La meva família és empordanesa, però ha voltat molt. Vaig néixer a Figueres però m’he criat a Badalona, que molts badalonins consideren la primera població del Maresme. Els estius els he passat entre la Garrotxa i l’Empordà i, tot i que després he conegut la resta del país, aquesta part m’atreu molt, tot i que últimament la degradació ambiental a la zo-na costanera em neguiteja molt. Del Maresme, a part de la platja, destacaria l’autenticitat dels pobles d’interior, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt, Tiana, sempre m’han agradat molt. Però el Baix Empordà m’enamora i l’Alt Empordà, amb aquell contrast tan acusat (Aiguamolls, cap de Creus, Gavarres, la plana) i la petja greco-romana també el fan molt atractiu.

El Penedés ja el van descobrir els ibers! Aquests ja van veure que era una bona zona per fer-hi vi. La llàstima és que van arribar els romans i se’ls van carregar. Per ells, l’AP-7 era la Via Augusta. Era pla i els anava bé per anar de Barcino a Tarraco. En queden vestigis que es poden visitar. Un dels quals, que us posarà la pell de gallina, és el celler Avgvstvs, que es diu així perquè entre les vinyes hi ha pedres, pedres molt visibles, de la Via Augusta. El que ha passat al Penedès no ha passat enlloc, diria. Hi ha tot de joves vinaters que estan recuperant varietats ancestrals. Penseu una cosa! Ara la Malvasia de Sitges o el Sumoll estan molt de moda, oi? Doncs no fa tants anys eren varietats que havien elimi-nat del plec de condicions de la DO Penedès. Recomanaven arrencar-les! Merlots i ca-bernets es podien plantar. Malvasia, no. Per tant la recomanació no és pas per als visi-tants: recomano que el preu del raïm es pagui com a la Xampanya. Un preu digne per als pagesos.

Vaig començar a pujar al Pirineu occidental ja de petita. Hi buscava els cims alts i cos-teruts. Sobretot a la Ribagorça i als Pallars, anava darrere dels 3.000 com la Pica d’Estats o el Sotllo. El valor cultural d’aquestes valls és innegable i també la seva gent! Posem el cas de la vall de Boí, i tot el romànic que va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. És im-pressionant la combinació d’aquestes esglésies amb els cims del Pirineu. O també, ja a tota la regió, les falles, aquesta relació tan especial que tenen amb el foc.