila d'origen medieval, on el riu Noguera Pallaresa torna a aparèixer com a fil conductor i punt final de la jornada. Els més aventurers podran canviar la bici per la piragua i practicar esports d'aigües braves en un dels millors rius d'Europa.

Sortim de Puigcerdà, capital històrica de la Cerdanya, pedalant pels primers quilòmetres plans de la vall, entre prats i masies, fins arribar a Urtx, on comença l’ascens a la Collada de Toses. La carretera, serpentejant i tranquil·la, s’enfila suaument durant més de 20 quilòmetres, amb un pendent regular i agradable. Els primers trams ofereixen vistes obertes sobre la plana ceretana, mentre que, més amunt, el camí s’endinsa en boscos densos d’avets i pi negre. De tant en tant, el bosc s’obre i permet veure les muntanyes de La Molina a l’horitzó.

Sortim de Móra d’Ebre i creuem el riu per dirigir-nos a Móra la Nova. A partir d’aquí, la ruta s’endinsa en una zona de camps i boscos mediterranis, amb oliveres, ametllers i vinyes que s’alternen entre petits turons i planes. Seguim una pista còmoda, amb un constant puja-i-baixa suau, passant per Darmós i Capçanes, on el paisatge ja comença a anunciar el caràcter del Priorat. Poc després arribem al Pantà dels Guiamets, un petit embassament envoltat de pins i vinyes que aporta un punt de calma i frescor abans de la pujada final fins a Falset, capital de la comarca i bressol del vi.

Passem pel paratge dels Tossals de Torregrossa (Margalef i La Pena), petites elevacions que ofereixen vistes àmplies sobre la plana de Ponent. Les pistes continuen igual de còmodes i perfectament ciclables fins a arribar als afores de Lleida, on el paisatge rural es dilueix entre els primers nuclis urbans. Entrem a la ciutat amb la Seu Vella com a far visible des de la distància, símbol inconfusible de la capital del Segrià. L’etapa i el tram finalitzen al peu del turó on s’alcen la Seu Vella i el Castell de la Suda, un punt final immillorable per a un recorregut que ha combinat història, natura i autenticitat. Molt recomanable pujar-hi per gaudir d’una panoràmica completa de les Terres de Lleida.

La Val d’Aran és un lloc de profundes supersticions, de festes de foc que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i d’artesans que passen les hores confeccionant ceràmica, forja i embotits com ara el fuet, que aquí es coneix amb el nom de langoisa seca. El dia comença amb les visites a les localitats d’Arties, amb notables cases renaixentistes en el barri antic, i de Salardú, on veiem una de les joies del romànic aranès, Sant Andreu, església amb una torre octogonal, destacats frescos murals i el seu santcristde fusta. També és possible fer el recorregut entre Arties i Salardú en E-BTT, bicicleta elèctrica de muntanya. Hi ha altres opcions per anar a trobar la idiosincràsia de la vall, en els propers pobles d’Escunhau, Bagergue o Tredós, però creiem que els paisatges de la zona són una invitació a recórrer-los a peu, pausadament, així que optem per fer una altra excursió senzilla. Si es busca una mica més de relaxament, es pot optar per la visita als Banhs de Tredòs, l’establiment termal a més altitud d’Europa i amb una situació privilegiada en plena natura.

Començo el matí a la ribera del riu Gaià, davant la porta de Santes Creus, un dels grans monestirs cistercencs. Al contrari dels altres dos monestirs de la Ruta del Cister, ara habitats de nou, Santes Creus va quedar despoblat després de la desamortització de Mendizábal. Va ser el lloc de repòs triat per dos reis catalans; en el seu interior podem veure els impressionants sepulcres reials i un conjunt de vitralls notable.

A Cabra del Camp faig una activitat de marxa nòrdica entre vinyes i camps de cereals. La brisa suau que bressola els cultius i l’agradable temperatura conviden a la introspecció, un moment íntim que em connecta amb les bondats del paisatge mediterrani. L’activitat finalitza amb la degustació d’un vi de la DO Tarragona i de l’oli de la denominació d’origen protegida (DOP) Siurana.

La nostra següent parada serà Balaguer, on agafarem forces amb una coca de recapte. La carretera panoràmica entre Balaguer i la Baronia de Sant Oïsme és un recorregut de gran bellesa paisatgística, amb vistes sobre el riu Segre i el magnífic pantà de Camarasa. L’entorn del pantà, que mira a la serra del Montsec, és propici per a la pràctica del senderisme —una etapa del GR-1 hi passa—, l’observació de pintures rupestres i per sobrevolar-lo amb globus, parapent o ala delta a baixa altura. Aquests paisatges són un bon preludi del que ens espera en el congost de Mont-rebei. Aquest espai de vertigen i pedra es pot recórrer a peu, a través d’un estret congost, o en caiac al llarg del riu Noguera Ribagorçana. Nosaltres ens decidim pel vessant terrestre per caminar al costat de parets l’alçària de les quals, en alguns trams, supera els cinc-cents metres.

A la Vall d’en Bas optem per visitar una granja, activitat ideal per fer en família. Després d’alimentar les vaques, veure com munyen i conèixer els vedells acabats de néixer, tastem la llet més fresca. Es pot viure una experiència similar a la Fageda d’en Jordà, en una cooperativa que fa una destacada tasca social. Anem fins allà per tastar els iogurts que elaboren i aprofitem que estem a prop per arribar-nos a Santa Pau i comprar una bossa de fines i gustoses mongetes de la DOP Fesols de Santa Pau. En un petit hotel amb encant de l’Alta Garrotxa cuinem el nostre sopar, participant en un taller de cuina creativa i saludable amb ingredients ecològics, de temporada i donant protagonisme als vegetals.

El matí discorre sense presses navegant en caiac per aquest aqüífer format fa més de 250.000 anys. El silenci de la nostra embarcació a rems ens permet avançar sense espantar els bernats pescaires, les cigonyes i els ànecs, que atenen les seves tasques sense que sembli importar-los la nostra presència. Després de la navegació ens acostem a una de les pesqueres que hi ha a les ribes de l'estany. Aquestes pintoresques construccions dels segles XIX i XX van exercir com a magatzem per a les eines de pesca i com a casetes de bany per a la rica burgesia local. Per a emular a aquelles elegants dames i senyors vuitcentistes, aprofitem per a fer una capbussada en una de les àrees habilitades per a això.

Després del coll, el paisatge canvia progressivament. Els boscos de roure i alzina surera deixen pas a camps oberts i masos dispersos que anuncien la plana empordanesa. Passem per Maià de Montcal i Lladó, un poble amb encant situat entre boscos mediterranis i marges de pedra seca, i continuem per pistes de gravel còmodes fins a Cistella i Avinyonet de Puigventós. Els últims quilòmetres són planers i agradables, entre oliveres i cereals, fins arribar a Figueres, capital de l’Alt Empordà i ciutat on trobem el famós Museu Dalí, final de l’etapa i del tram 4.

A mesura que avancem, la carretera s’endinsa dins del Parc Natural dels Ports. El traçat es fa més estret i va augmentant la pendent fins que l’asfalt dona pas a la pista de terra. Comença aquí la pujada al Montsagre, un ascens exigent i tècnic que combina rampes fortes amb un terreny pedregós i irregular, típic de la geologia calcària del massís. Entre els pins, les vistes s’obren progressivament, deixant entreveure el curs de l’Ebre i, a la llunyania, les Serres de Cardó-el Boix. És un entorn purament natural, silenciós i abrupte.

La primera parada del dia és a l’Ametlla de Mar, una localitat inclosa a la llista de Barris i Viles Marineres. L’encant mariner que encara conserva es pot apreciar en un  passeig tranquil per l’animat port i caminant per les seves cales íntimes i diverses: urbanes, de sorra fina, rocoses, al peu de frondosos boscos, o de còdols. Però ens hem llevat amb ganes d’aventura i ens introduïm dins d’un vestit de neoprè per fer una activitat curiosa, nedar entre enormes exemplars de tonyina vermella del Mediterrani. Arribem a les piscines després d’un viatge curt des de la costa, durant el qual ens donen unes instruccions bàsiques. És colpidor veure sortir les tonyines de la profunditat i passar al costat nostre. L’activitat acaba amb la degustació d’aquest apreciat peix, que ja era font d’aportació proteica per als legionaris romans.

Hem arribat a Llavorsí. El dia promet una bona dosi d’emoció perquè som en una de les capitals del ràfting, juntament amb Sort, Rialp, Esterri d’Àneu i Ribera de Cardós. Tenim davant nostre un dels millors rius d’aigües braves d’Europa, el riu Noguera Pallaresa, i decidim no desaprofitar l’oportunitat de fer ràfting. Protegits per un vestit de neoprè, acompanyats d’un monitor expert, desembarquem a Sort després d’haver viscut una aventura trepidant. Si es busca una mica més de tranquil·litat, a les Valls d’Àneu i la Vall d’Àssua tenim l’opció de visitar un parell d’ecomuseus interessants i la Casa de l’Os Bru dels Pirineus.

Sortim de Gósol, un poble de muntanya amb una forta identitat pirinenca i una història vinculada a Picasso, que hi va viure l’any 1906. Comencem descendint per la carretera que condueix a Saldes, sempre amb el Pedraforca com a protagonista. La carretera serpenteja per la vall i en diversos punts ofereix vistes espectaculars de la muntanya, amb els seus dos pollegons i l’enforcadura central, símbol del Berguedà i dels Pirineus de Catalunya.

Toquen les campanes de l’església de Sant Pere de Figueres, un dels espais vitals de Dalí, el geni de bigotis sublims. Dedicarem el matí a unir els punts clau de la ruta del pintor surrealista, el Triangle Dalinià format per la seva ciutat natal, la casa de Portlligat i el castell de Púbol, i farem algunes parades pel camí. Al Teatre-Museu Dalí quedem fascinades pels mil detalls que trobem en els trompe-l’oeil de l’artista. Al Museu del Joguet veiem una exposició sobre els seus anys de joventut, i a l’espai Dalí-Joies, una preciosa col·lecció dels seus dissenys per a joieria. Una altra visita interessant, també vinculada a l’art, especialment al comarcal i al contemporani, és el Museu de l’Empordà.

Deixem enrere Navàs, al cor del Bages, afrontant una llarga pujada de 18 quilòmetres per pista de gravel. El desnivell és constant però suau, permetent un pedaleig còmode mentre l’horitzó s’obre i les vistes de la vall s’amplien a mesura que guanyem alçada. El paisatge alterna camps de conreu, bosc i antigues masies disperses. El silenci de la pista, trencat només pel so dels pneumàtics trepitjant la grava, marca un inici d’etapa molt lligat a l’essència del gravel: avançar sense pressa, però sempre amb la sensació d’allunyar-se del soroll.

A Quart ens incorporem a la via verda Ruta del Carrilet II Girona–Sant Feliu de Guíxols, antic traçat ferroviari convertit en una de les rutes ciclistes més agradables del territori. El camí, ben condicionat i rodejat de vegetació, avança paral·lel al riu Onyar entre trams de bosc i prats de conreu. Els ponts i les passarel·les ferroviàries restaurades donen un encant especial al recorregut. L’entrada a Girona és progressiva, amb el nucli antic i la catedral visibles des de la distància. Un cop aparquem la bici, podem passejar pels seus carrers empedrats i descobrir els vestigis romans i el Call jueu, un dels més ben conservats d'Europa, i fer una parada en algun dels bike-cafès.

Sona el despertador abans que comenci el dia. Matinar està més que justificat perquè hem reservat un vol amb globus aerostàtic sobre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un lloc únic a la Península, de valor paisatgístic excepcional i densos boscos d’alzines, roures i faigs. Una part del grup decideix conèixer els volcans des de terra i recorrerà amb bicicleta un dels trams de la Via Verda del Carrilet d’Olot. Els que pugem al globus estem citats a poc més de cinc quilòmetres al sud d’Olot. L’experiència comença muntant els instruments i inflant el globus. Els primers raigs de sol donen el tret de sortida d’aquesta aventura que té un gran component de silenci i contemplació. Als nostres peus, els volcans de Santa Margarida i el Croscat; més enllà, els Pirineus coberts de boira. És impossible registrar tanta bellesa en les dues dimensions d’una fotografia, això cal viure-ho. Encara que els volcans també es poden recórrer a peu, res iguala la visió que se’n té des del cel.

El clima privilegiat d’aquest litoral tan divers, amb platges que van des de les de sorra fina fins a bells rocams amb l’aigua turquesa, convida a passar la tarda navegant en el catamarà que surt des de l’estació nàutica de Cambrils. Des de la mar veiem el perfil de Salou, un destí amb platges excel·lents, i les vertiginoses muntanyes russes de PortAventura, a les quals prometem pujar quan tornem amb els més petits de la família. Atès que som a Cambrils, gran destinació gastronòmica, no podem marxar sense tastar el deliciós suquet de romesco, un dels pilars de la cuina marinera de la localitat.

El dia arrenca a Montblanc amb un bon esmorzar que ens ofereixen en un celler.

Pa amb tomàquet i oli d’oliva verge extra, botifarra blanca i negra, llonganissa seca, formatge, olives, fruita seca i una mica de vi, formen una aposta segura per començar bé la jornada. Montblanc és una localitat amb un destacat conjunt emmurallat on podem veure torres i portals en bon estat de conservació. Cada any, al mes d’abril, es representa la Llegenda de Sant Jordi dins del programa d’actes de la Setmana Medieval.

Des del punt més alt, una panoràmica espectacular sobre les valls de Paüls anuncia l’inici del descens. La pista baixa amb força pendent i té alguns trams tècnics, passant pel Coll de la Carrasqueta i oferint vistes sobre les impressionants formacions rocoses del Parc Natural dels Ports amb parets verticals i cingles que semblen escultures naturals. El descens acaba a la carretera de Prat de Comte a Arnes, que seguim uns quilòmetres fins a desviar-nos cap a Horta de Sant Joan, un poble de pedra amb una silueta inconfusible, conegut per ser una de les portes d’entrada més emblemàtiques del parc i per la seva connexió amb Pablo Picasso, on també podrem visitar el Centre Picasso, que recull les obres que l’artista va crear a Horta. Una etapa curta però intensa, on la natura es mostra en la seva forma més salvatge i majestuosa.

La vall de Boí, acreditada amb la marca Natura i Muntanya en Família, és un paradís per als amants del senderisme, amb recorreguts adaptats a tots els nivells, des dels que tenen una dificultat baixa i són ideals per fer amb nens, fins a rutes més exigents per a senderistes experimentats. Nosaltres triem pujar fins al planell d’Aigüestortes des de Boí, en un taxi 4x4, per iniciar una excursió suau que ens portarà fins a l’estany Llong. El sender que puja fins al port de Rus és el camí històric que empraven els habitants de la vall de Boí per anar a Barcelona abans que es construïssin les carreteres. El mateix sender, però en sentit contrari i a cavall d’un ruc, era molt transitada per la burgesia catalana que es desplaçava des de la Ciutat Comtal per visitar els banys termals de Caldes de Boí. Després de la caminada, se’ns ha obert la gana, per sort la vall de Boí és un lloc idoni per tastar la contundent gastronomia pirinenca: bolets, formatges de pastor i la carn a la llosa, entre d’altres.

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici té tres entrades. Una és per Boí i Espot, els pobles on hi ha les seus principals i on s’ha d’anar per poder visitar els indrets més coneguts, com Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Una segona entrada és a través dels pobles de Sort i Llessui, on hi ha un centre d'informació del parc. I la tercera, és la de Pont de Suert i Senet, on també hi ha un centre d'informació del parc.

De la mateixa localitat, en direcció sud, surt un preciós tram del camí de ronda que anem seguint per trobar-nos amb alguns dels racons més ben conservats del litoral. L’itinerari, de dificultat baixa, segueix el traçat del GR-92 i ens permet accedir a precioses cales de roca vermellosa i aigua cristal·lina. Seguim fins a la localitat del Perelló, on ens vestim amb roba d’apicultor per entrar en el complex món dels ruscos on les abelles produeixen mel de gran qualitat, i participem en un taller d’elaboració de rebosteria amb mel.

De Cornudella del Montsant seguim per una carretera de muntanya que entra a l’espai natural de les Muntanyes de Prades, un entorn que sorprèn per la seva verdor i varietat de paisatges. El traçat passa per Albarca i supera el Coll de Forcals, on s’obren vistes sobre les valls interiors i els boscos d’alzines i pi roig. L’ascens continua, sempre constant però agradable, fins al Coll de l’Arena (1.034 m), el punt més alt de la jornada. Des del Coll de l’Arena comença una espectacular baixada de 16 km per una carretera en perfecte estat, plena de corbes i amb un ritme fluid que convida a gaudir de la conducció.

Un cop creuat el Pla de Manlleu, deixem l’asfalt i agafem el Camí de la Coma, una pista que serpenteja entre boscos i camps fins al Coll de l’Arboçar. Després recuperem la carretera i iniciem la baixada cap al riu Gaià, on el paisatge es fa més fresc i ombrívol. Aquí ens espera un dels grans atractius del dia: el pas pel costat del Monestir de Santes Creus, joia de la ruta del Cister i símbol històric del territori. La ruta continua cap a Aiguamúrcia, Vila-rodona i Bràfim, en un descens progressiu que alterna trams entre pobles i camps de conreu.

Avui baixem des de les muntanyes, passant per la comarca del Vallès Oriental, fins arribar a les platges de sorra fina del litoral del Maresme. Ja a tocar de la mar, des del far de Calella veiem una part d’aquesta costa que avui recorrerem. Comencem per una de les dues poblacions de la comarca que tenen el segell de Barris i Viles Marineres, Sant Pol de Mar, caminant pels seus carrerons fins arribar a la platja urbana de les Escaletes, on, assegudes a la sorra, deixem que el temps passi mentre contemplem una mar totalment en calma.

La carretera que connecta les dues grans Catedrals del Vi que visitem a les Terres de l’Ebre, els cellers modernistes de Gandesa i el Pinell de Brai, transcorre pel barranc que separa les serres de Pàndols i de Cavalls. La bellesa del paisatge no ens fa oblidar que aquestes muntanyes van ser l’escenari de la batalla més coneguda de la Guerra Civil. Per aprofundir una mica més en el tema podem visitar el centre d’interpretació dedicat a la Batalla de l’Ebre a Corbera d’Ebre, anomenat 115 dies, que està obert durant tot l’any.

El nostre segon dia a Barcelona estarà dedicat a la mar i al producte de proximitat, sense que hi falti la visita a algun dels mercats de la ciutat. Amb 43 integrants, la xarxa de mercats de Barcelona és una de les més grans del món. Sortim d’hora per veure la sortida del sol i fer una mica d’exercici per la façana marítima de la ciutat. En tot just uns minuts de passeig anem passant de la Barceloneta, el barri dels cellers i els bars de tapes, la roba estesa i el sabor a rumba catalana, a la nova arquitectura que treu el cap arran de mar, amb alguns quioscos de disseny interessant dels quals ens guardem la ubicació per visitar-los en un altre moment.

Al voltant del Montseny podem triar entre diverses activitats per connectar gastronomia i natura, com un passeig pel bosc entre castanyers centenaris, recomanable sobretot a la tardor, o el tast de cerveses elaborades amb les aigües d’aquest parc natural. Ben a tocar, a la serra de les Guilleries tastem productes locals com formatge, nous o fruites vermelles entre la remor de l’aigua i el cant dels ocells. El Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva ens acaba de connectar amb els dies en què l’activitat agrícola predominava en aquestes terres.

Sortim de Salardú direcció Baqueira per carretera, seguint el traçat del port que condueix al Pla de Beret. Són uns 6 quilòmetres de pujada amb uns 400 metres de desnivell, constants però assequibles, enmig de cases i envoltats de boscos d’avet i pi negre. A mesura que guanyem altura, les vistes sobre la Val d’Aran s’amplien i la carretera es desplega entre prats d’alta muntanya. El Pla de Beret, a més de 1.850 metres d’altitud, és una de les planes naturals més extenses dels Pirineus. Aquí neix el riu Noguera Pallaresa, envoltat d’un entorn idíl·lic de pastures i cims arrodonits que a l’hivern es converteixen en el domini esquiable més gran dels Pirineus: Baqueira Beret.

Per vertiginoses carreteres arribem fins a Ossera. Volem seguir la Ruta de les Olors i les Trementinaires, dones que recollien plantes aromàtiques per elaborar ungüents medicinals. Després de conèixer la seva emocionant història, participem en un taller per aprendre a preparar la nostra pròpia trementina. Una altra olor, la del formatge, ens porta fins a la Seu d’Urgell, capital de les DOP Mantega i Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Cada any, a l’octubre, se celebra la Fira de Sant Ermengol, amb una mostra destacada dels millors formatges artesans del Pirineu.

Sense deixar la costa, fem un petit desviament en la ruta per arribar fins a Lloret de Mar i visitar els jardins de Santa Clotilde, plantats sobre un impressionant cingle des d’on contemplem la mar. El paisatgista i arquitecte Nicolau Rubió es va inspirar en el Renaixement italià per dissenyar aquest bonic espai. A l’escalinata que es dirigeix a la mar, flanquejada per estàtues de sirenes, no veiem el moment de deixar de fer fotos per publicar-les a les nostres xarxes socials. A Blanes trobem un altre jardí important, el de Marimurtra. Aquest jardí botànic, on es duen a terme importants estudis científics, va ser fundat per l’alemany Carl Faust. El templet que mira a la cala de sa Forcanera és un dels llocs més fotografiats de la Costa Brava. Posem direcció al nord, cap a terres de l’interior, per arribar a Girona, declarada Ciutat amb Caràcter. Triem una visita a la ciutat seguint els seus sabors. A més de passejar pel patrimoni, com ara la catedral, el call i les cases de colors sobre el riu Onyar, assaborim el xuixo de crema, els brunyols, formatges amb pa amb tomàquet i oli d’oliva, la botifarra dolça i el gelat que elabora un dels germans Roca, entre d’altres coses.

A Saldes comença la pujada cap al Mirador de Gresolet, un dels punts més emblemàtics del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des d’aquests balcons es pot contemplar la cara nord del Pedraforca i la vall de Gresolet, envoltada de boscos d’avet i faig. En aquest punt deixem l’asfalt i continuem per una pista forestal que ressegueix el vessant sud del massís, amb les parets de roca a l’esquerra i la vall a la dreta. El camí, sempre en lleugera pujada, passa per indrets com el Collell, el Coll de les Bassotes i finalment el Coll de Torn (1.915 m), punt més alt de l’etapa. Al llarg de la pujada, el Pedraforca apareix i desapareix, oferint una de les panoràmiques més impressionants del recorregut.

No tots els dies es té el privilegi de despertar-se en un hotel modernista, l’encanteri de les formes suggeridores del Modernisme ens porta a decidir continuar dedicant el matí a aquesta arquitectura. La Ruta del Modernisme de Barcelona recorre fins a 120 edificis d’aquest bell corrent artístic, amb obres d’arquitectes tan importants com Gaudí i Domènech i Montaner. Nosaltres optem per fer una visita guiada per algunes de les construccions més impressionants del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco a Barcelona, com ara la Casa Batlló, La Pedrera, la Casa Vicens, el Recinte Modernista de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana, on ens expliquen els orígens d’aquest moviment artístic, la importància que va tenir per a la ciutat i ens mostren detalls importants de les façanes.

Després de coronar, descendim uns quilòmetres per l’altra banda fins a un trencall a l’esquerra que ens condueix per pista cap a Sant Julià de Cabrera. Ens endinsem en l’Espai Natural de Collsacabra, un indret d’una geologia impactant, amb cingles abruptes i una gran riquesa biològica. El paisatge és verd i humit, dominat per roures, boixedes i fagedes que cobreixen l’entorn. Tornem a la carretera per descendir uns quilòmetres i encarar una nova pujada fins al Coll de Bac, travessant boscos propis de l’Alta Garrotxa. Des del coll, una baixada ondulada ens porta fins a Rupit, un dels pobles més bucòlics del país: cases de pedra, carrerons empedrats i un pont penjant sobre el riu, tot envoltat de cingles i saltants d’aigua que defineixen la seva bellesa.

Embotits, formatges artesans, pa amb tomàquet amb OOVE i unes ametlles torrades són part del nostre esmorzar a la Vinya dels Artistes, a la Pobla de Cérvoles, en una taula amb vista a escultures i instal·lacions artístiques integrades en el paisatge. Som a les terres de la Ruta del Vi de Lleida i de la DO Costers del Segre, també dels olis de la DOP Les Garrigues, així que visitem el Museu i Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya de la Granadella, situat a les instal·lacions d’un molí de 1920.

Tenim una cita al mercat, per tant agafem els cabassos d’artesania de palma que havíem comprat el dia anterior en una de les botigues del barri del Born i ens disposem a deixar-nos assessorar pel nostre guia per comprar els productes més frescos, amb els quals prepararem els plats en el taller de cuina. Després de menjar-nos la paella de marisc que cuinem, i apuntar tots els passos de la recepta per triomfar quan tornem a casa, ens dirigim a la confraria de pescadors per veure l’arribada de les barques de pesca i assistir a la subhasta a la llotja. Resulta molt interessant veure com ha sobreviscut l’activitat pesquera en una metròpoli tan gran, amb una confraria capaç de servir peix fresc a la gran demanda dels restaurants de la Barceloneta.

Des del coll, una baixada també plena de revolts ens porta fins a Gombrèn, petit poble molt bonic, tranquil I d'origen medieval, situat en un entorn de gran bellesa, al peu del santuari de Montgrony. Des d’aquí, deixem la carretera i ens incorporem al camí ramader de Campdevànol. És una pista rural molt ciclable que combina trams de bosc i prats oberts, amb el so constant de l’aigua de fons. A prop de Campdevànol, el camí esdevé més planer i agradable, i aviat arribem a Ripoll, centre històric del Ripollès i cruïlla tradicional de camins, on podrem visitar el monestir de Santa Maria, una de les joies del romànic català.

Des del coll, el panorama és majestuós: davant nostre s’obre la Vall d’Unhòla, tancada per cims com el Cap des Closos i el Tuc Blanc de Parros. La baixada comença per una pista ample on la vegetació és més escassa i contrasta amb la verdor de la vall anterior. El riu Unhòla, que té les aigües d’un color característic, de tons marronosos a vermellosos, per la presència d'òxids-hidròxids de ferro, ens acompanya els últims quilòmetres fins arribar a Bagergue, el poble més alt de la Val d’Aran. Seguim baixant per la carretera fins arribar a Salardú, punt final de l’etapa.

Deixem l’asfalt per agafar la pista forestal que baixa suaument cap al santuari de Montgarri, un dels indrets més bells i emblemàtics de la Val l’Aran. La pista va paral·lela al riu Noguera Pallaresa, entre prats verds i boscos d’avets i bedolls. A l’estiu, les pastures s’omplen de cavalls i vaques, i la sensació de calma és absoluta. El Santuari de Montgarri, reconvertit en refugi, és un punt ideal per fer una pausa i gaudir de l’ambient d’alta muntanya. Continuem descendint per la pista fins a endinsar-nos a la vall de Bonabé, deixant enrere la Val d’Aran i entrant al Pallars Sobirà.

La comarca del Priorat ofereix una infinitat de propostes per conèixer els vins de les DO Montsant i DOC Priorat, algunes tan originals com una visita a un celler a través d’enigmes o la verema a l’antiga, amb la trepitjada del raïm tal com es feia tradicionalment. Hem reservat una visita teatralitzada a la cooperativa de Falset, en la qual un suposat treballador ens explica el procés d’elaboració del vi en clau d’humor. Els pobles del Priorat, aquesta petita comarca de viticultura heroica, estan connectats per algunes de les carreteres més boniques de Catalunya, amb les vinyes en terrasses. Una ens porta fins a la cartoixa d’Escaladei, habitada fins a mitjan segle xix; la presència de monjos en aquestes contrades va ser clau per a l’auge del conreu de la vinya.

Sortim de Rupit per una carretera secundària que s’endinsa a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. El camí baixa de manera constant fins al pantà de Sau, un embassament emblemàtic del riu Ter, conegut per les ruïnes del campanar del poble antic que emergeixen quan baixa el nivell de l’aigua. Creuem la presa i continuem per una carretera que rodeja el pantà però rodejada per boscos densos que impedeixen veure l’aigua. Deixem enrere el pantà i seguim direcció Tavèrnoles, on agafem una pista, entre camps de conreu i masies, ens porta fins a Roda de Ter i, finalment, a Vic, capital d’Osona, amb el seu centre històric porticat com a punt final de l’etapa.

A partir de Viladrau comença la part més espectacular de l’etapa. La carretera s’endinsa dins del Parc Natural del Montseny i comença a guanyar altura de forma constant. Pugem fins al Coll de Bordoriol i després continuem cap al Coll de Sant Marçal (1.324 m), sempre envoltats per boscos densos de faig, avet i roure. A les zones més altes, la llum entra filtrada i el silenci és absolut, mentre que a l’estiu els verds són intensos i a la tardor el bosc s’omple de tons daurats i rogencs. Des dels punts més oberts es poden veure les muntanyes que rodegen el massís, i la vall de Santa Fe.

Surto d’hora per passejar per la façana marítima de la ciutat i tornar a gaudir de la sortida del sol. Per entendre una mica millor l’urbanisme barceloní podem contractar un recorregut privat amb un arquitecte per recórrer l’Eixample, l’expansió urbanística que va connectar el barri antic amb la Vila de Gràcia formant un escaquer que sembla traçat amb escaire i cartabó. Aquest barri concentra una bona part dels edificis amb més valor patrimonial de la ciutat, entre els quals importants obres modernistes com ara la Casa de les Punxes, La Pedrera, la Casa Amatller o la Casa Batlló.

La primera parada del dia, a poca distància ja de Barcelona, és a Santa Coloma de Cervelló, on visitem la cripta de la Colònia Güell, una de les obres de l’etapa naturalista de Gaudí, que el mateix arquitecte va considerar com “una maqueta monumental de la Sagrada Família” perquè hi va aplicar totes les innovacions arquitectòniques que després veurem en les seves construccions. La cripta també forma part dels edificis modernistes que estan declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A l’edifici de l’antiga cooperativa de la Colònia es pot veure una exposició sobre les colònies industrials, els treballadors i l’obra de Gaudí.

El llac de Banyoles, situat a mig camí entre els cims dels Pirineus i les àmplies planes de l’Empordà, ens dona el bon dia amb una hipnòtica alba de colors rosacis sobre les seves aigües. A primera hora només hi som nosaltres i els ornitòlegs que s’han acostat per fotografiar algunes de les espècies protegides per la Xarxa Natura i el conveni RAMSAR, que va qualificar aquest aiguamoll com a Zona Humida d’Importància Internacional.

Sortim de Sant Esteve d’en Bas i comencem l’ascens al Coll de Bracons per superar la Serra dels Llancers. Són 8,2 quilòmetres amb 655 metres de desnivell positiu i una pendent mitjana del 8%, un port exigent però espectacular. La carretera serpenteja dins un bosc frondós on predominen les fagedes i rouredes, que mantenen l’ambient fresc i humit. En alguns punts, la vegetació s’obre i permet contemplar la Vall d’en Bas i les muntanyes de la Garrotxa, que es despleguen darrere nostre. El tram final és el més intens, però l’arribada al coll compensa qualsevol esforç amb una panoràmica àmplia i silenciosa sobre la serra.

Sortim de Sant Sadurní d’Anoia pedalant entre ceps i masies, envoltats per la calma del Penedès. Les pistes són amples i de terra compacta, perfectes per gaudir del ritme suau del territori vinícola. Passem pel Pla i continuem fins a Vilafranca del Penedès, la capital històrica del vi català i centre neuràlgic de la DO Penedès, amb nombrosos cellers que ofereixen tastos i el Museu del Vi (VINSEUM). Seguim per pistes envoltades de cellers i camps de vinyes perfectament alineades. Des d’aquí, el camí s’enfila progressivament per la Serreta i Sant Miquel d’Olèrdola, amb un breu tram més exigent que ens regala una panoràmica oberta sobre tota la plana penedesenca.

Continuem fins a la Seu d'Urgell, a la comarca de l'Alt Urgell, una ciutat situada entre dos rius i sota la influència de la serra del Cadí, que és propera. El sol de les últimes hores de la tarda il·lumina Santa Maria, catedral íntegrament romànica; estem just a temps de visitar el seu interessant claustre. En aquesta localitat trobem l’únic formatge de Catalunya amb denominació d’origen protegida, un producte de gran qualitat gràcies a l’entorn on es produeix. La Seu d’Urgell és considerada la capital catalana del formatge gràcies a la importància de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu que se celebra, al mes d’octubre, durant la Fira de Sant Ermengol.

La carretera entre Rupit i Manlleu creua el Collsacabra; ens desviem uns deu quilòmetres per arribar fins a Tavertet i fer una excursió senzilla que ens permet tenir vistes espectaculars dels cingles que agafen el nom del poble i del pantà de Sau, un embassament del riu Ter, al peu de la serra de les Guilleries, envoltat de boscos de pins exòtics i avets. Ja a Manlleu, ciutat marcada pel riu Ter tant en l’àmbit de l’orografia com en el del passat industrial, fem una interessant visita teatralitzada. Assumpta, un dels “esperits del Ter”, ens explica la importància que van tenir les colònies industrials que es van establir al llarg del riu per al desenvolupament de Catalunya, relacionades principalment amb els treballs de transformació del cotó en fil per servir-lo a les indústries tèxtils.

Modernisme i xocolata, no se’ns ocorre una millor manera de començar. Després de sortir des d’un hotel modernista amb encant, visitem dues botigues: la d’una marca de xocolata creada a finals del segle xix que en cada mos ens transporta fins a la infància, i una d’avantguardista, amb molta imaginació en cada bombó. El recorregut acaba amb una xocolata desfeta entre les grans obres del modernisme del passeig de Gràcia. Com que sabem que una de les millors maneres de prendre el pols a una ciutat és visitant-ne els mercats, a la nostra activitat següent passegem pel de Santa Caterina, un dels 39 mercats municipals de la ciutat, per triar els productes que farem servir en un taller de cuina d’arrossos mariners.

Sortim de Port de la Selva vorejant el port i la badia fins a la Punta de la Creu, on el camí s’enfila fort per pistes pedregoses que guanyen altura ràpidament. Les primeres vistes ja són espectaculars. Ens endinsem en una zona amb una vegetació baixa i resistent, i amb roques modelades pel vent de tramuntana. Les pistes, típiques del terreny granític del parc, alternen trams de pujada i de baixada fins que el mar torna a aparèixer, ara més llunyà, que ens condueix cap a Cadaqués, un dels pobles més icònics de la zona: cases blanques, carrerons empedrats i la llum inconfusible que va captivar Dalí. Tot i el seu aire tranquil, conserva una energia viva i marinera, envoltada per un paisatge únic on la roca, el mar i la tramuntana s’entrellacen.

Sortim de Plaça Catalunya seguint els carrils bici de la Gran Via, envoltats pels imponents edificis modernistes de Barcelona, com la Casa Calvet, una de les obres més conservadores de Gaudí. El paisatge urbà comença a transformar-se quan prenem el Carrer de Trullols, una pujada constant però moderada que ens porta cap a la Carretera de les Aigües de Collserola. A mesura que guanyem alçada, les vistes s’amplien: d’un costat, el “skyline” de la ciutat de Barcelona amb la Sagrada Família destacant; de l’altre, els primers boscos del Parc Natural. La Carretera de les Aigües, ens ofereix una perspectiva única de la ciutat des de les altures, com si fos un balcó, amb el mar Mediterrani com a teló de fons els dies clars.

Després de Cadaqués, la ruta s’endinsa per pistes interiors que travessen el vessant sud del parc. El camí passa prop del Castell de la Guardiola i baixa fins a la costa, resseguint trams de pista que alternen pujada. Passem per cales emblemàtiques com Montjoi i Murtra. Després d’un últim ascens curt, arribem a un mirador natural des d’on hi ha una vista privilegiada sobre tot el golf de Roses. Des d’aquí baixem cap a Roses, que travessem i enfilem cap a la plana pels camins rurals que entren al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El paisatge canvia completament: les muntanyes donen pas a camps d’arròs, llacunes i canals habitats per ocells aquàtics com el bernat pescaire o el flamenc rosat. Els últims quilòmetres són completament planers, ideals per pedalar relaxadament fins arribar a Castelló d’Empúries, antiga vila comtal amb un patrimoni històric important i porta d’entrada a la plana empordanesa.

Sortim d’Espot i encarem una pujada de 12 quilòmetres amb un petit descans a la meitat. Els primers 3 km transcorren per carretera estreta i ombrívola, i després la ruta continua per pista forestal, envoltada d’avets alts que creen una sensació d’aïllament i calma total. Els últims metres abans del coll de la Creu d’Eixol són els més durs, amb pendents pronunciades, però la recompensa és immediata: al cim, el paisatge s’obre i s’estén una panoràmica immensa de prats alpins inclinats i revelant les successives capes de muntanyes que s’estenen fins a l’horitzó on es poden distingir muntanyes icòniques com el Pic de l’Orri.

El descens final ens deixa a Sitges, un dels pobles més emblemàtics de la costa catalana. Entrem al nucli pel passeig marítim, seguint el carril bici que recorre la platja fins al centre històric. L’aire salat, les palmeres i les cases blanques anuncien l’arribada al mar. Una etapa curta però intensa, que uneix el silenci de les vinyes el mar Mediterràni.

Des de Senet, una breu pujada asfaltada ens condueix a la presa del pantà de Baserca, també conegut com a embassament de Senet, situat a 1.361 metres d’altitud. Construït sobre el riu Noguera Ribagorçana, aquest embassament hidroelèctric està envoltat de cims que superen els 3.000 metres, com el Massís de la Maladeta, el Massís del Besiberri o el Pic de Mulleres. El paisatge és granític, abrupte i espectacular: una vall profunda excavada entre muntanyes que acumulen neu bona part de l’any. Un cop superada la presa per un tram de pista molt trencat i amb molta pendent, la pista s’eixampla i la inclinació afluixa seguint el GR11, amb trams oberts que permeten contemplar l’aigua blava del pantà a l’esquerra i els boscos alpins de pi negre i avet que marquen el camí cap al nord.

A la comarca del Bages busquem la nostra següent parada en el camí: cultura i gastronomia en una visita a un monestir medieval que acaba amb un divertit joc, molt adreçat a famílies, en el qual cada equip elabora dues receptes per intentar que el seu restaurant aconsegueixi una estrella. Com que som en plena Ruta del Vi de la DO Pla de Bages, optem per conèixer les tines a peu de vinya, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, unes robustes construccions de pedra seca en les quals s’elaborava el vi. La ruta continua cap al nord. Deixem enrere les petjades dels traginers que transportaven la sal de la muntanya de Cardona i arribem a la comarca del Solsonès, per tastar uns formatges de llet crua d’ovella que elaboren a l’antiga cuina del monestir del Miracle.

La Seu d’Urgell és una ciutat amb un interessant patrimoni vinculat a la seva condició de bisbat, on destaca per sobre de tot la catedral de Santa Maria, l’única íntegrament romànica que es pot veure a Catalunya. Conduïm per la carretera panoràmica que uneix la Seu d’Urgell amb Gósol, amb un traçat que serpenteja entre les pinedes que marquen el límit occidental del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Els primers raigs de sol acaricien les parets de color mel de les viles que anem passant al llarg del camí: el Ges, Adraén, Fórnols, Cornellana o Tuixent, entre d’altres, pobles pintorescos de pedra els habitants dels quals s’han acostumat a viure en altitud i en un aïllament relatiu.

Sortim del Pont de Suert seguint el curs del riu Noguera Ribagorçana, que acompanya els primers quilòmetres d’etapa. Les pistes i camins s’alternen amb trams pavimentats, sempre paral·lels al riu, entre camps, boscos i petits pobles com Les Bordes, Vilaller o Ginast. La vall està envoltada de carenes de muntanyes que s’aixequen progressivament mentre ens endinsem cap al nord. Després de Forcat, trenquem a la dreta per agafar una pista que puja amb fort pendent fins a Senet.

Després d’un passeig pel centre de la localitat, seiem al volant per recórrer la carretera panoràmica entre Balaguer i la Baronia de Sant Oïsme, un itinerari de gran bellesa paisatgística amb vista sobre el riu Segre i el pantà de Camarasa, al costat de la serra del Montsec. El cel d’aquesta zona està declarat Reserva Starlight i és propici per a l’observació astronòmica. En l’espectacular congost de Mont-rebei recorrem el riu Noguera Ribagorçana en caiac, remant al costat de parets de pedra imponents entre les quals discorre el curs fluvial. El congost també es pot recórrer a peu gràcies a un sistema de passarel·les elevades. Acabem el dia a la Pobla de Segur, on abans de sopar assistim a un taller d’elaboració de ratafia, el conegut licor fet a base d’herbes.

Sortim de Castelló d’Empúries pedalant creuant el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una de les zones humides més importants de Catalunya. Les pistes són amples i perfectes per rodar entre camps de conreu i prats inundables habitats per bernats pescaires, flamencs i ànecs collverds. El paisatge és obert i horitzontal, amb el mar proper i els Pirineus al fons. Després de creuar el riu Fluvià, arribem a Sant Pere Pescador, poble marcat pel vent i el riu que serpenteja fins al Mediterrani.

Creuem Les Borges Blanques, capital de les Garrigues i reconeguda per la seva llarga tradició en la producció d’oli d’oliva verge extra, símbol de la comarca. Seguim per pistes de terra compacta paral·leles a la via del tren fins arribar a Juneda, sempre envoltats de camps fruiters. Sortint de Juneda, la ruta connecta amb la Sèquia Quarta del Canal d’Urgell, un dels braços principals del sistema hidràulic, que distribueix l’aigua cap a centenars de camps de l’Urgell i el Segrià. Un mosaic agrícola que dona forma a la identitat de tot aquest territori.

Envoltem el pantà per una pista de terra que s’adapta al contorn de l’aigua, alternant petits repetjons amb trams més plans i oberts. El reflex del cel sobre la superfície i la tranquil·litat de l’entorn el converteixen en un dels moments més memorables de la jornada. En sortir de la pista, només resten 6 quilòmetres d’asfalt per arribar a Solsona, en un tram final ràpid i còmode. L’entrada a la ciutat es fa pels seus carrers tranquils, amb la catedral treient el cap entre teulades, marcant el final d’una etapa que barreja natura, tranquilitat i patrimoni.

Passem les últimes hores de la tarda a les platges de la Costa Daurada, enllaçades pel camí de ronda que surt de Tarragona en direcció al castell de Tamarit. La sendera transita per platges, cales petites i pel bosc de la Marquesa, l’únic espai natural verge d’aquesta part del litoral. Cambrils, una important destinació gastronòmica de la Costa Daurada, és una bona opció si es vol provar la cuina marinera tradicional. Per a una divertida experiència en família, PortAventura World compta amb atraccions excitants per a totes les edats.

Deixem enrere Reus en direcció a Riudoms per pistes de gravel suaus i amples que travessen un mosaic de camps d’oliveres i ametllers. L’ambient es torna més tranquil i el terreny, progressivament va baixant suament, fins que arribem a Cambrils, on el mar Mediterrani apareix al davant nostre. A partir d’aquí seguim el passeig marítim pel carril bici, un tram tranquil, pla i gaudint de les impressionants vistes que ens regala la Costa Daurada.

Des del punt més alt, el camí inicia una baixada cap a Miravet, conegut pel seu castell templari i el seu pas històric sobre el riu. Continuem per camins secundaris i pistes entre camps de fruiters i conreus de secà, passant per Benissanet, fins a arribar a Móra d’Ebre, capital de la Ribera d’Ebre. El riu Ebre es converteix de nou en protagonista i tanca una etapa plena d’història i natura. Una jornada que respira autenticitat en cada revolt.

Sortim del Vendrell, després d'haver visitat el Museu de Pau Casals, recordant la figura del fill il·lustre de la ciutat i símbol de la música catalana. Els primers quilòmetres transcorren en direcció a Sant Jaume dels Domenys, per carreteres secundàries i pistes de grava envoltades de vinyes i camps. Al sortir del poble, iniciem per carretera la pujada sostinguda de 8km al Coll de les Ventoses (560 m), el punt més alt de l’etapa. La carretera regala àmplies vistes sobre el Penedès, el mar Mediterrani al fons i les muntanyes interiors que marquen la transició cap a la Conca de Barberà.

Sortim de Manresa pel Camí de les Pedreres, on ja des de les primeres pedalades s’observa a la llunyania la silueta inconfusible de Montserrat. Seguim per pistes i trams de bosc que s’estenen entre Castellgalí i El Pinyot, en un entorn tranquil i ombrívol. El massís es fa cada cop més proper i imponent a mesura que avancem cap al poble de Marganell. Deixem la pista i agafem una carretereta que ens regala una de les millors panoràmiques de Montserrat, amb les seves agulles i parets verticals perfectament definides.

La muntanya de Montserrat és encara més colpidora durant un vol en helicòpter. Després d’aterrar, amb una emoció que ens durarà la resta de la jornada, tastem el mató artesà, que amb una mica de mel és deliciós, i un got de ratafia. Per aprendre més coses sobre les herbes i les plantes que porta aquesta popular beguda, visitem un viver de plantes autòctones al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i fem un itinerari per l’entorn.

Des d’Arròs, la carretera comença a guanyar altura de forma constant. Els primers 7,5 km són exigents, amb pendents sostinguts. La vegetació i l’aigua és abundant: boscos d’avets, faigs i roures. Els últims 2,5 km fins al Saut deth Pish, una cascada emblemàtica de la Val d’Aran, són més suaus i permeten gaudir del paisatge i començar a veure la immensitat de la vall. A partir d’aquí deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que continua pujant uns 6,5 km, amb trams constants però mai tècnics. El camí s’endinsa a la vall, flanquejat per prats verds banyats per les aigües de les cascades que alimenten el riu Varradòs. Si ens girem, les vistes sobre la Val d’Aran són espectaculars. Finalment, arribem al Coll de Varradòs (2.049 m), punt més alt de la jornada.

Al peu del Montsant, abans d’arribar a Poboleda, un altre dels bonics pobles del Priorat, ens trobem amb Escaladei. La primera cartoixa de la Península, responsable del nom de la comarca del Priorat, ens parla del passat monacal i eremític de l’actual Parc Natural del Montsant, una serra carregada de gran simbolisme i molt apreciada per escaladors de tot el món. A l’allotjament ens havien recomanat una excursió que surt de la Morera de Montsant i puja al Montsant pel grau de Barrots, un itinerari curt de senderisme que arriba fins al Balcó del Priorat, una terrassa natural enganxada a la roca amb vista àmplia sobre la comarca. Ens l’apuntem per quan tornem perquè volem gaudir de la tarda a Siurana, Poble amb Encant, amb les seves cases penjades d’un cingle i una vista privilegiada sobre el pantà. Mentre la guia que dirigeix la visita ens parla dels sarraïns que van arribar a la localitat, a la muntanya del davant els escaladors es posen a prova per encadenar algunes de les rutes d’escalada esportiva més prestigioses del món.

A la tarda ens reunim tots de nou i continuem per carretera fins a Bagà, i fem una breu parada a Guardiola de Berguedà per visitar el magnífic cenobi benedictí de Sant Llorenç. Acabem el dia amb un assortit ben merescut de receptes locals. Sobre la taula van desfilant els pèsols negres amb cansalada viada, les patates emmascarades amb botifarra negra i els trumfos (patates) amb col. Després de sopar fem una passejada pel pintoresc poble de Bagà.

Hem entrat a la comarca del Priorat, terra dels vins de la denominació d’origen (DO) Montsant i la denominació d’origen qualificada (DOQ) Priorat, conduint per una carretera amb vista al Montsant. La primera llum del dia tenyeix de tons vermellosos la cresta d’aquest massís de conglomerat. Al Priorat es poden fer moltes activitats per descobrir el món apassionant del vi i la seva cultura, nosaltres decidim començar per la part històrica i parem a la cooperativa de Falset-Marçà, un altre dels cellers d’arquitectura modernista, com els que vam visitar ahir. Quan estàvem esperant que aparegués el guia per començar la visita, es va presentar en Blai, un pretès treballador que ens va explicar, en clau d’humor, el procés d’elaboració del vi. Des de Falset iniciem un recorregut per una de les carreteres més espectaculars de les comarques de la Costa Daurada, amb vista a la vinya del Priorat, estructurada en terrasses, i als pobles de Gratallops, la Vilella Alta i la Vilella Baixa, entre d’altres. Queden pendents per a un altre viatge alguns pobles que per si mateixos mereixen una visita i que fan necessari un petit desviament de la ruta, com ara Porrera, Torroja del Priorat o Cabacés.

Nosaltres seguim fins a Palamós perquè ens hem apuntat a un dels tallers de cuina de l’Espai del Peix. En aquesta aula gastronòmica fem un recorregut històric i cultural pel consum de peix i aprenem a cuinar diversos plats de la que es coneix amb el nom de “cuina de barca”, la que fan els pescadors a bord. En un dels plats que preparem no hi poden faltar l’arròs de Pals i la gamba de Palamós. Amb els vaixells entrant a port per portar les seves captures a la llotja, que també es pot visitar per seguir en viu la subhasta, posem el rumb cap al celler Brugarol, a prop de Palamós, que a més de destacar pels vins ho fa per l’arquitectura, ja que va ser dissenyat per l’estudi RCR, de la localitat d’Olot, guanyadors del prestigiós premi Pritzker.

Sortim d’Olot, ciutat envoltada de volcans i capital de la Garrotxa, entre camps i horts fins arribar a la Fageda d’en Jordà, un dels boscos més màgics del país. El faig hi creix sobre un sòl ondulat format per la lava del volcans de la zona, creant un relleu ple de tossols i formes irregulars. El silenci, la llum filtrada i l’olor de terra humida converteixen aquest tram en una experiència única dins del recorregut.

Deia Camilo José Cela en el seu llibre Viatge al Pirineu de Lleida que les cames són les ales del cor. Caminar pels camins és una de les millors maneres de conèixer el territori, així que a la tarda, des de Salardú, emprenem una caminada per visitar una meravella de la natura: la concentració lacustre més gran dels Pirineus, el circ de Colomèrs, situat en l’àrea d'influència del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La ruta completa abasta set llacs glacials, però nosaltres no som tan ambiciosos i només pugem fins al refugi. Al llarg del camí ens trobem amb dos llacs, diversos rierols, ponts i variades formacions rocoses. Ja al refugi, ens asseiem amb un cafè a la mà per gaudir de les vistes de l’estanh de Colomèrs i els cims de les muntanyes circumdants que s’hi reflecteixen. La pau era això. Des del refugi es poden iniciar un parell d’itineraris circulars, un de curt i un altre de llarg, per enllaçar els diferents llacs. Acabem el dia amb una olla aranesa que ens ajuda a carregar de nou les piles.

Des d’Horta de Sant Joan accedim a la Via Verda de la Val de Zafán, un itinerari cicloturista, amb molt poc desnivell, que permet arribar fins a Sant Carles de la Ràpita, en el seu traçat original, o fins al Delta si a Tortosa connectem amb el GR-99. Aquesta variant permet gaudir del paisatge canviant de les Terres de l’Ebre, des del massís del Parc Natural dels Ports, a la part nord, passant per la llera del riu Canaletes i viaductes espectaculars, fins arribar a les planícies del Delta i la costa. La facilitat del servei de lloguer de bicicletes amb recollida en un punt acordat ens porta a decidir pedalar per un dels trams de la Via Verda, en direcció a Bot. En arribar a aquesta petita localitat fem una parada en un antic ferrobús d’origen alemany reconvertit en bar.

Després de les emocions, la visita a alguns artesans del formatge de muntanya ens retorna les pulsacions al seu ritme habitual. Ens apuntem a conèixer el procés d’elaboració i a degustar els productes d’unes formatgeries que han obtingut prestigiosos guardons com ara el World Cheese Award. Abans d’acabar el nostre dia al Pallars Sobirà, ens desviem uns quilòmetres per acostar-nos a la pintoresca localitat de Gerri de la Sal, on visitem l’emmurallat barri antic, un monestir del segle XI, un pont medieval i unes salines amb el seu Reial Alfolí o Casa de la Sal, monuments, tots, catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Sortim de Banyoles vorejant l’estany pel carril bici Banyoles–Melianta i continuem per pistes amples i planeres entre camps, fins arribar a la Platja d’Espolla, un dels espais naturals més singulars de Catalunya. Aquest estanyol intermitent, que només s’omple amb aigües subterrànies, forma un paisatge únic on la vida s’adapta als cicles d’aigua i sequera. Des d’aquí, la pista continua pel pla de Martís, fins arribar al riu Fluvià.

Deixem Tarragona d’hora per arribar fins a les Terres de l’Ebre. Comencem el dia amb la visita a l’Ametlla de Mar, localitat amb algunes de les millors i més variades cales de Catalunya i que forma part de la marca Barris i Viles Marineres. En el port, que encara conserva l’encant dels antics pobles mariners, pugem a una embarcació on ens equipen amb vestits de neoprè per nedar entre tonyines vermelles del Mediterrani, exemplars enormes amb un pes superior als dos-cents quilos. L’activitat acaba amb una degustació d’aquest producte: la gastronomia és un dels grans pilars de les Terres de l’Ebre. Una altra bona alternativa al bany amb les tonyines és continuar fins a l’Ampolla per navegar per la badia del Fangar, activitat que inclou la visita a les muscleres on es conreen les preuades ostres i els musclos, uns productes frescos que es poden degustar allí mateix acompanyats d’una copa de cava.

Un cop creuem el Ter, la ruta esdevé més rural i cultural. Passem per Gualta i Ullastret, antic poblat ibèric i un dels nuclis medievals més ben conservats de la zona. La següent parada és La Bisbal d’Empordà, capital comarcal i coneguda per la seva tradició ceràmica, als tallers encara s’hi sent el soroll dels torns i el color de les rajoles omple els carrers. Els últims quilòmetres ens porten a Peratallada, un autèntic tresor medieval amb carrers empedrats, portals fortificats i façanes de pedra daurada, i a Sant Feliu de Boada, petit nucli d’origen feudal envoltat de camps i masos centenaris. Des d’aquí, un últim tram entre camps i camins rurals ens condueix fins a Pals, final d’etapa, on el nucli antic i la seva torre romànica tanquen una jornada plena d’història i autenticitat empordanesa.

Deixem Falset per una carretera plena de corbes que baixa i puja entre vinyes perfectament traçades en terrasses, passant per Gratallops i Vilella Baixa. A mesura que avancem, el Parc Natural de la Serra del Montsant es fa cada cop més proper i imponent, amb les seves parets verticals de roca calcària que dominen l’horitzó. El trajecte és un autèntic espectacle visual: pobles penjats, camins que s’enrosquen sobre els turons i l’olor del vi que impregna l’aire.

El tram final ens porta cap a la Garrotxa, seguint un pendent suau fins al coll d’en Bas (589 m), punt més alt del recorregut. Des d’aquí, una lleugera baixada ens introdueix a la Vall d’en Bas, una de les zones agrícoles més fèrtils i boniques de la comarca. Els camps verds, les masies disperses, boscos i pobles amb encant i el perfil dels mes de quaranta cons volcànics anuncien l’arribada a Sant Esteve d’en Bas, final d’etapa i l’entrada a la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Arribem a Súria, a on podem fer parada per visitar el seu nucli antic amb encant medieval, i continuem per una pista paral·lela al riu Cardener, que ens porta fins a Callús. A partir d’aquí, la ruta canvia a una carretera secundària que serpenteja entre camps i masies, amb el paisatge transformant-se a poc a poc: els boscos deixen pas a zones més obertes i urbanitzades. Passem per Sant Joan de Vilatorrada i finalment entrem a Manresa pel Camí de la Joncadella, on els primers edificis anuncien l’arribada a la capital del Bages i el final d’una etapa plàcida però plena de contrastos.

Ja a la plana, la ruta enllaça amb l’itinerari ciclista de la Volta a l’Estany de Banyoles, un recorregut circular d’uns 6,5 km que voreja l'estany per camins ciclables. És un final perfecte: un entorn tranquil, ple d’ocells i vegetació aquàtica. El reflex del cel sobre l’aigua i la sensació de calma posen el punt final a una travessa que ha recorregut tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa fins a les aigües quietes del l'Estany de Banyoles.

El viatge continua en direcció nord amb la intenció de conèixer el patrimoni modernista industrial de Terrassa, una de les Ciutats i Viles amb Caràcter, la masia Freixa amb els seus arcs parabòlics, i fer una ruta pels jardins més destacats de la ciutat i les seves esglésies visigòtiques. És un conjunt patrimonial d’excepció en l’àmbit europeu, on podem fer un recorregut per diversos segles de la història de l’art.

La parada següent és Monistrol de Montserrat, on agafo el tren cremallera per pujar a la muntanya de Montserrat, fer una visita a la Moreneta i gaudir d’un paisatge icònic, carregat de simbolisme. Les albes a la muntanya són impressionants, per la qual cosa decideixo quedar-me a passar la nit a les cel·les del monestir.

Sortim de La Pobla de Lillet per la carretera que s’enfila cap al Coll de la Merolla (1.108 m), pas natural entre el Berguedà i el Ripollès. La pujada, d’uns 8,5 km, és suau i molt agradable, amb moltes corbes i trams ombrívols que travessen boscos de pi roig, faig i avet. A mesura que guanyem altura, el paisatge alterna parets de roca i petits prats oberts fins a coronar el coll, on la vista s’estén cap a les muntanyes dels voltants i la serra de Montgrony.

Sortim de Sant Joan de les Abadesses seguint la Via Verda del Ferro i del Carbó fins a Sant Pau de Segúries, un tram molt suau i agradable que segueix el curs del riu Ter entre boscos i prats. Després de la via verda, continuem per carreteres secundàries fins a Camprodon, un dels pobles més emblemàtics de la zona. El seu pont romànic sobre el riu Ter, el carrer Major i les cases de pedra reflectides al riu donen un ambient acollidor i autèntic.

Creuem Mataró i seguim cap a Argentona, on deixem enrere la costa per tornar a enfilar la Serralada Litoral. Pugem parcialment el Coll de Parpers per carretera i després prenem una pista forestal que travessa el massís en direcció al Vallès. El terreny alterna trams de sauló amb zones boscoses i obertes, fins a començar la baixada cap a Cardedeu, vila amb un ric passat agrícola i modernista, on encara es conserven masies i edificis d’estil noucentista envoltats de camps i plataners. Ja al pla, el paisatge esdevé rural i agrícola: pistes entre camps de cereals, torrents i masies, amb la Riera de Cànoves i el Torrent del Pla com a companys de ruta. Els últims quilòmetres són de pujada progressiva i suau fins arribar a L’Ametlla del Vallès, final d’etapa entre camps i boscos, amb vistes a la plana del Vallès.

Al port de l’Ampolla ens espera una embarcació per navegar per la badia del Fangar i fer una degustació de musclos i ostres de la manera més fresca possible, acabats de treure de les muscleres on es conreen. Per passar la nit triem una antiga barraca, la casa tradicional dels arrossars, convertida en allotjament. Al capvespre, amb una copa de vi de la garnatxa blanca que tan bons resultats dona a la Terra Alta i els camps d’arròs inundats com a mirall, gaudim d’una de les millors postes de sol que hem vist.

Després de comprar una mica de mató tradicional a les botigues que hi ha al voltant de la plaça del santuari, faig la baixada de la muntanya amb l’Aeri, el telefèric que sobrevola la vall del Llobregat. Toca recuperar el cotxe per recórrer la carretera que creua el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Encara que em crida l’atenció l’opció d’acostar-me a Sant Fruitós de Bages per fer un salt en tàndem, un minut de caiguda lliure des de 4.000 metres d’altura, decideixo ajornar-lo per quan torni en companyia i pugui compartir l’aventura.

Són moltes les opcions i les activitats per conèixer la morfologia del Delta, podem navegar pel riu o la mar, pedalar per tranquils camins rurals o conèixer els processos del cultiu de l’arròs. Nosaltres ens decantem per aproximar-nos a la fauna d’aquest espai natural singular, per tant toca matinar molt perquè ens hem apuntat a una sortida per observar aus al delta de l’Ebre i els animals estan molt més actius durant les primeres hores del dia. Amb l’ajuda d’uns prismàtics i un telescopi, que ens facilita el naturalista que ens acompanya, observem espècies com ara l’arpella, el capó reial, el cabussó i una bandada de vistosos flamencs. Per entendre una mica millor el Delta i la fragilitat d’aquest valuós espai natural declarat Reserva de la Biosfera —més de 300 espècies d’ocells hi nien o s’hi aturen de pas—, entrem a MónNatura Delta, centre d’interpretació de la natura i de les formes de vida i recursos tradicionals.

Tornem a Ribes de Freser amb el tren cremallera i reprenem la ruta fins a Camprodon, on passem pel pont medieval i comprem diverses capses de galetes artesanes. Entre Camprodon i Olot la carretera passa per pobles molt bonics; si es disposa de temps, cadascun mereix una parada: Beget, Poble amb Encant, Sant Joan les Fonts, amb el seu pont medieval, i Castellfollit de la Roca, penjat d’una paret basàltica que emergeix del paisatge com si es tractés de la proa d’un vaixell. Després d’un dia complet ens dirigim a una de les masies convertides en allotjament que podem trobar al voltant d’Olot.

Després de comprar alguns pots de les famoses anxoves de L’Escala, cerquem les postres en una sidreria, on tastem unes delicioses pomes de Girona i alguns productes derivats, com la sidra, els sucs, la compota i el vinagre. A l’Espai del Peix de Palamós ens posem el davantal per afegir-nos al taller de cuina marinera i aprendre a cuinar diverses receptes, incloent-n’hi alguna amb arròs de Pals. Ens expliquen que també podem acompanyar una de les barques que surten a pescar gambes a la vila marinera de Palamós.

El parc PortAventura World no ha parat de créixer des de la inauguració l’any 1995. Té sis àrees temàtiques: la Mediterrània, Polinèsia, la Xina, Mèxic, el Far West i Sésamo Aventura, dirigida als més petits de la família. Algunes de les atraccions més sol·licitades són el Shambhala, una gran muntanya russa en la qual s’aconsegueixen velocitats de més de 130 quilòmetres per hora; Furius Baco, una altra muntanya russa, dedicada al món del vi, i Angkor, una aventura aquàtica inspirada en Cambodja en la qual es fa un recorregut en una barca que s’endinsa a l’interior de la jungla, on van apareixent diferents animals salvatges amb els quals cal lluitar amb pistoles d’aigua. Una gran batalla naval posa punt final a l’emocionant aventura. Un altre senyal d’identitat del parc és la gran qualitat dels seus espectacles, la programació dels quals van renovant anualment, incloent-hi actuacions i jornades temàtiques en períodes com Halloween o Nadal. L’oferta d’oci es complementa amb els parcs Ferrari Land i Caribe Aquatic Park. A la zona dedicada al món del Cavallino Rampante, recomanada per a tota la família, podem convertir-nos en pilots gràcies a un avançat simulador, provar la nostra habilitat com a mecànics en una aturada a boxs (pit stop) o sentir la força de l’acceleració d’un vehicle de Fórmula 1 aconseguint els 180 quilòmetres per hora en només cinc segons.

Després de seguir la ruta Miravinya, que ens porta fins a cinc miradors, tenim opcions com conèixer la Ruta del Xató o anar a tastar els vins de malvasia de Sitges, a la Costa Barcelona, però seguim la Ruta del Vi del Penedès amb la idea de fer dues activitats: oleoturisme per tastar l’oli d’oliva verge extra (OOVE) a la Bisbal del Penedès i un tast al Vendrell dels vinagres que s’han servit, durant més d’una dècada, a la gala de lliurament dels Premis Nobel. El dia acaba amb una passejada en un carro de pagès que surt des del celler modernista de Nulles, ja a la Ruta del Vi de la DO Tarragona.

Sortim de Girona seguint pistes amples i ben compactades que s’enfilen suaument paral·leles al riu Ter. El camí avança entre camps de conreu i boscos on dominen els verns, àlbers, freixes i salzes, arbres que aprofiten la humitat constant del riu. La llum s’escola entre les fulles i el so de l’aigua acompanya el pedaleig. Passem per Sant Gregori i Bonmatí, on el paisatge comença a fer-se més rural i el relleu més ondulat.

Abans de seguir cap a Barcelona, on tenim previst passar la nit, ens aturem a Alella per fer una visita a un celler, on obrim un cava rosat ecològic que combina a la perfecció amb les maduixes de Vallalta. Els vins d’Alella, citats per Plini com a vins laietans en època romana, surten de petites vinyes que miren a la mar. Dues altres visites interessants a la zona són el circuit Barcelona-Catalunya, que ofereix diverses experiències relacionades amb la conducció a alta velocitat i és la seu d’una de les proves més importants del mundial de motociclisme, i la Roca Village, amb més de 140 botigues a l'aire lliure de marques de luxe nacionals i internacionals amb estalvis de fins al 60% sobre el preu original, durant tot l'any, i a només 40 minuts de Barcelona. Entrem a Barcelona, punt final d’aquest tram del Grand Tour de Catalunya.

Sortim d’Horta de Sant Joan i de seguida ens incorporem al Camí Natural de la Via Verda de la Val de Zafán, un traçat ferroviari en desús reconvertit en camí cicloturista que descendeix suaument direcció sud. La ruta transcorre entre muntanyes i boscos mediterranis, passant per Bot, i creuant nombrosos ponts i túnels, alguns il·luminats i altres no, motiu pel qual és recomanable portar llum. El traçat acompanya el riu Canaletes, que apareix i desapareix entre congostos i gorgs d’aigua clara, creant una sensació constant d’aventura i calma alhora. Un tram emblemàtic, on la natura i la història ferroviària es troben.

Conduïm fins a la rodalia de Banyoles, al voltant del llac hi ha diverses opcions de càmping i nosaltres optem pel glamping. Les nostres habitacions són unes curioses bombolles transparents situades en plena natura que ens permeten contemplar el cel estrellat des del llit.

La ruta passa per Puigcerdà, localitat al costat d’un bonic llac. Entre els seus carrers podem seguir els passos d’una de les novel·les de Carlos Ruiz Zafón. A set quilòmetres escassos de Puigcerdà, en un desviament de la ruta, hi ha l’opció de visitar la farmàcia de Llívia, una de les més antigues d’Europa. Seguim per carreteres locals que arriben a pobles de toponímia curta i embotits contundents, com el bull blanc i negre i el pa de fetge. Després de passar Urtx, Alp i Das, pugem fins a Meranges, un poble de perfecta arquitectura rústica de muntanya i un llac preciós, el de Malniu. Des dels 1.590 metres d’altitud del poble contemplem tota la Cerdanya.

La nostra parada següent és Vic. La seva plaça Major és una de les més emblemàtiques de les comarques catalanes, una monumental plaça porticada que sempre està més animada durant la celebració del mercat setmanal. Després de la visita guiada a la ciutat, en la qual veiem un destacat temple romà, la catedral i els carrers que van formar part del call, entrem en un assecador centenari per tastar els embotits que han donat fama a Vic, la llonganissa i el fuet. Dediquem la tarda a conèixer les llegendes de bruixes i bandolers a l’Espai Montseny de Viladrau, un centre d’interpretació sobre el Parc Natural del Montseny, i a fer senderisme per una ruta circular que recorre el cor del massís. En aquesta Reserva de la Biosfera se succeeixen els paisatges amb boscos de faigs, avets i roures; podem trobar-hi sequoies com les de Can Casades, o veure la vegetació de ribera al costat dels rius que creuen el parc. Les vistes que es tenen des de qualsevol dels cims emblemàtics del Montseny valen prou la pena per plantejar-se l’ascens si es disposa del temps necessari. Sens dubte, cal tornar a la tardor, quan les fulles formen un tapís preciós en el sotabosc i Viladrau celebra la Fira de la Castanya.

La vegetació al voltant de la carretera ens priva de qualsevol vista fins a la meitat de la baixada que ens descobreix per on segueix la carretera i podem disfrutar de les vistes de tota la vall. El llarg descens ens condueix directament al Monestir de Poblet, Patrimoni Mundial de la UNESCO i una de les joies del Cister català. Des d’aquí deixem l’asfalt per agafar una pista que serpenteja entre oliveres i conreus, passant per l’Espluga de Francolí, fins arribar a Montblanc, una vila emmurallada amb un nucli medieval que conserva tot l’encant de segles passats.

Sortim de Lleida creuant el riu Segre i de seguida ens incorporem a la Ruta dels Llacs, un itinerari cicloturista que connecta la ciutat amb el Pirineu seguint antics camins de servei del ferrocarril. El primer tram és completament planer i amb pistes i camins molt llisos, envoltat de camps de cereals, fruiters i cigonyes que acompanyen el trajecte. El riu ens queda a la dreta, serpentejant lentament entre marges i petites basses que sobrevolen els ocells. Entrem a Balaguer amb el castell Formós i el santuari del Sant Crist al fons. Un bon lloc per fer una pausa i tastar la típica coca de recapte abans d’encarar la segona meitat del dia.

Seguim ara la Ruta del Vi de la DO Terra Alta. Aquesta comarca concentra la producció més gran de garnatxa blanca del món. Per conèixer moltes de les històries que amaga aquest raïm de marcat caràcter mediterrani, entrem a les catedrals del vi de Gandesa i el Pinell de Brai, les dues més impressionants entre els cellers modernistes de Catalunya. Quan passem per la Ribera d’Ebre prometem tornar-hi a l’època de la floració, entre febrer i abril, quan els ametllers, els presseguers i els cirerers omplen els camps de tonalitats blanques i rosades.

Com que som en terres de la indicació geogràfica protegida (IGP) Poma de Girona, seguim fins a Palau-sator per visitar una sidreria, on comprem diferents productes derivats d’aquestes pomes. I no només el que és més obvi, la sidra, sinó també sucs, confitures i vinagre. La ruta s’apropa de nou a la costa, a les cales de Begur, una altra de les localitats inclosa en la marca Barris i Viles Marineres. Ningú va plasmar millor les comarques de l’Empordà que l’escriptor Josep Pla. Si ens interessa la seva literatura i els seus paisatges és recomanable acostar-nos fins a Palafrugell, on hi ha la Fundació Josep Pla, i a Calella de Palafrugell, Poble amb Encant, per recórrer els paisatges d’infància de l’escriptor, que va passar els estius a la casa familiar de la platja del Canadell.

De camí cap a la costa, conduint per la Carretera del Vi, faig una parada al castell d’Olèrdola, un conjunt monumental des del qual es té una vista excel·lent de la plana del Penedès i del Garraf. Sitges, en la llista de Barris i Viles Marineres, és una de les localitats més boniques de la costa catalana. Des del passeig marítim pujo les escales fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, situada en un petit promontori que ofereix una àmplia panoràmica de les platges de Sitges. El passeig pel centre històric, de carrers emblanquinats i frescos, em porta fins al museu Maricel, amb una col·lecció artística notable. En sortir, no dubto a tastar un dels vins més curiosos que es produeixen a Catalunya, un dolç fet amb malvasia, que es continua elaborant gràcies a la Fundació Hospital Sant Joan Baptista.

Dediquem les hores següents a fer una visita pausada a un dels millors espais expositius de Barcelona, la Fundació Miró. Va ser creada amb el fons procedent de la col·lecció privada del pintor i es complementa amb obres d’artistes contemporanis. Una altra opció interessant és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que fa un recorregut per més de mil anys d’història de l’art gràcies a una de les millors col·leccions mundials d’art romànic. Decidim acomiadar-nos de Barcelona com vàrem iniciar el viatge, des de les altures. Viatjant en la cabina del telefèric de Montjuïc tenim vistes privilegiades de la ciutat. Baixem a la parada Mirador per passejar per frondoses zones verdes, des d’on gaudim de la posta de sol i veiem com es van il·luminant els principals edificis d’aquesta ciutat oberta al Mediterrani.

Després del coll, baixem pel Camí de Caulés per una llarga baixada per deixar enrere el massís i entra a les terres més obertes del Gironès. Creuem l’autovia per un pas subterrani i pedalem entre camps de conreu, masies i petits boscos de pi i alzina. El terreny és suau i planer, ideal per mantenir un ritme constant. Passem per Cassà de la Selva i Quart, pobles tranquils envoltats de terres de cultiu, on ja es respira l’ambient de la plana gironina.

El nostre idil·li amb el Modernisme continua a la ciutat de Reus, una de les Ciutats i Viles amb Caràcter i localitat natal de Gaudí. Encara que és a Lluís Domènech i Montaner a qui devem els millors edificis de la ciutat, com ara la Casa Rull, la Casa Gasull, la Casa Navàs i l’Institut Pere Mata, amb el seu espectacular Pavelló 6 o dels Distingits. La visita acaba en el Gaudí Centre, un centre d’interpretació on aprenem com organitzava Gaudí els espais en funció d’elements com l’aigua, la llum i l’aire. Molts dels edificis modernistes van ser aixecats gràcies a la bonança econòmica que va portar l’exportació del vermut. Reus ha conservat una gran tradició del vermut com a beguda protagonista a l’hora de l’aperitiu. Al migdia, entrem en una antiga fàbrica per degustar i conèixer la història d’aquesta beguda macerada.

Deixem l’asfalt i prenem una pista que continua guanyant alçada fins al Coll de Sant Pere (1.420 m) i, més amunt, fins al Coll de Sas (1.483m), punt més alt de l’etapa. El camí serpenteja entre prats d’alta muntanya i boscos clars, amb vistes espectaculars del Tossal de la Costa (1.867 m) i la Vall de Barrabés a l’esquerra. És un tram solitari i autèntic, on només se sent el vent i el soroll de les rodes sobre la grava. Després del coll, es fa un breu descens fins al petit poble de Sas, un conjunt de cases de pedra amb encant pirinenc.

El desig de conèixer millor el peix del Mediterrani ens porta a fer una ruta pel moll de la Barceloneta amb un pescador, que ens va explicant anècdotes del seu ofici i ens mostra la subhasta a la llotja. La resta de la tarda la dediquem a la visita guiada per establiments emblemàtics, com les tradicionals botigues d’ultramarins, on comprem productes tradicionals de la gastronomia catalana. Per sopar hem reservat taula en un dels restaurants amb estrelles Michelin de Barcelona —n’hi ha més de cinquanta per tot Catalunya—, on ens sorprèn l’excel·lent relació qualitat-preu del menú degustació i el predomini dels productes frescos i de proximitat.

Des d’aquest mirador natural es pot contemplar bona part dels cims de la zona, la plana de l’Alt Urgell i fins i tot el Principat d’Andorra. L’Orri és un punt d’enllaç natural entre el Pallars i l’Alt Urgell, i la seva panoràmica és una de les més àmplies de tot Catalunya. Des del cim, comença un llarg descens per pistes forestals que serpentegen la cara sud del massís. Els primers trams són suaus i ràpids, mentre que més avall el terreny es torna més pedregós i tècnic en alguns punts, sempre envoltat de boscos de pi negre, bedolls i roures.

La ruta comença a la ciutat de Terrassa. En deixar enrere el nucli urbà, agafem una pista de gravel que ens porta fins a la Riera de les Arenes, que seguirem fins arribar a Matadepera, on comença el veritable repte del dia: el Coll d’Estenalles. Aquest port clàssic de la zona té 11 km de llargada amb un pendent mitjà del 3,3% (amb algun tram que arriba al 9%) i s’ascendeix totalment per carretera fins als 870 m d’altitud. A mesura que avancem, les siluetes de La Mola i el Montcau apareixen davant nostre. La vegetació del parc ( la moixera, el boix i el roure ) ens acompanya tot l’ascens. És un port agradable, amb trams de rectes llargues i d’altres de corbes revirades que fan que la pujada sigui entretinguda.

La vista des del terrat de l’hotel, on tinc preparat l’esmorzar, m’ofereix una panoràmica de 360 graus sobre Barcelona, des de la ciutat que mira a la mar fins a la que mira a les muntanyes. Tinc la platja als peus, al fons es veu la Sagrada Família i els moderns edificis de la Vila Olímpica i la torre Glòries, icones arquitectòniques del perfil de la ciutat. El cel, com durant més de tres-cents dies l’any, és clar: una invitació a recórrer els carrers de la ciutat amb bicicleta. La ruta triada em porta a pedalar, amb una curiosa bicicleta ecològica de bambú, per arribar a diversos murals d’art urbà.

Circulem en paral·lel a la costa fins a la parada següent, Tossa de Mar, deixant al nord el massís de les Gavarres —dels seus boscos d’alzines i sureres en surt una producció important de taps de suro—. Prenem el primer cafè del dia amb vista a la muralla de Tossa de Mar. Pel barri de pescadors de Sa Roqueta arribem fins al Portal, l’accés a la Vila Vella, on hem quedat per començar una visita guiada que inclou l’entrada al Museu Municipal per veure una obra de Marc Chagall. Després del passeig per la part més antiga d’aquesta localitat fortificada, decidim seguir el tram del camí de ronda que va fins a cala de Giverola per treure el cap al mirador de Sant Jaume, un balcó amb espectaculars vistes dels penya-segats i de la població amb el castell.

Des del monestir comença una baixada inoblidable, per carretera plena de revolts i vistes al mar que donen la sensació que hi caurem a dins. A mesura que perdem alçada, el blau del Mediterrani s’apropa fins que entrem a Port de la Selva, pintoresc poble mariner envoltat de muntanyes i banyat pel mar, on el silenci del Cap de Creus es barreja amb l’olor de sal i el so de les veles al port i punt final d’aquesta etapa.

Un cop coronem, la recompensa és la baixada cap a Navarcles passant per Talamanca, amb el seu castell reconstruït al segle XVIII. El primer tram és una carretera molt divertida plena de curves i amb vistes a les parets rogenques del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac molt espectaculars. Més endavant, a bona part del Bages. En total són uns 19 km, amb quatre petites pujades que trenquen la monotonia del descens. En arribar a Navarcles, el paisatge canvia radicalment: deixem enrere el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac per entrar al Bages per camins rurals i agrícoles entre camps.

Superat el punt més alt, comença una llarga i espectacular baixada. Els primers quilòmetres transcorren per la zona de Santa Fe del Montseny, entre túnels naturals d’arbres alts i ombrívols. Més avall, la carretera s’obre i es multipliquen les corbes, és una baixada ràpida, divertida i amb l’asfalt en excel·lent estat. Des de diversos miradors es pot veure la plana del Vallès i la serralada litoral al fons. A mesura que perdem altura, la temperatura puja i la vegetació canvia, deixant pas als pins i als alzinars mediterranis. Un últim tram per pista, ja de baixada suau, ens porta fins a Sant Celoni, poble amb carrers plens d’història, esglésies barroques i encant medieval, on finalitza l’etapa.

Entrem al Penedès i les seves vinyes, que s’estenen fins a la vora del mar. Per conèixer de primera mà la singularitat d’aquesta comarca visitem dos espais magnífics, el museu Vinseum, a Vilafranca del Penedès, i el Cava Centre, a Sant Sadurní d’Anoia, on aprenem coses tan curioses com el procés de formació de les bombolles al cava. L’oferta d’enoturisme al Penedès és inabastable: tastos, rutes amb bicicleta o esmorzars entre vinyes, entre altres experiències. Optem per recórrer una vinya familiar en un Mehari i continuem amb un dinar campestre.

Sortim de Tortosa seguint el Camí Natural de la Via Verda de la Val de Zafán, una antiga línia ferroviària reconvertida en via ciclable que recorre el curs del riu Ebre. El traçat és pràcticament pla i molt còmode, passant pels pobles d’Aldover i Xerta, on el riu i els camps d’horta marquen el ritme. Deixem la Via Verda i fem un trosset per carretera abans de trencar cap a una carretera secundària en direcció a Paüls, un tram solitari i agradable que serpenteja entre boscos mediterranis.

La ruta segueix en direcció sud vorejant la badia de Roses, integrada en el grup de les badies més belles del món, i creuant el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, un espai natural amb gran varietat d’ocells. La tarda la reservem per a la història perquè volem conèixer les ruïnes d’Empúries, el lloc on grecs i romans van entrar a la Península. Triem una visita guiada especialitzada en el comerç i el consum de vi en el món antic. La situació privilegiada de les ruïnes, a peu de platja, ens permet una cosa insòlita: banyar-nos al costat del moll on fa vint-i-cinc segles van atracar els vaixells grecs. A uns sis quilòmetres al sud del recinte arqueològic hi ha l’Escala, localitat declarada Vila Marinera per la seva connexió històrica amb la mar, on visitem el Museu de l’Anxova i de la Sal per conèixer el treball de les factories de salaó que tanta prosperitat van portar a la localitat. Com no pot ser altrament, degustem les famoses anxoves de l’Escala en una de les tradicionals tavernes del centre històric.

Des del coll comença una baixada de 6 km per pista més ampla i còmoda, plena de revolts i amb vistes privilegiades de Josa de Cadí, que apareix encaixat a la vall. El poble, amb cases de pedra i carrers estrets, és un testimoni viu del passat medieval del territori, vinculat a les llegendes càtares i a l’ofici de les trementinaires. Des de Josa prenem la carretera direcció Gósol, un tram de pujada i un de baixada, envoltat de prats i boscos. L’últim tram ofereix una panoràmica magnífica del poble i d’un trosset del massís del Pedraforca, que anuncia l’entrada al Berguedà.

El xuixo de Girona, elaborat amb llet de l’Empordà, ous del Pla de l’Estany i farina de la mateixa ciutat, és un bon inici del nostre recorregut per la cara més dolça de Girona. En la seva versió més clàssica porta farcit de crema, però també en fan amb xocolata negra, poma, ratafia i torró, entre altres gustos. Continuem amb la visita a un obrador de xocolata, on tastem diversos tipus de cacau i uns bombons deliciosos. Fent ruta cap a Vic, a Paisatges Barcelona, fem una parada en un dels forns de la Ruta del Pa i del blat forment a la comarca del Lluçanès per comparar una de les moltes especialitzats que ens ofereixen. A Vic visitarem el mercat i a més de comprar la tradicional llonganissa de Vic, ens apuntem a un taller d’elaboració de fuet artesanal.

Sortim de Sant Celoni en direcció sud, creuant l’AP-7 per un pas subterrani per endinsar-nos a la vall d’Olzinelles. La carretera és estreta i tranquil·la, rodejada per alzines i pins en un entorn verd i humit que conserva l’essència del Montnegre. Abans d’arribar al poble, trenquem a la dreta per començar la pujada per una pista de sauló que s’enfila pel bosc fins al Coll de Can Poliva (471 m). L’ambient és totalment mediterrani: pistes polsegoses, aromes de pi i romaní, i vistes que s’obren de tant en tant.

En baixar de la muntanya fem cap als dominis de la denominació d’origen (DO) Penedès, un territori amb una tradició vitivinícola molt antiga. És un plaer conduir per les carreteres d’aquesta terra de vins i caves excel·lents, travessant un paisatge de vinyes que a estones sembla un jardí. L’enoturisme està molt implantat al Penedès, amb una oferta atractiva de tastos i experiències entorn del vi en molts dels seus cellers. Per tenir les millors panoràmiques fem la ruta Miravinya, que ens porta fins a cinc miradors sobre les extenses vinyes i les  construccions característiques de pedra seca. A Sant Sadurní d’Anoia visitem el Centre d’Interpretació del Cava, situat en una antiga fàbrica d’aiguardent. En aquest centre modern disposen d’una àmplia informació sobre l’oferta del territori i les diferents festes que se celebren amb el cava com a protagonista. Vilafranca del Penedès és una de les grans places castelleres de Catalunya: per aprofundir en la cultura dels castells podem fer una activitat interessant que consisteix en una doble visita: a un celler i a un local per veure un assaig en viu, amb la possibilitat de participar en la construcció d’aquestes grans torres humanes. De nou a la costa, val la pena aturar-se a l’elegant vila de Sitges.

Per la carretera que envolta el pantà de Foix canvio de comarques, a les de Tarragona, però segueixo en terres de la denominació d’origen (DO) Penedès. Arribo fins a Sant Salvador, un dels barris marítims del Vendrell, on hi ha la que va ser la casa d’estiueig del violoncel·lista Pau Casals, avui convertida en museu. A través d’objectes personals vaig fent un recorregut per la vida d’aquest músic universal i per l’ambient on va crear la seva obra. Pau Casals va sostenir que aquesta casa era l’expressió i la síntesi de la seva vida com a català i artista. Penso en l’emoció que devia sentir el músic, la mateixa que sento jo ara, cada vegada que tornava d’un viatge i traspassava la porta per trobar-se directament amb la mar.

No tenim gaire més companyia en la parada següent, només algunes monges que continuen habitant el monestir de Vallbona de les Monges. Ens expliquen durant la visita que el fet que estigui envoltat pel poble, no com els altres dos monestirs amb els quals comparteix la Ruta del Cister, respon a les concessions que va haver de fer l’abadessa per evitar la prohibició, imposada pel concili de Trento, que hi hagués monestirs femenins en paisatges aïllats. Després de veure els espais més destacats, com el claustre, i la botiga de records on les monges venen les reproduccions que fan de la ceràmica antiga del monestir, seguim la ruta cap a l’estany d’Ivars i Vila-sana passant abans per Belianes, Arbeca i les Borges Blanques, terres on es produeixen els olis excel·lents de la denominació d’origen protegida (DOP) Les Garrigues.

Sortim de la Pobla de Segur per una carretera secundària que puja i baixa suaument entre masos i petits camps fins a enllaçar amb l’Eix Pirinenc. El traçat ens porta a través de Senterada, un petit nucli encaixat entre muntanyes, i continua direcció nord fins al trencant cap a Xerallo. A partir d’aquí la pendent augmenta notablement: una carretera estreta i sense trànsit s’enfila amb força fins a Sentís, un poble de pedra situat a més de 1.200 metres d’altitud, on el paisatge ja és plenament de muntanya.

Després de dos dies on quasi no hem agafat el cotxe, tornem de nou a l’asfalt i conduïm sense presses fins a Llavorsí, que juntament amb Rialp i Sort (Destinació de Turisme Esportiu de Catalunya) són les capitals del ràfting. El riu Noguera Pallaresa va ser el primer de la Península on es va iniciar aquest esport en els anys vuitanta, amb els seus trams de II, III i IV graus, és un dels millors rius d’aigües braves d’Europa. No volem perdre’ns aquesta experiència única, també apta per a nens, així que ens posem els vestits de neoprè, el casc i l’armilla salvavides, i ens llancem riu avall amb l’ajuda inestimable de l’experimentat monitor que condueix la nostra barca pneumàtica. A més del ràfting, en aquesta zona podem practicar altres esports d’aventura, com ara l’hidrotrineu (hidrospeed), descens en canoes, barranquisme o salt de pont, entre d’altres. Si es busca un programa més tranquil, a les valls d’Àneu, una altra zona acreditada amb el segell Natura i Muntanya en Família, tenim diverses alternatives per fer en família, com ara la visita a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu, o a la Casa de l’Os Bru dels Pirineus, a Isil. A la vall d’Àssua podem conèixer l’ofici dels pastors i visitar l’Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua, a Llessui.

Després de la Fageda, la ruta continua fins a Santa Pau, un poble medieval amb carrers empedrats i una plaça porticada d’una bellesa excepcional. Des d’aquí seguim per carreteres secundàries que passen per El Sallent i Santa Maria del Collell, alternant trams de bosc i camps oberts amb vistes a la serra de Rocacorba. La pista puja suaument fins al Collet de Guixeres i després comença una baixada per dins del bosc fins a sortir a la conca de l’Estany de Banyoles.

Sortim de Mollerussa per una pista ampla i planera que segueix paral·lela a la Sèquia Tercera del Canal d’Urgell, una de les infraestructures que van transformar completament aquesta regió. El paisatge és obert i envoltat de camps de blat de moro, pomeres i pereres que creixen gràcies a l’aigua d’aquest sistema de regadiu històric, construït a mitjans del segle XIX. Les pistes són amples i ràpides, amb un terreny molt similar al de l’etapa anterior, ideal per rodar a bon ritme mentre es disfruta de l’entorn.

Avui ens hem llevat amb ganes de muntanya. Per començar amb energia optem per un esmorzar de forquilla, alguns es decanten per la botifarra amb seques i altres per una carn de caça estofada en la qual seria delicte no sucar pa. Després de l’esmorzar ens acostem al monestir de Santa Maria de Ripoll per veure de prop aquest símbol magnífic de la Catalunya medieval, fundat l’any 879. La seva portada monumental, coneguda com “la bíblia de pedra”, està composta per tota una miríada de motius geomètrics, estructures vegetals i personatges esculpits en gres i mereix una contemplació pausada.

A Cardona passem a tocar del seu imponent castell, que s’aixeca sobre la ciutat i domina la vista des de lluny. Als seus peus, la Muntanya de Sal, que podem visitar, recorda la importància històrica de l’explotació minera que ha marcat el caràcter de la zona. Una curta però intensa pujada ens condueix fins a una pista que inicia un descens suau en direcció a Valls de Torroella. El camí es fa més ombrívol, entrant en un bosc que refresca l’ambient i aporta una sensació d’aïllament. Les pistes són còmodes i en general la ruta va descendent amb direcció a Súria.

Quan deixem la carretera principal, ens endinsem en la xarxa de camins que travessen el parc natural. Els camins amples de terra compactada serpentegen entre boscos de pins i alzines, passant per petits nuclis rurals com Sant Bartomeu de la Quadra. Les masies centenàries que veiem al paisatge són testimonis muts de la història rural d’aquestes muntanyes. El recorregut alterna trams oberts amb àmplies vistes i seccions més de boscos més frondosos, on la llum es filtra entre les fulles creant un joc de clarobscurs. La baixada cap a Rubí transcorre per pistes forestals ben conservades, amb algun tram estret però sense dificultats tècniques destacables.

La parada següent és Siurana, on escoltem una història de sarraïns, guerrers i princeses, mentre passegem per aquest petit poble penjat d’un cingle amb vista al pantà del mateix nom. El poble està envoltat per muntanyes de roca calcària vermellosa, amb algunes de les vies més valorades pels millors escaladors del món. Conduïm per les carreteres que creuen el paisatge de les muntanyes de Prades per arribar a Poblet, un dels tres cenobis de la Ruta del Cister, actualment habitat per monjos. El monestir està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, perquè és una de les abadies cistercenques més completes del món. A molt poca distància de Poblet hi ha Montblanc, on val la pena visitar el recinte emmurallat de la localitat, especialment durant la celebració de la festa de Sant Jordi. L’última parada del dia és a Valls, ciutat de castells i de calçots.

Ens traslladem a Reus, on la tradició del vermut és gairebé una religió. La Ruta del Vermut ens porta fins a un museu amb una col·lecció d’objectes emprats en l’elaboració i a una antiga fàbrica. Acabem el recorregut degustant un vermut i unes avellanes de la DOP de Reus amb vista a la Casa Navàs i l'Institut Pere Mata, obra de Domènech i Montaner, una de les joies del modernisme a Catalunya. La ciutat és una de les etapes de la Ruta Cicloturista de l’Oli, que recorre les localitats productores d’OOVE de la DOP Siurana, de la varietat arbequina, un dels olis més apreciats del món. Passem la tarda veient l’arribada de les barques de pesca al port de Cambrils. Les olors que arriben de les cuines dels restaurants pròxims ens conviden a tastar la cuina marinera de la capital gastronòmica de la Costa Daurada.

Deixem la Via Verda i, per carretera secundària, arribem a El Pinell de Brai, un poble amb una de les joies arquitectòniques més singulars del territori: la seva Catedral del Vi, una cooperativa modernista projectada per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. L’edifici, amb arcs parabòlics i ceràmica ornamental, és un símbol de la cultura del vi i de la identitat de la Terra Alta, una de les 12 Denominacions d'origen vinícoles de Catalunya. Des del Pinell, una pista s’endinsa entre boscos i vinyes que van guanyant altura fins a oferir unes vistes panoràmiques excepcionals sobre la vall de l’Ebre i la Serra de Montsant al fons.

El dia comença al Maresme amb la pràctica de ioga entre vinyes. Recorrem la Ruta del Vi DO Alella, d’on surten vins acaronats per la brisa marina. En aquesta comarca, una de les productores de la DOP Mongetes del Ganxet, es conreen aliments molt apreciats en l’alta cuina, com els pèsols llàgrima del Maresme o les maduixes, en la collita de les quals podem participar quan és temporada. Arribem fins a Mataró per comprar algunes capses de neules, que aquí s’elaboren seguint antigues receptes.

A partir de Bonmatí ens incorporem a la Via Verda del Carrilet I, que segueix l’antic traçat del tren que unia Girona amb Olot. El camí, de terra compactada i ben senyalitzat, avança per un entorn natural ple d’encant, travessant ponts i petits túnels que recorden el passat ferroviari de la línia. A mesura que guanyem alçada, la vegetació es fa més frondosa i el paisatge més verd, amb el curs del riu Brugent i passant pels pobles de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles.

En les últimes hores del dia ens acostem fins a Horta de Sant Joan, la localitat que va enamorar Picasso. “Tot el que sé ho he après a Horta”, va arribar a dir el pintor. Veient vesprejar sobre les roques de Benet, una de les formacions més conegudes dels Ports, un parc natural idoni per a la pràctica del senderisme, podem intuir les raons que van portar Picasso a fer aquesta afirmació.

El traçat continua per una petita carretera que, a mesura que ens acosta a la muntanya, augmenta la sensació d’estar dins del massís. Pujem per una carretereta i agafem la carretera principal, als peus de Montserrat i iniciem un descens que voreja bona part de la muntanya i endinsar-nos en el petit espai natural de Roques Blanques. El camí aquí alterna terra compacta i trams més pedregosos, amb un paisatge salvatge que contrasta amb les vinyes que ja ens esperen més avall.

Un cop arribem a Alp, la ruta canvia completament d’ambient. El relleu s’endolceix i pedalem entre camins rurals i camps de pastura, creuant el riu Segre per seguir el Camí Ral de Sant Jaume, un antic traçat que connecta els pobles de la vall de la Cerdanya. És un tram suau, amb el so del riu com a fil conductor, passant per Bolvir abans d’arribar a Puigcerdà, capital històrica de la Cerdanya, amb el seu llac i la torre del campanar que ens donen la benvinguda i punt final de l’etapa.

Si ahir va tocar conèixer la història del cava, avui era el torn del Vinseum de Vilafranca del Penedès, un museu, situat en un antic palau davant de la basílica de Santa Maria, que està dedicat a les cultures del vi. No resulta fàcil decidir entre la gran oferta enogastronòmica dels cellers del Penedès, amb diferents visites temàtiques, activitats i tastos. Opto per un maridatge de vins i formatges que m’ofereix l’àmplia gamma de matisos d’aquests vins que neixen tan a prop de la mar. Abans de deixar Vilafranca del Penedès m’acosto a una confiteria per comprar un parell de capses de catànies.

Iniciem una llarga baixada plena de revolts i panoràmiques, una carretera perfecta per gaudir sense pressa. El descens passa pel poble amb encant de Castellar de n’Hug, famós pel seu entorn natural i per l'indret on neix el riu Llobregat. A mesura que perdem altura, els prats alpins deixen pas a boscos, i el relleu es fa més amable. Els últims quilòmetres segueixen el curs del riu fins arribar a La Pobla de Lillet, una vila plena d’història que amaga una de les obres més desconegudes de Gaudí: els Jardins Artigas, posa punt final d’una etapa plàcida però amb força desnivell.

Sortim de l’Ametlla de Mar pel seu port, seguint la carretera del port i després el Camí Vell de l’Ampolla, una carretera estreta que voreja la costa i s’apropa al mar en diversos punts, regalant vistes espectaculars del Mediterrani. L’itinerari passa per cales i trams costaners fins arribar a l’Ampolla, on la ruta es transforma: prenem el passeig de l’Arenal, i de sobte, el paisatge s’obre. Davant nostre comença el Delta de l’Ebre, amb els primers camps d’arròs, llacunes i la inconfusible sensació d’infinit. Una transició perfecta entre la costa abrupta i la plana deltaica.

Sortim de Sort seguint una via ciclista que va paral·lela al riu Noguera Pallaresa fins a Rialp, un tram planer i molt agradable. Des d’aquí, prenem la carretera de Roní en direcció a l’estació d’esquí de Port Ainé, iniciant una pujada llarga i constant de 25 km i 1.681 m de desnivell positiu. Els primers quilòmetres, per asfalt, s’enfilen enmig de boscos de pi roig i avet, amb vistes puntuals sobre el Pic de l’Àliga i la vall del riu. Passem per Roní i seguim la carretera fins a Port Ainé, on canviarem l’asfalt per pista de gravel. A mesura que guanyem altura, la vegetació s’esclarissa i el paisatge s’obre: les pistes d’esquí de Port Ainé marquen els últims metres fins al cim de la Torreta de l’Orri (2.439 m), sostre de l’etapa i punt culminant del massís.

Al matí, les parades del mercat del Fòrum de Tarragona, situades entre ruïnes romanes Patrimoni de la Humanitat, transmeten frescor i color, amb productes que arriben de l’horta del Camp de Tarragona. Sense sortir del centre històric, fem una ruta per conèixer la història del vi de la DO Tarragona i de joves productors de vins naturals, en la qual ens parlen de la recuperació de L’Embutada, festa que celebra l’arribada del vi novell. Passegem fins al barri mariner del Serrallo per saber més coses d’un altre dels tresors gastronòmics de la ciutat, els peixos i els mariscos amb els quals elaboren el romesco, que aquí no és una salsa, sinó la base d’aquesta recepta vinculada a la cuina de barca.

Deixem enrere el pantà i seguim paral·lels a la carretera N-230, passant pel costat del barranc de Besiberri i el refugi de Conangles, envoltats d’un paisatge d’alta muntanya entre boscos i tarteres. Arribem a l’entrada del túnel de Vielha, una infraestructura històrica que connecta l’Alta Ribagorça amb la Val d’Aran. El túnel és transitable en bicicleta, sempre que s’avisi prèviament al servei SOS Vielha mitjançant la telecabina situada a l’entrada; el personal tanca temporalment un carril al trànsit per garantir el pas segur dels ciclistes. És obligatori portar llum i armilla reflectora. Dins del túnel hi ha uns 400 metres de pujada i la resta és tot descens. En sortir, prenem el Camin deth Port, una pista de baixada que segueix el riu Nere fins arribar al centre de Vielha, final d’etapa i porta d’entrada a la Val d’Aran.

Després de tastar els plats que hem preparat s’imposa un bon passeig. Optem per una ruta literària i ens deixen triar entre la que recorre els escenaris de L’ombra del vent o els de L’església del mar. Ens decantem per la segona proposta per visitar la basílica de Santa Maria del Mar, situada al barri del Born, i poder continuar així el passeig sense pressa per aquest animat barri on disposem de moltes opcions per menjar unes tapes i prendre una copa de vi.

Acabem el dia com l’hem començat, a la mar, però aquesta vegada a bord d’un catamarà per veure la posta de sol. Després de sortir del port despleguen les veles i silencien els motors. Després d’una estona de navegació, sense perdre de vista Barcelona, aturen l’embarcació i ens conviden a banyar-nos al Mediterrani, invitació que acceptem de seguida. De tornada a bord ens han preparat un aperitiu amb fruita de temporada i una copa de cava, amb la qual brindem per un gran viatge mentre el sol es pon per darrere les muntanyes de Collserola.

La ruta segueix fins al delta de l’Ebre, un dels ecosistemes més valuosos de la Península, especialment per a les nombroses espècies d’ocells que hi nidifiquen o que s’hi aturen de pas. Entrem a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre, a Deltebre, per entendre les particularitats i la relació de l’home amb aquest paisatge singular. Des d’un dels miradors d’aquest espai natural, considerat Reserva de la Biosfera, tenim vistes magnífiques sobre l’aiguamoll i els camps d’arròs, dels quals neix un producte que no falta en cap bona taula del Delta. En el moment de la posta de sol, una gran bandada de flamencs creua el cel en direcció al lloc on passaran la nit.

L’esmorzar a l’hotel inclou iogurt i quefir de llet ecològica, procedents d’una granja que treballa l’agricultura regenerativa. L’interès per saber més coses d’aquesta pràctica tan vinculada amb la salut de la terra ens anima a apuntar-nos a una activitat de permacultura, tota una filosofia lligada a la sostenibilitat que busca l’harmonia amb la natura. Seguim fent ruta i abans de posar rumb a la Garrotxa comprem galetes de Camprodon i embotits típics de la Cerdanya, bull, bisbe i pa de fetge, també fem una parada al Museu Etnogràfic de Ripoll que té com a responsabilitat preservar la memòria de tradicions i oficis, i mostra com és de necessari conèixer el passat per entendre què som.

Després del coll comença un llarg descens que ens porta cap a la vall del Corb. La ruta baixa per carreteres secundàries i pistes de terra compacta, travessant paisatges rurals oberts i silenciosos. Els camps de blat, ordi i ametllers s’alternen amb petits pobles com Vallbona de les Monges, amb el seu monestir cistercenc, Maldà, Belianes i Bellpuig, que conserven el seu encant agrícola i tranquil. Les pistes aquí són amples i agradables, perfectes per mantenir un ritme constant, amb el vent i les olors del camp com a companys de viatge.